Fotos de la visita a Torroja

fincs de Les Tosses, Terroir al límit

Vista des del campanar de Torroja

Saó del Coster
Gentilesa d'en Joan Sala.

Excursió a La Figuera, DO Montsant

Bonica excursió duta a terme el diumenge 5 de juny en què la germanor va ser la nota dominant, com sempre!!
Al matí vam visitar Ficaria Vins i una finca de Garnatxa Vella sobre la Punta Del Guixar o l'Escambell amb magnifíques vistes sobre el Priorat i Montsant. Quan la calor es va fer intensa vam tornar al celler, petit i molt acollidor on vam tastar els vins de la bodega tot parlant de sòls, llunes i de la relació d'en Jaume (propietari de Ficaria) amb el seu món. Vam tastar Élia 07 i Pàter 06, i tot i està encara en ple repòs en ampolla a la bodega es van mostrar molt amables, fàcils però amb caràcter propi i expressant molt bé el terroir típic de la Figuera, diferenciant del de la resta de la DO Montsant per l'altura, ja que ens trobem a gairebé 700 metres.
Després de dinar vam fer una visita cultural i paisatgística a l'ermita de Sant Pau i a la trinxera de l'observatori de la batalla de l'Ebre, un lloc insòlit per a la reflexió personal i la introspecció que cadascú va gaudir a la seva manera.
I finalment vam viure un moment molt especial amb en René Barbier pare que ens va ensenyar la finca d'on sorgeix L'Espectacle de Montsant, un vi mediàtic encara que aquesta no era la primera intenció (els esdeveniments es van precipitar), un vi que és un agraïment als que han recolzat Clos Mogador, de baixa producció i amb tot el caràcter d'aquestes impressionants 2 ha. sàviament abancalades i margenades, de garnatxa vella i molt vella. Molt vella perquè entre els recargolats i insòlitament gegantins ceps hi ha alguns ceps sense empelt, és a dir prefil·loxèrics... Tal com va dir en René un miracle per l'alta producció que ofereixen aquests ceps a més de la concentració del fruit. M'agrada destacar també que la finca està totalment envoltada de bosc i que les vistes sobre Cabacés, Montsant i la vall del riu de Montsant són superbes. A l'igual que el vi, un plaer poder-lo tastar on neix, fragant, delicat, floral, únic, genuí i màgic. Moltes gràcies René pel moment viscut!

Els 5 continents

Aquests són els vins de la volta al món (amb llicències pròpies i continents afegits) del passat 6 de juny:

Hospices de Beaune 01. (Europa). Un Borgonya clàssic evolucionat i bastant potent. Bona manera de començar.

Chateau Ksara 03, Bekaa, Líban. (Àsia). Cabernets i Merlot. Original, mediterrani i molt fresc i elegant.

Marimar Torres State 03, Russian River Valley, Califòrnia. (Amèrica del Nord). Pinot Noir acolorit i potent però amb el deix varietal intacte. Molt bo i en el seu punt.

Em disculpo, no recordo el nom del Carmènere de Xile (tampoc l'anyada). (Amèrica del sud). Potent i amable en boca. Molt bo.

Torenbreck 03, Woodcutter's shiraz, Barossa Valley, Austràlia. (Oceania). Shiraz i monastrell. Potent i madur (sobremadur fins i tot). Molts aromes de panses. Per a llenyataries tal com diu el nom...

Columella 03, de la família Sadie, Sudàfrica (Àfrica). Complex, elegant, senyorial, ple de matisos, fruites i herbes. Arrelat a la seva terra. Excepcional.


I com a propina vam obrir un Sauternes, Chateau Sigalas-Rabaud del 2003, jove encara però excepcional. Un Premier Cru Classé que seria el segon esglaó dels Sauternes per darrera de l'incomparable Chateau d'Yquem. Una joia.

Priorat pel 2on aniversari

Ahir vam tenir uns convidats molt especials per celebrar el nostre segon aniversari. L'Eva, la Maria Rosa i en Rafel de Celler Bujorn van presentar a la nostra botiga el seu projecte, jove, autèntic i ple d'il·lusió. Basant-se sobretot en garnatxa i carinyena de finques d'entre El Lloar i Gratallops propietat d'en Rafel i amb el toc delicat de l'Eva al petit celler de la Vilella Baixa (en una casa vella a la part alta del poble) ens brinden un vi ple de fruita i mineralitat extremadament amable. Va ser impressionant el muntatge que van preparar, amb projector i pantalla, molt professional!! Gràcies per la vostra bona disposició.

Per arrodonir la vetllada vam tastar els següents vins:

Bujorn 07. Molt amable, afruitat i delicat, però amb bona presència a la boca. Molt bo i agradable. Primera anyada de la bodega de la que han fet 1200 ampolles.

Primitiu de Bellmunt 01. Bodega desconeguda per nosaltres, però amb l'alicient de ser un vi del 2001. Amb aromes evolucionats va mostrar uns tanins llimats però sorprenenment ferms. Devia ser una bomba en el seu moment. Ara estar molt bo.

Cesca Vicent 03. Vi de la germana d'August Vicent de Celler Cecilio, gentilesa d'en Lluís Rosich. Vi de senyorialitat rústica, complex i mineral, ple d'aromes prioratins. Un vi fresquíssim d'una anyada molt càlida.

Lo Trosset 06. Vi dels germans Duran de Porrera, garnatxa i carinyena d'una sola finca de vinya vella. Càlid i madur, ple de flors i herbes medicinals. A la boca és una delícia. Grata sorpresa. Embotellen unes 800 ampolles.

Nit de Nin 06. Vi mediàtic que teníem ganes de provar. Sense entrar en el tema de preu etc. és un vi molt complex aromàticament, càlid, amb tocs de canyella i vermut. Fi a la boca però amb més presència i alcohol que l'anterior.

En definitiva una agradable nit de celebracions diverses en que vam disfrutar de bons vins amb la gran varietat que ens aporta el màgic Priorat en pocs quilòmetres.

Fins la propera!!

La comprensió del Priorat

Saber més del naixement d'un vi, que bonic... fins on estem disposats a viatjar? I si viatgem en el temps? O millor, fem-lo saltar pels aires i oblidem què hem vingut a fer aquí, oblidem qui som, deixem de fer que el no ens toca fer a nosaltres... Ahir vam visitar el Priorat, aquest Priorat que se'ns segueix mostrant misteriós, que ens ensenya que la licorella és una roca sedimentària amb microscòpiques capes d'argila que permeten l'arrelament dels ceps, que amb perseverància es poden aconseguir vins finíssims a costers de carinyena i garnatxa perduts a 6 km de Torroja, senzillament acostant-s'hi humilment, amb els sentits oberts, calladament, per lentament entendre'l i deixar-lo parlar, deixar parlar la fruita, les herbes, el vent, el sol, escoltar el vell pagès que va plantar aquests ceps fa 60 anys i que tenia dues hores de camí de carro, emocionar-se quan el vi et transporta a aquell joc de la infantesa quan el padrí buidava el trull mmmh, les paraules s'esvaeixen a la memòria però les sensacions no, podem esvair el temps deixant parlar el vi, sentint les simfonies del silenci, les simfonies d'un orgue de poble, petit, que no permet assaborir la més refinada tocata i fuga, ni falta que ens fa, quan la profunditat del so omple cada forat de la incompleta perfecció d'essència i trascendència, quan dues hores parlant acaben sent res més que dues hores divertides en que expliquen més els silencis i els misteris que les sàvies paraules, quan tothom és de tot arreu i arrelat a la seva terra. Molts Priorats passaran, només aquest restarà.

Gràcies al Carlos per mostrar-nos l'orgue de Torroja, joia sonora del 1799, i fer-nos tancar els ulls i obrir-los dalt del campanar.
Gràcies Fredi per ensenyar-nos Saó del Coster i per no comprendre la Garnatxa, el dia que la comprenguis... bé, no ho vull ni pensar.
Gràcies Dominik i Eben per transmetre'ns l'essència i la il·lusió de Terroir al límit que és l'essència i la il·lusió del Priorat i per ensenyar-nos aquest coster tan increible que és Les Tosses.

I gràcies a tots vosaltres per ser uns companys de viatge tan agradables, fins la propera!!

Resum ràpid del tast de Chardonnays

Amb retard i ràpid, els vins del tast de chardonnays sense detalls (perdoneu):

Vam tastar un jove del Somontano afruitat i fi, agradable.
La resta criances en major o menor grau.

Va destacar el Chardonnay de muller com un estàndard dels chardonnays del nou món, afruitat, fi i amb la criança justa.

També van destacar els autèntics chardonnays de la Borgonya, els de veritat, el Lebon del 99 molt vell i original i el Jacques Prieur del 2006, tot al contrari, massa jove i verd, però espectacular.

Els altres vins foren un Naveran del Penedès (evolucionat en excés, gairebé decrèpit) i un Catena Zapata de Mendoza molt reduït i torrat (l'endemà estava més bo...)

Salut i que disfruteu dels vins!!!

Activitats Abril i Maig

Algunes ja les hem celebrat amb gran èxit i disfrutant molt; hem tastat caves catalans, diferents anyades de Capafons-Ossó (Do Montsant i Doq Priorat) i vam visitar la bodega Vínicola del Priorat i la cartoixa de Scala Dei tot endintsant-nos en els origens d'aquesta comarca que ens té fascinats.
Per als propers dies celebrarem un tast de chardonnays, un de Priorats del segon aniversari i un tast de vins dels cinc continents!!
I estem enllestint el progama d'una nova excursió a visitar les bodegues Saó del Coster (Gratallops) i Terroir al Límit (Torroja), dues bodegues desbordants de personalitat i bons vins, amb dinar campestre en un vell coster sota el sol prioratí i la visita a una joia secreta del Priorat, l'orgue majestuós de l'església de Torroja.

Esperem comptar amb la vostra companyia!!!

Nova excursió al Priorat

Benvolguts amics,

hem preparat una nova visita vinícola-cultural al Priorat.

La durem a terme el diumenge 19 d'abril amb el següent programa:

Sortida al Priorat, visita a la Vinícola de Gratallops al matí, i passeig per una vinya de la Vilella Baixa. Dinar al restaurant Cupet 39 de la Vilella Alta. I a la tarda…..
En submergirem en el silenci de la cartoixa d’Scala-Dei, l’origen del Priorat, amb un guía que el coneix força bé. El preu inclou el dinar, les entrades al celler i al monestir i l’acompanyament del guía tot el dia. No inclou el transport. Hem pensat que per comoditat de tots el millor és que anem amb vehicles particulars. Si algú vol venir i no té transport que ens ho digui i mirarem de solucionar-ho entre tots.

El preu final són 50 euros.

Per a més detalls informeu-vos a la botiga o envieu un missatge al blog.

Esperant veure-us

Salut!!

Tast de Priorats.

Tast de vins de la DOQ Priorat. 12/03/09

Benvolguts amics, aquí teniu la crònica d’un nou tast celebrat a la nostra botiga. Un tast que es pot considerar tot un luxe per diverses raons. La primera i principal la categoria dels vins que vam tastar. La segona és la presència al tast dels propietaris de les bodegues d’alguns dels vins tastats. Ens van acompanyar Dominik A. Huber de Terroir al Límit i Freddy Torres de Saó del Coster, dos enamorats del Priorat i uns aventurers del vi de gran compromís amb l’autenticitat i amb el nostre lligam amb la terra als que hem d’agrair enormement la seva presència i els coneixements que van compartir amb nosaltres.
Com a descobridors del Priorat (en Dominik és de Munich i en Freddy de Suïssa) han aprofundit en el seu coneixement amb passió juvenil i l’han comprès a partir de l’amor que els hi desperten els vells costers de pissarra plantats de Garnatxa i Carinyena. El seu treball diari va dirigit a que els vins expressin amb la màxima puresa el raïm, la pissarra i el relleu de les seves finques. Resumint molt, la seva filosofia es basa en tres puntals, respecte màxim pels ceps aplicant elements de la cultura biodinàmica (entenent per biodinàmica una forma de vida integrada en el medi nascuda de la filosofia pacifista i integradora de Rudolf Steiner el 1924), manipulació mínima a la bodega per tal de no interferir en la naturalesa del raïm, sempre amb llevats autòctons, i reivindicació del model borgonyès de fer vi en que el propietari del celler s’implica directament en tots els treballs de la bodega, al tros, al celler i en la comercialització directa, en contraposició al model bordelès nascut a grans chateaux i que és el més habitual al Priorat des de la revolució prioratina de fa vint anys, moment d’introducció de varietats bordeleses com la cabernet sauvignon o la merlot, amb les que ells renuncien a treballar.

Però deixem que parlin els vins. A nivell estrictament personal vull destacar la puresa i netedat d’aromes dels vins d’aquests dos bodeguers, la seva càrrega mineral i la seva amabilitat en boca en contraposició als tradicionals Priorats de gran potència.

Garnatxa de Saó del Coster 06. En Freddy ens va confessar la seva incomprensió de la Garnatxa i la seva passió per la Carinyena. Tastant aquest vi no es fa palpable aquest desencontre. Un vi juvenil, fresc, floral i molt amable. Una gran sort gaudir d’aquest vi del que només elabora una bóta (300 ampolles).

Vi de poble de Torroja 06 de Terroir al Límit. El vi bàsic d’en Dominik, concepte borgonyès de vi village (de poble). Vinyes velles de coster de Garnatxa i Carinyena. Honestament en Dominik va reconèixer l’aroma de suro. La realitat és que era poc perceptible aquest defecte. Com que no teníem cap més ampolla no el vam disfrutar plenament, però el defecte no podia emmascarar un vi profund, aromàtic, rústic però finíssim en boca tot i el seu cos.

Arbossar 06 de Terroir al Límit. Vi de finca de Garnatxa. Aromàtic, amable, fresc, extasiant. Segons Dominik, el seu vi femení, provinent d’un obac.

Dits del Terra 06 de Terroir al Límit. Vi de finca de Carinyena. Segons en Dominik un vi masculí, acolorit, càlid i carnós, però amb l’habitual taní sedós marca de la casa.

Trio Infernal 2/3 04. Costers de Carinyena Vella. Molt reduït. Amb oxigenació es va mostrar potent i delicat alhora, amb gran presència en boca.

Vinya del Vuit 04. Vi de finques de Garnatxa i Carinyena velles de Gratallops. Això el fa un vi càlid, potent i licorós, complex però auster, un vi extrem en idea i en tast. Sensacions fortes.

Finca del Dofí 02. Va destacar per ser un vi de concepte bordelès en relació els altres. Gran predomini de la Cabernet Sauvignon i la Merlot que el fa menys autòcton. Tot i això és un grandíssim vi, un gran clàssic, molt evolucionat ja en aromes i amb un taní poderós, i menys integrat que els sucosos i naturals tanins dels vins anteriors.

Planassos 06 de Saó del Coster. Carinyenes velles de Gratallops, càlides i carnoses. Un vi de Carinyena de llibre, profund, auster, franc i complex. Ple de sol però alhora misteriós i fosc, com un dia d’estiu amb tempesta de tarda. Un vi que fa tancar els ulls. S’elabora una sola bóta, 300 ampolles. Gràcies Freddy.

Les Tosses 06 de Terroir al Límit. Em deixaré portar per l’entusiasme tot perdent l’objectivitat, perquè aquest vi és d’aquells que et dóna sensacions que potser només trobaràs un moment a la vida, un instant irrepetible. Un vi molt sensual, autèntic, net, aromàtic, prioratí... Se m’acaben els adjectius per definir aquesta joia enològica que et porta al cel (o almenys molt aprop).

Un cop més el Priorat se’ns mostra com una zona ideal per a fer grans vins plens de personalitat i originalitat. Ens va sorprendre la varietat de registres, estils i sensacions en un territori tan petit, ja que la màxima distància entre vinyes dels vins que vam tastar és de 5 km, denotant la riquesa i secrets d’una comarca tan petita i que tan bé ens van transmetre en Dominik i en Freddy, a qui novament agraeixo el seu esforç per deixar-nos tastar aquests vins grandiosos de produccions limitadíssimes.

I un agraïment especial als amics que vau disfrutar del tast amb nosaltres aportant les vostres idees, reflexions i preguntes. Confio que disfrutéssiu tant com jo d’aquesta vetllada tan entranyable

Tast de Whiskies.

DIVENDRES 27 DE FEBRER DEL 2009, 9 DEL VESPRE
Un vespre amb els alcohols destilats més coneguts del món, que ens van brindar una agradable i càlida vetllada envoltats dels efluvis purs dels seus aromes i sabors.
Degut a la amplitud d’estils i de zones on es destila whisky a nivell mundial, ens vam centrar en un sol país, Escòcia, i en un sol estil, el Single Malt, i malgrat tot ja vam poder descobrir una gran varietat de sensacions, les begudes eren totalment diferents les unes de les altres.
Ens vam decidir per l’escocès perquè és el més mundialment reconegut, malgrat que els irlandesos sostenen que ells el van portar a Escòcia. Evidentment els escocesos no pensen el mateix. I l’estil triat va ser el single malt perquè és el més pur i artesà dels estils del whisky.
Sembla ser que l’art de la destilació va arribar a Europa provinent d’orient. Inicialment es destilava aigua de mar en viatges oceànics per aconseguir aigua potable. La primera referència de destil.lació de cereals la tenim a Escòcia el 1494.
La paraula ve del gaèlic uisge beatha, que significa aigua de vida, nom habitual dels destilats, per exemple eaux-de-vie a França, i l’anglès va adaptar uisge en whisky. Als inicis el whisky es destilava en monestirs i abadies, i cal remarcar que fins el 1824 era una beguda il.legal.
El whisky de malta es diferencia del blended més habitual en que només s’utilitza ordi, enlloc de barrejar diferents grans. Per fer el single malt el cereal primer s’ha de fer germinar per fer aparèixer els sucres que es fermentaran. Aquests brots es torren aconseguin la malta. La malta es tritura i es barreja amb aigua calenta formant un líquid ensucrat anomenat worth, que es fermenta donant lloc a una mena de cervesa, el wash. Aquest es destil.la en el Pot-Still (alambic) fent-lo bullir i posteriorment refredant els vapors en un serpentí de coure aconseguint la condensació (es torna líquid) dels alcohols evaporats. Aquest primer aiguardent es torna a destil.lar aconseguint-se el whisky. Posteriorment el whisky s’envelleix en barriques de roure per donar-li nous aromes. Antigament només es guardava en les bótes per transportar-lo i emmagatzemar-lo, però es va veure que això li feia bé i es va desenvolupar tot un mestratge en l’art de l’envelliment dels alcohols.
La qualitat i estil d’un whisky depèn de l’aigua amb la que es fermenta, dels minerals del manatial depenent del sòl de la zona, del clima, que afavoreix el desenvolupament dels llevats naturals en el moment de la fermentació, de l’aire i la humitat en el moment de fer l’envelliment, i del tipus de barriques, fusta francesa o americana, quin vi ha contingut abans del whisky, vi de Jerez, o do Porto etc perquè pel whisky s’usen barriques usades.
El single malt s’embotella sense fer cap mescla, amb un grau mínim de 40 graus, normalment barrejat amb aigua. El destil.lat té més de 60 graus, amb l’envelliment es redueix el grau uns 2’5 graus a l’any degut a l’evaporació, i depenent de l’aigua que s’afegeixi al final s’obté el grau entre 40 i 46 graus aproximadament.
Malgrat que les zones de whiskys escoceses no tenen denominacions controlades, a les botelles s’acostuma a especificar la zona d’on provenen, i al tast vam comprobar que depenent d’on vinguin poden ser molt diferents:

TOMINTOUL La zona d’Speyside és on es fan els whiskys més coneguts i més amables, amb aromes més dolces i avainillades. El Tomintul es fa a Glenlivet, la zona més reconeguda per la puresa de l’aigua de la conca del riu Livet (glen vol dir vall). Un whisky modern, el mestre desil.lador no va parar fins a trobar la font més adecuada per fer el millor whisky possible. Molt agradable.
OBAN També correspon a la zona dels Highlands, com el Tomintul, però amb una altra ubicació dins la regió, a la costa oest. Aromes marcats de cuir.
TALISKER Una altre whisky dels Highlands, però en aquest cas de les illes, en concret de l’illa d’ Skye. El més potent de tots, amb 46 graus i mig, un whisky realment vigorós d’una destileria amb molta història.
LAPHROAIG L’ illa d’Islay es la més inaccessible i dóna whiskies de gran personalitat amb aromes de terra i turba, molt profunds, que deixen el sabor molta estona a la boca. No va ser excepció el Laphroaig de 10 anys, aromes de tabac i de la sal del mar.

Caves Agustí Torelló Mata

Que el vi neix de la terra on arrelen els ceps i on arrelen les persones que fan aquest vi, sovint s’oblida. Manen les modes, les necessitats de cercar mercats més amplis amb gustos estandaritzats… Però es podria trobar l’equilibri entre els valors naturals i poètics d’un vi i el valor econòmic i empresarial que pot donar al vinater? Personatges enamorats del paisatge i dels passejos per la vinya com Agustí Torelló Mata sembla que hagin trobat la solució al dilema proposat. Els caves d’Agustí Torelló Mata gaudeixen any rere any del reconeixement dels crítics i del públic en general per dues raons, els seus innegables valors vinícoles i la seva personalitat. Una personalitat marcada per les varietats de raïm i pel sòl on estan plantats els ceps, pel clima i per les el•laboracions i treballs de la bodega nascudes d’una idea molt clara que no és altra que el respecte pel que la natura ens dóna. Serveixi d’exemple per il•lustrar aquesta frase i per mostrar la personalitat d’Agustí Torelló, que així com molts el•laboradors de cava fan un ús intensiu de la varietat chardonnay, pròpia dels Champagnes francesos, per tal de copiar-ne les qualitats, Agustí Torelló es basa només en varietats autòctones per als seus caves, tot acostant-se igualment a la subtilitat i elegància dels espumosos més mítics. Un altre exemple és l’ús de llevats propis autòctons, sel•leccionats durant 40 anys.
Però deixem que parlin els protagonistes, els caves, per entendre la personalitat d’aquesta bodega familiar que cerca el seu propi camí.
La gamma Agustí Torelló Mata comença amb els caves Brut i Brut nature, amb un mínim de dos anys de reserva en cava, i fets amb les varietats autòctones del Penedès, macabeu, parellada i xarel•lo. Pel que fa al Brut Nature, tal com diu el mateix Agustí Torelló, categoria reservada només per a caves fins i elegants que no necessiten ser emmascarats amb altres licors i sucre. Si el tasteu sabreu perquè.
Un cava molt personal és el Reserva Barrica. Fet només de macabeu, potent i generós, basa la seva distinció en l’ús de barriques durant la fermentació del most per tal de dotar-lo de cremositat i presència. Antigament se sabia que els vins guardats en bótes al lloc més amagat del Mas donaven els millors vins. Seguint aquest coneixement ancestral i aplicant-li les noves maneres de fer, Agustí Torelló ens ofereix un cava molt especial.
El petit de la casa és el Bayanus, en ampolla de mig. És remarcable que és l’únic cava en format petit que fa la segona fermentació en la mateixa botella en la que arribarà al degustador. Un gran esforç!
A l’extrem contrari es troba el Magnum Brut Nature, fet amb un cupatge pensat especialment per al tamany de l’ampolla de 1’5 litres i el seu més alt contingut d’aire.
Finalment tenim l’emblema de la casa, el conegudíssim Krypta, amb la seva botella en forma d’àmfora que el distingeix ( i que exigeix l’ús obligatori de glaçonera). L’elegància el defineix. Un cava ple de glamour que a més va ser protagonista d’una pel•lícula de Juanma Bajo Ulloa, Frágil, l’any 2004! Si la veieu ús agafaran moltes ganes de tastar-lo!

Can Feixes i el Penedès

El Penedès intenta projectar una nova imatge. Els cartells a l’autopista AP-7 al pas per Sant Sadurní d’Anoia així ens ho diuen. Un dibuix esquemàtic d’un raïm acompanya un lema: “Penedès, terra de grans vins”.
La llista de bodegues prestigioses així ho corrobora: Can Ràfols, Sumarroca, Mas Tinell, Agustí Torelló, Gramona, Albet i Noya, Jané Ventura, Jean Leon o Torres i altres noves i prometedores noves bodegues… Del Penedès també han sorgit vins mítics ja, el mundialment famós Cabernet Sauvignon de la finca Mas La Plana de Torres, gran vi de guarda, o el merlot Caus Lubis de Can Ràfols per citar-ne dos de representatius.
Però el gran públic gira l’esquena a aquests vins i a d’altres més assequibles de preu i segueix considerant el Penedès terra de caves, de blancs lleugers i de negres inconsistents. És la gran lluita de moltes bodegues, reconvertir el seu prestigi empresarial en prestigi enològic. I fàcil no ho tenen perquè difícilment el Penedès pot crear una revolució com la del Priorat, el Montsant o la Terra Alta, ja que tants anys de “desarrollismo” vinater han acabat amb les bones pràctiques a la vinya, on prepondera, en general, la voluntat de consecució de molts quilos de verema sense importar la qualitat. Per altra banda la comarca fa anys que va girar l’esquena a les varietats de raïm tradicionals que podrien donar personalitat als seus vins; és molt difícil trobar vinya vella de les abans omnipresents Monastrell i Trepat.
Així doncs el Penedés opta per l’elegància i el bon gust en detriment de la personalitat amb la sàvia utilització de varietats franceses que ja formen part del nostre llegat vinícola, i que profèticament va introduir Jean Leon als anys 60.
I aquest és el camí seguit per Huguet de Can Feixes. La familia Huguet és hereva de la propietat de la familia Feixes, censada ja el 1400 en el mas i que va tenir continuïtat en el cognom fins a l’extinció d’aquest a la mort de Maria Feixes l’any 1904. La finca, dedicada desde sempre a la vinya, tenia fama ancestral de produir el millor raïm de la comarca. Però no va ser fins als anys 80, quan la tercera generació Huguet, inspirada en la idea del chateau-finca bordelès inicia el seu recorregut modern, introduint-se en el món del vi de qualitat. Estem parlant d’una empresa familiar que ha limitat conscienment el seu creixement per tal de poder seguir treballant a petita escala. Una altra característica de la finca, situada a Cabrera d’Anoia, és el seu carácter muntanyenc, amb un clima més extrem i un sól més pedregós que a la plana, trets preferits pels ceps que han de concentrar les essències del raïm.
El vi cridat a acostar el Penedés a un públic més ampli i majoritàriament incrèdul és el Can Feixes Negre Selecció. Destaca la sòbria i clàssica etiqueta granada amb ribets daurats, que parla absolutament de l’elegància del vi i de la serietat apassionada dels elaboradors. Un cupatge “internacional” compost per Merlot, Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre i la sorprenent Petit Verdot, ens dóna un vi elegant i llaminer on predomina la fruita de bosc amb un fons de fusta integradíssim i un fi i característic aroma de sotabosc i mentolat provinent de la varietat Petit Verdot, absolutament encisador i molt mediterrani.

Article publicat a Crònica Empresarial la primavera del 08.

Document gràfic de la Visita a Clos Mogador I Venus La Universal

Per gentilesa d'en Joan Sala, unes imatges de la visita del passat 11 de febrer.


Un moment de la cata a Clos Mogador. En René va xalar explicant els seus secrets.


La sala de fermentacions de Clos Mogador.


Un contrallum per a evocar tota la màgia del moment.


Tastant directe de bóta a Venus La Universal.

Novament, gràcies Joan per les fotos, gràcies als assistents pel vostre ànim positiu i gràcies René per obrir-nos les portes de casa teva.

Tast de vins monovarietals 12/02/09

Benvolguts amics,

Aquest és un resum del tast de vins monovarietals, un tast amb vins que van mostrar un gran nivell. La idea del tast era conèixer els caràcters propis de cada varietat i reflexionar sobre les varietas autòctones i forànies, sobre si hi ha varietats nobles o millorants i d'altres d'anecdòtiques... Cap resposta per a dubtes que queden en res quan els vins fan disfrutar.

Aquests són els vins que vam tastar:

Pater Garnatxa Negra 05. Ficaria Vins. DO Montsant. Dolç i licorós, afruitat i de tacte molt amable, però també poderós i càlid. Molt aromàtic i madur.

Ònix Selecció 04. Vinícola del Priorat. DOQ Priorat. 100% Carinyenes velles de coster. Profund, misteriós i auster. És com sang, molt mineral. Taní poderós.

Pago de La Jara 03. Cía de vinos Telmo Rodríguez. DO Toro. 100% Tinta de Toro. Molt del gust espanyol, amb presència d'un roure torrat i poderós. Reducció molt forta, és un vi per decantar (la moneda de coure va fer meravelles). Un cop oxigenat es va mostrar potent però sedós, amb notes terciàries de la fusta molt ben lligades amb una fruita madura ben definida i golosa.

Marqués de Griñón Cabernet Sauvignon 03. DO Dominio de Valdepusa. Com ens té acostumats aquesta bodega, elegància, frescor i nitidesa d'aromes. No per això deixa de tenir força i presència. Molt bo.

Domaine de Thalabert 05. Pierre Jaboulet. Crozes-Hermitage. La terra del Syrah, així que parlem d'un vi autòcton. Molt aromàtic, un syrah de manual. Flor de violeta, tinta, formatges curats... Per tancar els ulls. En boca és fresc i amb un taní ferm que augura un màgic envelliment.

Auxey-Duresses 07 Coche-Bizouard. No era la intenció tastar un Pinot Noir de la Borgonya, però donada la baixa d'un il·lustre convidat vam apostar per aquest vi delicat, de poc color i sedós, afruitat i floral, pura juventut. Està per disfrutar-lo però pot evolucionar molt bé. Un contrast respecte la resta de vins.

Aquest darrer vi va ocupar el lloc de l'il·lustre convidat, un Caus Lubis 98 de Can Ràfols dels Caus (DO Penedès) 100% merlot, un vi del que estem enamorats però del que haurem de conservar el record, ja que l'ampolla que vam obrir va mostrar tots els efectes de la fi de l'envelliment, en definitiva de la mort, privant-nos de tot el seu misteri, poesia i fruita madura...I era la última...Descansi en pau!!

11/02/09 Visita a Clos Mogador i Venus La Universal

Benvolguts amics,

Ahir va ser un dia especial per a Mestres Vinaters ja que vam realitzar la primera visita a bodegues amb clients-amics. Les escollides per a l'estrena van ser dues bodegues clàssiques i mítiques de propietaris mítics i clàssics del Priorat i el Montsant. Vam tenir la sort de visitar acompanyats d'en René Barbier Meyer les bodegues Venus-La Universal de Falset, la bodega a Montsant de la Sara Pérez i en René i Clos Mogador de Gratallops al Priorat, propietat de René Barbier Ferré (René pare) i Isabelle Meyer. Per a nosaltres va ser un dia especial perquè visitar aquestes bodegues és en certa manera com tornar a casa...

Vam iniciar la visita a Falset, a Venus, on en Marc ens va mostrar les vinyes i vam parlar de l'entorn, el sòl, la poda i del dia tan prioratí que feia (fred i vent). Posteriorment vam entrar a la bodega on vam tastar mostres de bóta de diferents vins. Primer 3 mostres que compondran el Dido blanc 08. Una mostra de xarel·lo experimental, molt floral i fi, molt equilibrat i amb una suavitat en la presència de la fusta sorprenent pels 6 mesos de criança a la que ha estat sotmès, tal com ens va manifestar un sorprès René. Una mostra de Macabeu afruitat i amb més presència de la fusta i la Garnatxa blanca, exuberant. Les mostres en cru auguren un gran Dido blanc 08 un cop fet el cupatge.
Vam baixar a la sala de bótes on vam provar mostres del futur Venus 07, mostres de barrica al final de criança a punt per al cupatge i l'embotellat. Primer dues carinyenes intenses i poderoses, una provinent de sòls argilo-calcaris i l'altre de sòls pissarroros on el sòl definia bona part de l'estructura del vi. Ens va servir aquesta comparativa per què en René ens fes una defensa sentida de la biodiversitat i de la defensa de les varietats i valors autòctons i per introduïr-nos en la filosofia de la bodega de respecte a l'entorn i als ceps, buscant-ne la integració al medi. Posteriorment vam tastar una garnatxa afruitada, elegant i vegetal, d'un estil sorprenenment nòrdic i finalment una prova de cupatge de les 3 mostres anteriors ensamblades amb Syrah (potent i càlida) que s'acostarà al cupatge definitiu del Venus 07 i que després del repòs en botella i la fusió dels aromes crec que serà un vi molt especial...

La següent part de la visita la vam fer a Clos Mogador on veièrem les instal·lacions i l'ambient relaxat on neix un dels vins mítics del Priorat. Van sorprendre les tines de ciment en forma d'ou per a la fermentació del vi blanc (Nelin)i les explicacions sobre la criança, en què en René ens va reconèixer les sorpreses i misteris que encara els deparen, tot i els seus coneixements enciclopèdics...

En René ens va brindar un tast molt especial de vins de l'any 2006 que com ell diu haurien de beure's en cinc anys aproximadament, cosa sorprenent perquè, en una sola paraula, els vins estaven IMPRESSIONANTS!!

Vam tastar el Manyetes, segon vi de la bodega, molt mineral (a diferència d'altres anyades que hem tastat). Partida dels Bellvissos, vi de finca de Garnatxa i Carinyena que busca expressar l'autenticitat i història d'aquesta terra (des de l'etiqueta fins al paladar), sedós i elegant. I Finalment el Clos Mogador que ens va deparar una petita sorpresa que en René ràpidament va arreglar. El cas és que el vi va mostrar, tot i les dues hores de decantació, una reducció (procés que s'esdevé en botella i que amb els anys permet l'aflorament de nous aromes que donen complexitat al vi) extrema que no el feia gens agradable. Després de reflexionar sobre la importància del tap de suro i la seva procedència en aquests processos i en l'envelliment del vi i posicionar-se en la cerca de la complexitat (per això els vins estaven jove) en René va demanar una moneda de coure, que va ionitzar el vi fent-ne desaparèixer la olor reductiva (claveguera). Vam poder disfrutar aleshores d'un vi afruitat, llaminer i sedòs, molt menys tànic que fa anys (gràcies a les maceracions de fins a 50 dies marca de la casa que curiosament fant baixar la força tànica tot augmentant l'aportació d'aromes), en què el repòs en ampolla farà sortir màgia. Vam acabar parlant de la tecnologia, i de com, amb la filosofia que ells apliquen, mai podrà substitiur el tast constant, la sensibilitat i el bon gust. MOLTES GRÀCIES RENÉ!!!

Vam acabar la festa al restaurant Baravins de Falset on La Noe i en Jaume ens van rebre amablement com sempre i on vam disfrutat d'un meú degustació deliciós on la senzillesa i les barreges bàsiques de sabors són la clau i la dificultat alhora. Vam disfrutar d'una crema de pèsols, amanida amb mango i vinagreta de sèsam, un carpaccio de gambes (sublim), un bacallà amb crema de formatge i arròs inflat (contrast de textura que feia la queixalada juganera) i finalment galta d'ibèric amb reducció de cafè sobre un llit de patates de gust penetrant... Ho vam regar amb Laurona 04, company magnífic en tots els plats. De postres, per digerir, una sopa de pinya amb un sorprenent gelat de cactus, vi dolç i ranci de la cooperativa, cafè i alguns puro al brandy (curiós) gentilesa d'en Jesús.

I amb bon humor i companyonia vam donar per acabada la jornada, que repetirem pròximament, i a la que ús animem que ens acompanyeu perquè ús ho passareu molt bé!!!

Tast de Vins econòmics 30/01/09

Benvolguts amics,

Aquest és un breu de resum del tast de Vins Econòmics que vam celebrar el passat divendres 30 de Gener.

L'objectiu del tast era mostrar vins de preu baix (4-7 euros) de gran qualitat i mostrar un vi que considerem que pel preu que ofereix dóna tot el que se'n pot esperar.

Els vins tastats van ser:

-Synera 07, Bodegues Roqueta, DO Catalunya. Un vi senzill, Tempranillo i Cabernet Sauvignon, sense estridències ni defectes, que és el que s'ha de demanar a un vi de 3'95 euros. Té un toc de barrica al seu punt just. Vi molt equilibrat i agradable.

-Armantes Selección Especial 07, Coop. San Gregorio, DO Calatayud. Vi saborós i intens, molt rodó i amable. Combinació de Garnatxa (60%), Tempranillo i tocs de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon molt ben ensamblats.

-Oriol 08, Vinyes dels Aspres, DO Empordà. Semblant a l'anterior, en varietats, però amb gran frescor. Tal com va dir una de les assistents (mostrant una sensibilitat fora del comú) s'hi sent la presència del vent. Un vi llaminer i mineral per menys de 7 euros molt ben invertits!!

-Principe de Viana Crianza 05, DO Navarra. Cabernet Sauvignon i Tempranillo. Vi perfecte, amb una fruita suculenta i un toc de criança i evolució (maduresa i taní finíssim) de gran vi per 5 euros. La bodega destaca per oferir uns preus ajustadíssims, i no podia faltar algun dels seus vins en aquest tast.

-Pinetell Merlot 07, Guspí (Pira), DO Conca de Barberà. Nou vi de la Conca de Barberà de baixa producció, gentilesa del cellerer, harmònic i amb un toc vegetal propi de la varietat que augura bona evolució en ampolla.

Els Lluís i la Joana ens van portar un vi d'un familiar seu, sense etiqueta (gràcies!!) també de la Conca, un cupatge de Cabernet Franc, Merlot i Ull de LLebre. Amb criança, molt agradable!

-Clos Fontà 03, Mas d'en Gil Viticultors (Bellmunt), DOQ Priorat. 38 euros molt ben invertits. La bodega elegant per antonomàsia, cuidant l'expressió del terrer però sense sacrificar l'amabilitat dels seus vins. Un valor segur anyada rere anyada, una gran regularitat que denota una feina molt ben feta i conscient. Més evident encara en una anyada difícil com 2003, molt calurosa, en que la potència alcohòlica sovint és excessiva al Priorat, en detriment de l'acidesa i la frescor que donen l'equilibri sensual dels grans vins. Sense amagar les circumstàncies de l'anyada (maduresa, intensitat) es mostra com el que és, un gran clàssic ja. Felicitats!!

Els Vins del Bierzo

Article aparegut a Crònica Empresarial el 01/09


Muntanyes del Bierzo desde Cantajeira

El Bierzo és una comarca lleonesa de marcada personalitat, enclavada entre muntanyes i orgullosa d’abocar-se més cap a la veïna Galícia que cap a la plana. Com a exemple, gens anecdòtic, d’aquest fet, què millor que un fet cultural com el vi. Mentre que a tota Castella i LLeó la varietat Tempranillo (Tinta Fina, Tinta del País) senyoreja deixant poc sòl a altres varietats (excepte a Rueda, terra de vins blancs), el Bierzo és el feu d’un raïm d’acusat caràcter, propi de la comarca i de zones gallegues com Monterrei i Ribeira Sacra. Parlem de la varietat Mencía, potser la varietat més fàcilment identificable a un àmbit geogràfic reduït, a una terra concreta.
La història dels vins del Bierzo s’inicia gràcies als romans, que explotaven les mines d’or de Las Médulas, pròximes a la zona. Un segon impuls en el creixement de l’activitat vinícola va venir donada pel pas dels peregrins que resseguien el camí de Sant Jaume. El Bierzo, al coll del Cebreiro, és la porta de Galícia per als peregrins del camí castellà, el més popular.
Com altres comarques deprimides el segle XX va ser difícil per al Bierzo, amenaçat pel despoblament provocat per la crida de la vida regalada a les grans ciutats industrials. Amb els anys molta gent ha descobert que la vida regalada és l’exaltació dels sentits i l’harmonia d’un paisatge ben conservat. El Bierzo és una de les comarques vinícoles que ha viscut una revolució en els darres anys. Però la revolució del Bierzo ha sigut exemplar i molt interessant, perquè mentre moltes regions decidien arrencar les vinyes velles de varietats autòctones per plantar Tempranillo i seguir l’efímer camí de la fama de La Rioja i La Ribera del Duero, uns valents, apassionats, estudiosos i joves enòlegs del Bierzo formats a l’escola enològica de Requena (País Valencià) decidien redescobrir el seu terrer (fet de sòls de pissarres com al nostre Priorat), les seves arrels, tot mostrant al món la vigorositat d’una varietat de raïm oblidada que només era considerada per a vins rosats o vins negres joves i lleugers per a vendre com a vins ordinaris.
Així vins com Corullón, Bembibre, Cepas Viejas de Dominio de Tares o Pétalos del Bierzo van mostrar el que podia oferir la mencía després d’una criança ben feta, força i potència junt amb elegància i amabilitat. Un contrast de sensacions en un vi que el fa estar a mig camí entre un vi mediterrani i potent i un vi atlàntic més suau. Talment com el clima del Bierzo, ni atlàntic ni mediterrani, amb personalitat única.

Visita a bodegues del Priorat

Benvolguts amics,

ús anuncio la visita que hem programat per al dimecres 11 de febrer a dues bodegues de la comarca del Priorat:

Venus La Universal (DO Montsant, Falset) i Clos mogador (DOQ Priorat, Gratallops), acompanyats pel seu propietari, René Barbier fill.

Dinarem a un restaurant de Falset i visitarem una bodega al matí i una a la tarda.
El preu és el del dinar, que encara no s'ha concertat amb el restaurant. Si desitjeu informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

Ús hi esperem.

Bodegas y Viñedos Artadi

Article aparegut a Crònica Empresarial l'hivern del 2008




En cada projecte de José Luís López Lacalle, l’amor sura per l’aire. No no, no ús heu equivocat de columna, no llegiu una novel•la rosa. Seguiu llegint i entendreu el que és passió pel vi.
La passió pel vi i la terra, es porta a la sang, a les mans brutes de qui premsa i es mulla de vi a la bodega o de qui planta un jove cep o poda ceps centenaris sota un sol abrusador o amb els dits erts per la gelada. José Luís López Lacalle té una bonica historia familiar per explicar. És la del seu avi. Amb les seves pròpies mans va plantar, durant els anys 50, una finca que passarà a la historia 50 anys més tard. La parcel•la és coneguda com a Viña el Pisón. D’ella surt un raïm del que s’elabora un vi que cada any és referència mundial entre crítics i entesos. Un vi que té com a emblema la porta de ferro rovellada que tanca la finca, instal•lada per l’avi. Un vi especial, que es fa sol; els treballs de bodega es limiten a la observació, sense intervenció, sense ús de llevadures afegides, així que parlem d’un vi totalment autòcton. Reconeix José Luís que no entén què té El Pisón. Com ell, creient en la màgia que envolta el vi, sabem veure en una finca que aparentment no té res d’especial,tot el treball i la passió de l’avi, que cuidava amb esmer aquelles plantes que eren les seves preferides i amb les que feia la migdiada cada dia. És com si aquest venerable pagès encara passegés per la seva terra cada dia…
És només una història personal i senzilla, però defineix absolutament la filosofía de Bodegas y Viñedos Artadi i els seus projectes, tots lligats a la terra i la seva expressió:
A Artazu, Navarra, amb un gran treball amb la garnatxa autòctona, ara que en aquesta DO es bascul•la cap a les varietats franceses clàssiques o el tempranillo.
A Alacant, junt amb el mestre jumillà Agapito Rico, recuperant els marges de pedra seca de la Finca El Sequé, aprofundint en els aromes intensos de la Monastrell i cercant la fórmula del fondillón, l’oblidat vi dolç de mares alacantí.
I per descomptat a la bodega mare de la Rioja Alavesa, on el Pisón comparteix espai amb l’Artadi pagos Viejos, un altre gran vi de finca, l’Artadi jove, un vi de maceració carbònica de fruital elegància i l’Artadi viñas de Gaín 05, una bona excusa, assequible (a diferència dels seus germans grans) per a conèixer aquesta bodega. El Viñas de Gaín pot ser que sigui dels vins de millor relació qualitat-preu que es fan actualment a Espanya. Ens trobem davant d’un Rioja de caire modern, en el que predomina el raïm i la fruita per sobre de la tradicional criança riojana. Però aquesta fruita preponderant s’uneix amb un fi roure molt ben triat per donar-nos, cap al final de la botella, una agradable sorpresa en forma de fins bombons de xocolata mentolada que ens faran tancar els ulls.

Calendari de tastos de primavera 09

Aquí teniu el calendari de tastos que hem preparat per a la propera primavera. Hem procurat programar temàtiques variades i on hi hagi un equilibri entre valors vinícoles i simple gaudi hedonista.
Els tastos estan pensats com a sessions úniques, però també les hem pensat com a curs de cultura del vi i la cata. Així doncs, les cinc sessions de les que constaria el curs (monovarietals, Priorat, Chardonnay, Cava català i Rioja) ús les oferim com a curs únic de cinc sessions per 150 euros per persona.

Desitjant-vos una bona entrada d’any i esperant veure-ús als tastos, ús saludem.

TASTOS DE PRIMAVERA

Grans vins a petits preus. Descoberta de vins d’excelent RCP que ens ajudin a passar el final de més de gener. Divendres 30 de gener. 15 euros.

Vins monovarietals. Per ampliar el vostre espectre de varietats tastades i per jugar a endevinar-les (i veure que difícil és!!). Dijous 12 de febrer. 30 euros.

Whisky escocès. De les Highlands a les Lowlands passant per les illes de l’oest. Una gran varietat d’aromes més enllà dels whiskies estàndards. Divendres 27 de febrer. 30 euros.

Priorat. Una gran zona mundial, reina de la potència i l’autenticitat que encara té moltes joies per mostrar. Dijous 12 de març. 60 euros.

Cerveses de petites tirades. Sortint-nos de les tradicionals pilsen de les grans cerveseres s’obre un món de petits productors que busquen reflectir la seva personalitat en una ampolla. Divendres 27 de març. 20 euros.

Cava Català. El nostre vi espumós, mediterrani i hedonista. Dijous 16 d’abril. 20 euros.

La Chardonnay. Una de les varietats més esteses pel món, un raïm camaleònic que pot mostrar múltiples i variades cares. Dijous 30 d’abril. 25 euros.

La Rioja. Un nom que no cal definir, prestigi i tradició. Un recorregut per alguns noms cèlebres. Dijous 14 de Maig. 35 euros.


A més d’aquest programa seguim oferint-vos la possibilitat de realitzar cursos d’iniciació al tast de vi d’una sessió (15 euros) i tastos d’aniversari, reunions d’amics/gues en la data que vosaltres trieu. Consulteu-nos i feu un regal o una festa diferents.

A tots els tastos podreu gaudir de delicadeses adaptades al vi que es tasti.

Tots els tastos es celebren a les 9 del vespre.

Els Vins del nostre nadal

Benvolguts amics,
primera entrada de l'any que repassarà els dies de joia passats amb la família i amics, les converses i les rialles al voltant d'una copa de vi. Aquests són els nostres vins d'aquest nadal. Una invitació a que ens comenteu els vins que ús han captivat a tots vosaltres. Sense més preàmbuls, bon any 2009 i que els vostres somnis es facin realitat.

Caus Lubis 98. Can Ràfols dels Caus. DO Penedès. Un vi elegant, grandiós, misteriós i amb un envelliment i maduració esplendorosos. La merlot més captivadora i sensual.

Pago de los Capellanes El Nogal 05. DO Ribera de Duero. Potser el nostre Ribera preferit d'una bodega que té la virtut de fer de la senzillesa caràcter propi. Profund, potent i agafat massa jove sens dubte...

Oloroso Antique Fernando de Castilla. DO Xerez. Ens agraden molt aquests vins vells com a copa. Aquest mostra delicadesa i cremositat amb una acidesa molt refrescant. Vell i suau.

Palo Cortado Lustau. DO Xerez. Estil similar però més potent i amb els tocs de ranci i alcohol més presents, però molt elegant i amb gran presència a la boca.

Champagne Saint-Gall Blanc de Blancs. Chardonnay 100%, que afavoreix la potència i la voluptuositat per sobre de la delicadesa de les pinots. Una bona tria en dinars animats.

Salanques 02. DOQ Priorat. Un gran vi en un moment extraordinari. Alcohol finíssim, licorella i molta fruita que omple la boca. Entra sol i això que potència no n'hi falta!!.

Pierre Gaillard Cote Rotie 04. Syrah i petites parts de Roussane i Marsanne. Un vi excepcional, la perfecta unió entre elegància i potència. No ens en cansaríem mai.

Òlbia 07. Marco Abella. DOQ Priorat. Un blanc delicat i fragant amb alcohol finíssim.

Clos Dominic Blanc 06. DOQ Priorat. Presents les notes de criança però molta fruita blanca i d'os. Vigorós i molt equilibrat.

Trio Infernal 0/3 05. DOQ Priorat. Del trio de blancs del Priorat el més potent i amb més presència de la fusta. Fa tancar els ulls.

Conde de Valincourt Coupage de Alicia. DO Cava. Un gran descobriment. Cava de reserva amb bombolla fina però juganera i gran espectre i expressió aromàtica. Delicioses notes anissades a la boca.

Royer Lebon 99. Chardonnay de Bourgogne. Un vi senzill però que l'envelliment ha ennoblit. Notes de fruits secs i chantilly d'extrema finesa i delicada fruita (pinya). Molt bo.

Chateau Bacchus 99. Graves de Vayres. Grand Vin de Bordeaux. Predomini de Cabernet Sauvignon del marge esquerre de la Gironda. Fruita bastant madura i unes notes vegetals molt agradables. Senyorial i plaent.

Cotes de Rhone Guigal 05. Rotund i franc, pura fruita confitada en alcohol. Bo.

Nus. Viticultors Mas d'en Gil. DOQ Priorat. Nou vi dolç de panses que ens brinda aquesta bodega de fina mà. L'espera d'anys ha valgut la pena i ens trobem davant d'un vi dolç excelent, carnós, torrat i fresc. Deliciós.

Alsace Burg Weiss 03. Cupatge de varietats alsacianes, riesling, gewurtstraminer... Càlid, dolcet, fi, molt agradable i de garn complexitat, mostrant caràcter del terrer. Et transporta als costers alsacians, regats per un tebi sol de tardor...

Chassagne-Montrachet B.Moreau 05. Sense paraules... Potser serà que els chardonnays de la Borgonya són els meus vins preferits...?? (qui ho sap?)