Masses sensacions per a plasmar-les en paraules que quedarien en evidència davant de la riquesa de matisos dels champagnes més autèntics del món, els millors intèrprets de la terra on neixen. Només m'atreveixo a corroborar el sorprenent i edificant efecte de les fines bombolles sobre l'humor, sobre el riure. En resum un tast divertit, sorprenent i relaxat.
Vam tastar els següents vins:
Gosset Excellence Brut: En el paper d'aperitiu va mostrar una robustesa i franquesa fenomenals, conjuntats amb una bombolla guspirejant però molt fina. Elegància rústica i molt senyorial, molt profund.
Gosset Grande Réserve: Del mateix estil que l'anterior però més refinat. Més vell, exhibia uns aromes evolucionats (fruits secs, pastisseria) molt seductors.
Gosset Grand Rosé: Preciós color salmó daurat. Predomini dels aromes evolucionats de confiteria i fruita. Fa tancar els ulls.
Gosset Célebris Rosé 2003: En l'inici semblava un pèl jove encara, rebel i juganer, però amb l'oxigenació va anar mostrant una fruita fresca i caramels de gran delicadesa, junt amb praliné i nougatine.
Gosset Grand milléssime 1999: Sembla estar en el seu punt, amb una acidesa suculenta i els típics tocs de llevats i pastisseria marca de la casa en el seu punt àlgid.
Gosset Célebris 1995: No es tasta cada dia un champagne d'aquesta edat. Per bé que no és recomanable quardar-lo gaire més, en la seva edat avançada exhibeix una elegància i sobrietat espectaculars. Curació màxima d'aromes, intens i profund com un gran formatge curat o un pernil ben criat. Excepcional i imprescindible.
Un gran tast doncs, per als que disfrutem amb el vi, però sobretot una bonica i divertida reunió (a voltes esbojarrada!!). GRÀCIES AMICS I BON NADAL!!!
dilluns, 15 de desembre del 2008
dimecres, 10 de desembre del 2008
La Bona conservació del vi
Amics que seguiu el blog, el primer que vull fer avui és agraïr-vos les mostres de suport que rebem cada dia sobre el blog. Estem molt contents que el disfruteu, és de les coses més gratificants de la vida, poder alegrar-vos el dia amb la nostra obra.
Tan gratificant com tastar un vi que ha pogut evolucionar dins l'ampolla i que es mostra en tot el seu esplendor, i que per tant ha sigut ben conservat.
La conservació del vi per a l'envelliment o senzillament per evitar-ne una senilitat prematura o una oxidació és una pregunta recurrent molt fàcil de contestar. El vi necessita repòs, fosca i temperatura i humitat constant, sense variacions estacionals. S'acostumen a considerar unes bones condicions uns 12 graus i 70% d'humitat ( més humitat propiciaria l'aparició de fongs al tap i gustos d'humitat rància), però més important és l'absència de contrastos per evitar dilatacions en el tap que podrien provocar l'entrada d'aire.
Com que en general no gaudim ni de chateaus ni de masos amb coves soterrànies, el més efectiu de cara a conservar el vi és una nevera.
Però del que no s'acostuma a parlar és d'altres aspectes sobre la conservació, més subtils i eteris, fins i tot màgics però que molts bodeguers consideren principals. Estem parlant del bon ambient o bones vibracions de les que el vi gaudirà en la seva curta (si es tracta d'un vi jove o no tenim paciència per obrir aquella ampolla que ens fa tanta il·lusió) o llarga vida.
Com a matèria viva el vi és sensible al moviment o a les vibracions per sons. Segons estudis plenament acceptats fins i tot a un nivell popular la música que haguem escoltat al llarg de la nostra vida pot tenir efectes diferents en el desenvolupament del nostre cervell (apart de la riquesa emocional i sensitiva que ens proporciona). Si pot afectar el nostre desenvolupament perquè no el del vi? Molts bodeguers no tenen cap dubte en saber quina música mai sonarà a la seva bodega!!! Mai sentireu sonar músiques estridents a les bodegues. En canvi si que és probable trobar-se amb vinaters apassionats que creuen que el seu vi millorarà escoltant simfonies, mostrant-se subtil si ha escoltat delicades peces del romanticisme o el renaixement, més trascendent si ha escoltat pomposes marxes militars o himnes èpics, profund si ha gaudit de soul negre primari, més fresc i lleuger si ha escoltat música de cocktail...
També es considera que el vi és sensible a l'humor dels habitants del seu allotjament. Segur que ús ha passat de sentir un cert ofegament en entrar en estances mal airejades on viu gent que podríem considerar agra, de mal humor. És curiós que el vi fet malbé s'anomeni agre o ranci, dos adjectius que també apliquem a persones de mal humor.
En tot cas el bon vi sempre agrairà un ambient harmoniós, relaxat i en dolça pau.
Si tot el que he explicat fins ara ús sembla irracional (si, és totalment irracional, són emocions i sensacions) feu-vos una pregunta: Perquè aquell vi que tan m'agrada no el trobo sempre amb el mateix gust? Des de l'estat d'ànim personal fins a la vida més amable o més dura que hagi patit aquell vi teniu un munt de preguntes per fer-vos sense poder, això si, donar cap resposta científica i racional (almenys de moment), però Galileu va ser jutjat per dir que la terra era rodona fa només 500 anys, així que...
Ús desitjo que disfruteu dels vostres vins en harmonia!!!
Tan gratificant com tastar un vi que ha pogut evolucionar dins l'ampolla i que es mostra en tot el seu esplendor, i que per tant ha sigut ben conservat.
La conservació del vi per a l'envelliment o senzillament per evitar-ne una senilitat prematura o una oxidació és una pregunta recurrent molt fàcil de contestar. El vi necessita repòs, fosca i temperatura i humitat constant, sense variacions estacionals. S'acostumen a considerar unes bones condicions uns 12 graus i 70% d'humitat ( més humitat propiciaria l'aparició de fongs al tap i gustos d'humitat rància), però més important és l'absència de contrastos per evitar dilatacions en el tap que podrien provocar l'entrada d'aire.
Com que en general no gaudim ni de chateaus ni de masos amb coves soterrànies, el més efectiu de cara a conservar el vi és una nevera.
Però del que no s'acostuma a parlar és d'altres aspectes sobre la conservació, més subtils i eteris, fins i tot màgics però que molts bodeguers consideren principals. Estem parlant del bon ambient o bones vibracions de les que el vi gaudirà en la seva curta (si es tracta d'un vi jove o no tenim paciència per obrir aquella ampolla que ens fa tanta il·lusió) o llarga vida.
Com a matèria viva el vi és sensible al moviment o a les vibracions per sons. Segons estudis plenament acceptats fins i tot a un nivell popular la música que haguem escoltat al llarg de la nostra vida pot tenir efectes diferents en el desenvolupament del nostre cervell (apart de la riquesa emocional i sensitiva que ens proporciona). Si pot afectar el nostre desenvolupament perquè no el del vi? Molts bodeguers no tenen cap dubte en saber quina música mai sonarà a la seva bodega!!! Mai sentireu sonar músiques estridents a les bodegues. En canvi si que és probable trobar-se amb vinaters apassionats que creuen que el seu vi millorarà escoltant simfonies, mostrant-se subtil si ha escoltat delicades peces del romanticisme o el renaixement, més trascendent si ha escoltat pomposes marxes militars o himnes èpics, profund si ha gaudit de soul negre primari, més fresc i lleuger si ha escoltat música de cocktail...
També es considera que el vi és sensible a l'humor dels habitants del seu allotjament. Segur que ús ha passat de sentir un cert ofegament en entrar en estances mal airejades on viu gent que podríem considerar agra, de mal humor. És curiós que el vi fet malbé s'anomeni agre o ranci, dos adjectius que també apliquem a persones de mal humor.
En tot cas el bon vi sempre agrairà un ambient harmoniós, relaxat i en dolça pau.
Si tot el que he explicat fins ara ús sembla irracional (si, és totalment irracional, són emocions i sensacions) feu-vos una pregunta: Perquè aquell vi que tan m'agrada no el trobo sempre amb el mateix gust? Des de l'estat d'ànim personal fins a la vida més amable o més dura que hagi patit aquell vi teniu un munt de preguntes per fer-vos sense poder, això si, donar cap resposta científica i racional (almenys de moment), però Galileu va ser jutjat per dir que la terra era rodona fa només 500 anys, així que...
Ús desitjo que disfruteu dels vostres vins en harmonia!!!
dimarts, 9 de desembre del 2008
Curs de cata al Taller Baix Camp
Benvolguts amics,
Faré una breu menció del curs de cata que vam dur a terme el passat dimecres 3 de desembre al Taller Baix Camp, un centre que treballa per la inserció laboral i social de joves disminuïts. El tast es va fer per als pares dels nois i noies i va servir per recaptar fons per a les activitats del centre. Una de les activitas és ben visible ja que joves del taller s'encarreguen de la jardineria de la plaça on es troba la nostra botiga, MOLTES GRÀCIES!!
Així doncs la cata va ser especial per la càrrega que comportava (el vi no era el més important del dia), on hi va haver una gran comprensió entre qui subscriu, els pares, els joves i els abnegats treballadors del centre. Vam parlar de vi, vam disfrutar del vi però qui més va aprendre, no ho dubteu, vaig ser jo mateix. Gràcies.
Faré una breu menció del curs de cata que vam dur a terme el passat dimecres 3 de desembre al Taller Baix Camp, un centre que treballa per la inserció laboral i social de joves disminuïts. El tast es va fer per als pares dels nois i noies i va servir per recaptar fons per a les activitats del centre. Una de les activitas és ben visible ja que joves del taller s'encarreguen de la jardineria de la plaça on es troba la nostra botiga, MOLTES GRÀCIES!!
Així doncs la cata va ser especial per la càrrega que comportava (el vi no era el més important del dia), on hi va haver una gran comprensió entre qui subscriu, els pares, els joves i els abnegats treballadors del centre. Vam parlar de vi, vam disfrutar del vi però qui més va aprendre, no ho dubteu, vaig ser jo mateix. Gràcies.
dilluns, 1 de desembre del 2008
Els Vins de la Figuera (Montsant)
Onírica imatge de Sant Pau des del Montsant. És el vessant privilegiat on creixen els ceps de garnatxa que ens brinden l'Espectacle de Montsant. Foto de Yuri Mestres.
La cantarella es pot escoltar encara als 4 pobles del Montsant occidental:
La Figuera està molt alta, Cabacés molt amagat, La Bisbal en una pedra, Margalef en un forat.
Menys benevolent és la següent versió, que suposem que té a veure amb el despoblament sofert per aquests pobles durant tot el segle XX:
La Figuera està malalta, Cabacés extramunciat, a La Bisbal li fan la caixa i Margalef ja està enterrat.
Com que el columnista pretén el cant a la vida i la invitació a l’hedonisme i l’optimisme, partirem de la primera dita per intentar explicar perquè dins de l’univers de vins del Priorat i del Montsant els vins de la Figuera están agafant una anomenada tan gran arreu del món.
La Figuera està molta alta. La població, aturonada sobre el cingle que domina la Vall del riu Montsant a 575 metres d’altitud, anomenada el Sentinella del Priorat, es diferencia geogràficament de la resta de pobles de la comarca, que es troben entre 200 i 350 metres, a excepció de Cornudella del Montsant i Ulldemolins, que també produeixen vins de personalitat diferenciada.
Tot i que els pagesos d’altres temps coneixien perfectament l’adaptació de cada varietat a cada coster, sòl i orientació, amb els corrents agrícoles uniformitzadors de la segona meitat del segle XX que van considerar gairebé esotèrics els coneixements ancestrals, vam perdre un patrimoni cultural molt gran i arrelat en el temps. Llocs inhòspits com el Priorat, i La Figuera especialment, coberts pel vel de l’oblit en la voràgine industrial, van conservar els seus cultius, la vinya vella de fins a cent anys, i el seu saber, que ara tots podem gaudir gràcies al refinament i evolució dels darrers vint anys.
Aquest saber és molt senzill i franc. En els terrenys elevats, amb contrastos de tempratura molt forts, vent continu i esquerp, alta insolació i cels nets, la Garnatxa negra aconsegueix una sensualitat, elegància i maduresa tànica de gran vi.
D’exemples en tenim de tots els tipus i per a totes les butxaques. Des de l’excepcional i màgic Espectacle de Montsant (Potser la garnatxa més envolvent del món? Vi de finca que en realitat es troba dins el terme de Cabacés, sota l’ermita de Sant Pau, amb la mà incofussible de René Barbier) fins als elegants Pater i Èlia de FicariaVins o els afruitats i deliciosament rústics Batec i Bàsic de Cubells i Cubells.
Tots ells, en el seu segment, autèntics Montsants d’altura més frescos i menys contundents que els seus veïns de la plana falsetana, i amb una sedositat en boca més difícil d’aconseguir en el pedregós Priorat de la licorella.
Article publicat a Crònica Empresarial. Novembre 08.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Tast de Borgonyes
El passat dijous 20 de novembre vam celebrar la ja tradicional cata de vins de la Borgonya, de la que, com els que més ens coneixeu ja sabeu, som uns amants apassionats. La subtilitat i fragància de la Pinot Noir ens té absolutament seduïts. Si recordeu el personatge de Miles a "Sideways" ("Entre copes"), la Pinot Noir és senyora perquè no creix a qualsevol lloc com la Cabernet Sauvignon (una autèntica bardissa) sinó que vol els racons més recollits i nets, ni excés de calor ni excés de fred, la humitat justa, ja que no li agrada la sequedat però és sensible als fongs...
I aquest caràcter a la vinya es transmet a la copa amb la seva subtilesa i finor vegetal.
Vam poder gaudir de 5 vins de zones prou diferenciades. Tot i que la Borgonya és un territori gairebé pla, tot just aturonat, la més petita variació en l'orientació dels ceps fa variar molt la qualitat del vi. Això és degut a raons climàtiques. El clima continental fred i els estius frescos i humits fan que la dificultat a la Borgonya sigui aconseguir prou nivell de sucre i maduració tànica. Una petita variació en l'orientació d'un coster i una major incidència solar pot diferenciar una finca mediocre, d'una de bona fins a una d'excepcional en pocs metres de diferència. De fet existeixen Grands Crus que es limiten a dues o tres tires de ceps, dels que lògicament surten produccions molt limitades. També és important el sòl a l'hora de definir les finques. Com a regla general la Chardonnay per fer els grans blancs de la Borgonya prefereix sòls blanquinosos, mentre que la Pinot Noir prefereix els sòls rogencs que donen aportació mineral al vi.
D'aquí ve la complicada divisió borguinyona de les finques, que es reflecteix en les denominacions d'origen del vi. La màxima categoria és Grand Cru (Cru en el sentit de matèria prima per a el·laborar), seguit de Premier Cru, AOC (Apellation Controllé amb el nom del poble), Bourgogne-Villages (vi de poble) i Bourgogne genèric (de qualsevol lloc de la Borgonya. No són vins amb personalitat del terrer però poden ser molt bon vins).
Per tant, d'entrada ens trobàvem davant de grans vins, com així es va demostrar (2 Grand Cru i un Premier Cru). Vins capaços de desplegar un gran ventall d'aromes i sensacions, de sorpreses i girs inesperats. Vins complexos i subtils que acosten l'experiència de tastar-los a un exercici poètic, espiritual o analític (depèn de cadascú), però que en tot cas no deixen indiferent (per descomptat que no a tothom sedueix de la mateixa manera canviar la força salvatge dels nostres vins per la delicadesa de la Pinot Noir, però en tot cas tastar vins de llocs oposats enriqueix i obre la ment).
Un altre fet interessant era tastar vins de Domaine, en què tot el procés, des de la vinya fins a l'embotellat el realitza el mateix elaborador i vins de Négociant, figura essencialment Borguinyona hereva d'una divisió gremial medieval del treball, en que el négociant compra vi a granel al productor i el cria en barriques, l'embotella i el comercialitza. Acostuma a tenir algunes finques (els millors Grand Crus) en exclusiva, o compra lots en les subhastes, encara tradicionals, de vi en "Primeur" (comprat a l'avançada) per criar-lo.
Però deixem que parlin els protagonistes, els VINS:
Echezaux. Grand Cru de Nicolas Potel. 2002. Bona mostra de l'elegància de la Pinot Noir, cos gras i estructura i un vi sorprenenment mineral.
Nuits-Saint-George. Domaine Robert Arnoux. Vi d'AOC de la finca Les Poissets. 2004. Es va mostrar floral, fragant i delicadament vegetal, un Pinot Noir de Borgonya de llibre, fresc i lleuger però d'ànima profunda. Molt afruitat. Un final amarg deixava un agradable regust.
Vosne-Romanée. Domaine Robert Arnoux. Vi d'AOC. 2004. Auster però equilibrat. El to ferròs el feia carnós, sanguinolent, ple de passió.
Volnay. Del négociant Christian Remoissenet. Prémier Cru. Finca Les Brouillards. 2002. El que va exhibir més cos. De fet va ser el que més va agradar als aficionats als potents Priorats. El vi més meridional que vam tastar, cosa que es va notar. També era el que més toc de fusta exhibia amb un lleu deix avainillat molt agradable
Corton. Del négociant C. Remoissenet. Grand Cru. El més diferenciat, ja que vam poder gaudir de l'anyada 1997, 10 anys de repòs i maduració a l'ampolla. Tacte delicadíssim, una deliciosa acidesa i una fruita molt madura, acompotada, molt sensual que va seduir absolutament al que subscriu. A Aloxe-Corton les vinyes creixen prop del bosc, en sòls tan blancs (calcaris) com rojos (argilosos i ferrosos). El nostre Grand Cru prové de sòls rojos que doten d'un gran equilibri entre potència i finor el vi.
Tot un viatge sensorial a alguns dels noms mítics del món vinícola sense moure'ns de Reus!!!
I aquest caràcter a la vinya es transmet a la copa amb la seva subtilesa i finor vegetal.
Vam poder gaudir de 5 vins de zones prou diferenciades. Tot i que la Borgonya és un territori gairebé pla, tot just aturonat, la més petita variació en l'orientació dels ceps fa variar molt la qualitat del vi. Això és degut a raons climàtiques. El clima continental fred i els estius frescos i humits fan que la dificultat a la Borgonya sigui aconseguir prou nivell de sucre i maduració tànica. Una petita variació en l'orientació d'un coster i una major incidència solar pot diferenciar una finca mediocre, d'una de bona fins a una d'excepcional en pocs metres de diferència. De fet existeixen Grands Crus que es limiten a dues o tres tires de ceps, dels que lògicament surten produccions molt limitades. També és important el sòl a l'hora de definir les finques. Com a regla general la Chardonnay per fer els grans blancs de la Borgonya prefereix sòls blanquinosos, mentre que la Pinot Noir prefereix els sòls rogencs que donen aportació mineral al vi.
D'aquí ve la complicada divisió borguinyona de les finques, que es reflecteix en les denominacions d'origen del vi. La màxima categoria és Grand Cru (Cru en el sentit de matèria prima per a el·laborar), seguit de Premier Cru, AOC (Apellation Controllé amb el nom del poble), Bourgogne-Villages (vi de poble) i Bourgogne genèric (de qualsevol lloc de la Borgonya. No són vins amb personalitat del terrer però poden ser molt bon vins).
Per tant, d'entrada ens trobàvem davant de grans vins, com així es va demostrar (2 Grand Cru i un Premier Cru). Vins capaços de desplegar un gran ventall d'aromes i sensacions, de sorpreses i girs inesperats. Vins complexos i subtils que acosten l'experiència de tastar-los a un exercici poètic, espiritual o analític (depèn de cadascú), però que en tot cas no deixen indiferent (per descomptat que no a tothom sedueix de la mateixa manera canviar la força salvatge dels nostres vins per la delicadesa de la Pinot Noir, però en tot cas tastar vins de llocs oposats enriqueix i obre la ment).
Un altre fet interessant era tastar vins de Domaine, en què tot el procés, des de la vinya fins a l'embotellat el realitza el mateix elaborador i vins de Négociant, figura essencialment Borguinyona hereva d'una divisió gremial medieval del treball, en que el négociant compra vi a granel al productor i el cria en barriques, l'embotella i el comercialitza. Acostuma a tenir algunes finques (els millors Grand Crus) en exclusiva, o compra lots en les subhastes, encara tradicionals, de vi en "Primeur" (comprat a l'avançada) per criar-lo.
Però deixem que parlin els protagonistes, els VINS:
Echezaux. Grand Cru de Nicolas Potel. 2002. Bona mostra de l'elegància de la Pinot Noir, cos gras i estructura i un vi sorprenenment mineral.
Nuits-Saint-George. Domaine Robert Arnoux. Vi d'AOC de la finca Les Poissets. 2004. Es va mostrar floral, fragant i delicadament vegetal, un Pinot Noir de Borgonya de llibre, fresc i lleuger però d'ànima profunda. Molt afruitat. Un final amarg deixava un agradable regust.
Vosne-Romanée. Domaine Robert Arnoux. Vi d'AOC. 2004. Auster però equilibrat. El to ferròs el feia carnós, sanguinolent, ple de passió.
Volnay. Del négociant Christian Remoissenet. Prémier Cru. Finca Les Brouillards. 2002. El que va exhibir més cos. De fet va ser el que més va agradar als aficionats als potents Priorats. El vi més meridional que vam tastar, cosa que es va notar. També era el que més toc de fusta exhibia amb un lleu deix avainillat molt agradable
Corton. Del négociant C. Remoissenet. Grand Cru. El més diferenciat, ja que vam poder gaudir de l'anyada 1997, 10 anys de repòs i maduració a l'ampolla. Tacte delicadíssim, una deliciosa acidesa i una fruita molt madura, acompotada, molt sensual que va seduir absolutament al que subscriu. A Aloxe-Corton les vinyes creixen prop del bosc, en sòls tan blancs (calcaris) com rojos (argilosos i ferrosos). El nostre Grand Cru prové de sòls rojos que doten d'un gran equilibri entre potència i finor el vi.
Tot un viatge sensorial a alguns dels noms mítics del món vinícola sense moure'ns de Reus!!!
dilluns, 24 de novembre del 2008
El Minitour de França amb vins i gourmandisses
Sarlat
Recentment hem gaudit d’ un viatget per la zona del sud de França, zona històricament coneguda com el país d’Oc, o Occitània. Un recorregut ple de vins, formatges, patés, ànecs, paisatges daurats de tardor, ciutats i pobles8866275 monumentals, i poderosos rius, a més d’amabilíssimes persones, trencant el tòpic que aquí tenim del francès malcarat. Una delícia recórrer aquestes terres i veure com a l’altra banda dels Pirineus la natura i el món rural són simplement respectats i venerats com el que són, el lloc on vivim.
Domaine de La Garde. CAHORS
Hem gaudit dels seus aperitius. Es prenen una copa de vi dolç abans del menjar, a Rivesaltes, a la part catalana, l’elegant muscat, a Beziers i el Minervois, país càtar, la Cartagene, res a envejar als nostres vins de missa, el Floc a la Gascogne, la terra de Dartagnan i les oques, els vins daurats de Monbazillac al Perigord, lloc on visqué el Cyrano de Bergerac, i el sorprenent (per la seva qualitat) vi de la bóta del racó del Chateau a St Emilion, mite mundial dels vins de Bordeaux, alguns dels més aclamats del món. I també tenen ratafia!!
SAINT EMILION. Capital dels vins de Burdeus
Productes de la terra variats i exquisits, començant pels patés de tota mena, embotits i pernils, per descomptat formatges locals dels quals mai s’ha perdut la tradició, nous a Sarlat, una ciutat literalment meravellosa, amb un mercat dins d’una església, i tòfones per tot arreu.
Un cep de merlot ple de molsa.
Els grans rius han sigut testimonis del viatge que hem emprès, la gran Dordogne amb els seus meandres i castells, la Lot que envolta Cahors, capital del Quercy, paradís de roures, el Tarn mostrant el seu poder als peus de Santa Cecellha, la catedral dels càtars a Albi, la Céle, petit riu que forma una vall paradisíaca deliciosament rural, i per descomptat la majestuosa Garonne, que es mou impassible per la plana gascona recollint un a un les aigües de tots els anteriors.
El riu Lot.
Viatge també espiritual, perquè hem recorregut centres de trobada del passat, l’esmentat Albi i sobretot el santuari de Rocamadour, lloc de peregrinatge previ a iniciar el camí de Sant Jaume a Compostela, lloc de pas i repòs de personatges històrics com reis de França, Simó de Montfort, o Ramon Llull, lloc on es fa evident la llum.
Un país on fins i tot les carreteres són boniques, amb les inacabables fileres de plataners, els ànecs pasturen pels prats, la vinya creix sobre prats de gespa, els ceps tenen molsa al damunt, els ànecs pasturen al costat de les granges.
On els pobles són com abans, amb els carrers plens de flors, i inclús n’hi ha que s’ubiquen per damunt del Cel, i si no aneu a Cordes sur Ciel i veureu que és així....
dimarts, 18 de novembre del 2008
El vi i la música
Allegro, allegro ma non troppo, suau, estrident, potent, fàcil, complex, polifònic, efervescent, seductor, entranyable, clàssic, modern, jove, pompós, d'autor...
Tants i tants adjectius que tan podríem aplicar a la música com al vi. Una peça de música, una cançó, ens pot ressonar durant anys, transportar-nos a un passat, a l'emoció del moment... la nostra cançó... és ben probable que tots tingueu la vostra cançó.
Les sensacions d'un bon vi també s'allarguen en el temps, més enllà de l'última gota que ens baixa per la gola. Una ampolla de vi té el poder de crear un nus, imperceptible potser, amb el moment. I potser perquè la oïda és un sentit necessari per a la supervivència, la relació música-vivència es fa molt evident. El gust i l'olfacte potser semblen més accessoris, però què seria de la vida sense els nostres petits plaers diaris...?
Arribar a casa cansat d'un dia esgotador i escoltar la nostra òpera preferida, un passeig per històries passades al Rhin, la Toscana o Egipte... Relaxats en el nostre sofà preferit, amb una copa de vi, càlid i tènue, que ens porta la brisa fresca d'una zona vinícola propera al mar, o les bromes matinals d'un lleu despertar d'una zona rural, lluny del bullici.
Un silenci absolut, desitjat per la nostra ment cansada, el moment de trobar-se amb un mateix, coneixent-nos a través de les nostres sensacions i emocions, de la pau.
Un dinar amb amics i familiars, alguns dels quals feia temps que no vèiem, amb la música discreta, contagiant-nos de ritmes gràcils que fan fluir la conversa, les rialles, les bombolles..., el sol ens escalfa i el vi ens uneix els cors.
Cada vivència, cada record, cada cançó, cada vi...
Disfruteu del vi, la vida
Tants i tants adjectius que tan podríem aplicar a la música com al vi. Una peça de música, una cançó, ens pot ressonar durant anys, transportar-nos a un passat, a l'emoció del moment... la nostra cançó... és ben probable que tots tingueu la vostra cançó.
Les sensacions d'un bon vi també s'allarguen en el temps, més enllà de l'última gota que ens baixa per la gola. Una ampolla de vi té el poder de crear un nus, imperceptible potser, amb el moment. I potser perquè la oïda és un sentit necessari per a la supervivència, la relació música-vivència es fa molt evident. El gust i l'olfacte potser semblen més accessoris, però què seria de la vida sense els nostres petits plaers diaris...?
Arribar a casa cansat d'un dia esgotador i escoltar la nostra òpera preferida, un passeig per històries passades al Rhin, la Toscana o Egipte... Relaxats en el nostre sofà preferit, amb una copa de vi, càlid i tènue, que ens porta la brisa fresca d'una zona vinícola propera al mar, o les bromes matinals d'un lleu despertar d'una zona rural, lluny del bullici.
Un silenci absolut, desitjat per la nostra ment cansada, el moment de trobar-se amb un mateix, coneixent-nos a través de les nostres sensacions i emocions, de la pau.
Un dinar amb amics i familiars, alguns dels quals feia temps que no vèiem, amb la música discreta, contagiant-nos de ritmes gràcils que fan fluir la conversa, les rialles, les bombolles..., el sol ens escalfa i el vi ens uneix els cors.
Cada vivència, cada record, cada cançó, cada vi...
Disfruteu del vi, la vida
dissabte, 15 de novembre del 2008
Le Beaujolais Nouveau est arrivé!!!
Aquesta frase es pot trobar a gran part de les vinateries del món, ha arribat el "Beaujolais Nouveau" o "Beaujolais Primeur", el primer vi de l'any, el més fresc i juganer.
El Beaujolais Nouveau, vi refrescant per a tothom
Beaujolais és una regió del sud de la Borgonya administrativa que ni de bon tros gaudeix del prestigi dels seus veïns del nord, els Borgonyes fets de la sensual Pinot Noir.
La regió del Beaujolais està consagrada a la varietat Gamay, una varietat de poc prestigi pel seu taní fi que no permet aconseguir el cos necessari per a l'envelliment del vi. L'excepció són vins de l'Haut Beaujolais, on la Gamay plantada en sòls granítics si dóna vins de mig cos aptes per a la criança i l'envelliment i per a assolir un cert grau d'aristocràcia.
Altrament la Gamay té la virtut de la lleugeresa, el pigment lleuger i una senzilla vocació fruital. L'elaboració que més li escau és l'anomenada maceració carbònica.
El nom és estrambòtic però el procés és molt senzill. Es vinifica el raïm sencer, amb la rapa i sense trepitjar, en tines tancades que contenen diòxid de carboni. En aquesta atmosfera anaerobia l'àcid màlic (propi del raïm i de les pomes verdes) es transforma en etanol. Així doncs s'aconsegueix una disminució de l'acidesa, una elevació del PH (que facilita la fermentació malolàctica que fa el vi menys agressiu) i un començament de fermentació dels sucres intracel·lular. Com que les pells es fan més fràgils, per hidròlisi de les pectines, s'obté una més gran difusió de substàncies colorants i tàniques de la pell cap a la polpa. Passats uns dies es descuba (es treu de la tina) i es premsa, tot seguint la fermentació. Els vins obtinguts són delicats i aromàtics, amb notes amargues dels fenols que s'extreuen de la rapa.
Així doncs parlem de vins joves, el·laborats per arreu. Com a exemple tenim els "Vinos Cosecheros" de la Rioja. Però els més coneguts mundialment són els Beaujolais.
Fa pocs anys molts vins novells del món es coneixien com a Beaujolais, per exemple a l'Empordà. La Unió Europea, per la reiterada queixa dels productors de la regió va determinar l'exclusivitat geogràfica d'aquest nom. Des d'aleshores a Catalunya rebem "el vi novell".
El Beaujolais Primeur arriba a les botigues d'arreu del món a mitjans de novembre, gràcies a una ràpida i brillant operació de mercadotècnia. La seva qualitat és molt variable, ja que alguns especuladors cerquen un benefici ràpid en detriment de la qualitat del vi. Aquest fet ha portat a polèmiques i plets judicials fins i tot.
Però hi ha productors molt honestos de Beaujolais que vetllen per la qualitat del seu vi. A La Carte des Vins gaudim d'un Beaujolais fi i gustós, el Domaine de Baluce, el·laborat en una bodega familiar que cull el seu propi raïm.
El podreu tastar a partir del dijous dia 20 de novembre, ja que la legislació i la tradició estipulen l'inici de la venda (talment com si fos una cursa) el tercer dijous de novembre. I no serem pas nosaltres els que trencarem aquesta tradició!!
Així doncs si voleu disfrutar del vi afruitat i lleuger per excelència, ple d'aromes de plàtan, caramel àcid i gerd, el dijous serà el dia, i per pocs mesos ja que la frescor d'aquests vins s'apaga ràpidament, no arribant mai a l'estiu següent.
QUE EL DISFRUTEU!!!
(La font de les explicacions tècniques és el "Diccionario Salvat del vino" de Mauricio Wiesenthal, moltes gràcies Mauricio!!)
El Beaujolais Nouveau, vi refrescant per a tothom
Beaujolais és una regió del sud de la Borgonya administrativa que ni de bon tros gaudeix del prestigi dels seus veïns del nord, els Borgonyes fets de la sensual Pinot Noir.
La regió del Beaujolais està consagrada a la varietat Gamay, una varietat de poc prestigi pel seu taní fi que no permet aconseguir el cos necessari per a l'envelliment del vi. L'excepció són vins de l'Haut Beaujolais, on la Gamay plantada en sòls granítics si dóna vins de mig cos aptes per a la criança i l'envelliment i per a assolir un cert grau d'aristocràcia.
Altrament la Gamay té la virtut de la lleugeresa, el pigment lleuger i una senzilla vocació fruital. L'elaboració que més li escau és l'anomenada maceració carbònica.
El nom és estrambòtic però el procés és molt senzill. Es vinifica el raïm sencer, amb la rapa i sense trepitjar, en tines tancades que contenen diòxid de carboni. En aquesta atmosfera anaerobia l'àcid màlic (propi del raïm i de les pomes verdes) es transforma en etanol. Així doncs s'aconsegueix una disminució de l'acidesa, una elevació del PH (que facilita la fermentació malolàctica que fa el vi menys agressiu) i un començament de fermentació dels sucres intracel·lular. Com que les pells es fan més fràgils, per hidròlisi de les pectines, s'obté una més gran difusió de substàncies colorants i tàniques de la pell cap a la polpa. Passats uns dies es descuba (es treu de la tina) i es premsa, tot seguint la fermentació. Els vins obtinguts són delicats i aromàtics, amb notes amargues dels fenols que s'extreuen de la rapa.
Així doncs parlem de vins joves, el·laborats per arreu. Com a exemple tenim els "Vinos Cosecheros" de la Rioja. Però els més coneguts mundialment són els Beaujolais.
Fa pocs anys molts vins novells del món es coneixien com a Beaujolais, per exemple a l'Empordà. La Unió Europea, per la reiterada queixa dels productors de la regió va determinar l'exclusivitat geogràfica d'aquest nom. Des d'aleshores a Catalunya rebem "el vi novell".
El Beaujolais Primeur arriba a les botigues d'arreu del món a mitjans de novembre, gràcies a una ràpida i brillant operació de mercadotècnia. La seva qualitat és molt variable, ja que alguns especuladors cerquen un benefici ràpid en detriment de la qualitat del vi. Aquest fet ha portat a polèmiques i plets judicials fins i tot.
Però hi ha productors molt honestos de Beaujolais que vetllen per la qualitat del seu vi. A La Carte des Vins gaudim d'un Beaujolais fi i gustós, el Domaine de Baluce, el·laborat en una bodega familiar que cull el seu propi raïm.
El podreu tastar a partir del dijous dia 20 de novembre, ja que la legislació i la tradició estipulen l'inici de la venda (talment com si fos una cursa) el tercer dijous de novembre. I no serem pas nosaltres els que trencarem aquesta tradició!!
Així doncs si voleu disfrutar del vi afruitat i lleuger per excelència, ple d'aromes de plàtan, caramel àcid i gerd, el dijous serà el dia, i per pocs mesos ja que la frescor d'aquests vins s'apaga ràpidament, no arribant mai a l'estiu següent.
QUE EL DISFRUTEU!!!
(La font de les explicacions tècniques és el "Diccionario Salvat del vino" de Mauricio Wiesenthal, moltes gràcies Mauricio!!)
divendres, 14 de novembre del 2008
Champagne Gosset
Un article del Crònica empresarial que repesco per dos motius, perquè Gosset és la meva casa de champagne preferida, i perquè podreu tastar els seus vins espumosos el dijous 11 de desembre al tast de Champagne Gosset que farem a la botiga. Espero que disfruteu de la història de la casa de vi de xampanya més antiga i autèntica!!
Champagne Gosset, Äy, 1584
La filosofía de Champagne Gosset és mantener-se fidel a la tradició. Així com moltes cases de Champagne com Pommery o Möet et Chandon han modernitzat les instal•lacions i han fet entrar sàviament la técnica als seus cellers, a Gosset tot es segueix fent igual que fa 400 anys. El luxe i glamour associats a aquest vi espumós, tan ben explotat per les cases més famoses i rutilants, es converteix a Gosset en noblesa rural, en senyoriu i solera.
En 1584, Pierre Gosset, bodeguer d'Aÿ i vinyater, ja produïa vins tranquils, normalment negres, amb la verema de les seves pròpies vinyes. En aquella època, dos vins es disputaven el lloc a la taula dels reis de França: El vi d'Aÿ i, a unes quantes centenes de llegües cap al sud, els vins de Beaune, a la Borgonya, dels quals ja vam parlar en aquesta columna. Ambdós eren elaborats a partir de Pinot Noir i Chardonnay. La reputació del vi d'Aÿ a la cort era tal, que el mateix Francesc I, rei de França i recordat com a restaurador de l’art i les lletres (ens trobem al Renaixement francés) va fer habilitar una bodega que actualment forma part del patrimoni de Gosset. Durant el segle XVIII, els vins d'Aÿ i de la regió van esdevenir efervescents gràcies al cèlebre mètode champenoise estandaritzat per Dom Perignon, però això és un gran tema que deixarem per a una altra ocasió…
I és en el segle XVIII on Gosset ha triat romandre, en certa manera. A Chez Gosset una part de la vinificació es realitza encara en barriques de roure, quan la majoria de cases utilitzen l’acer, mentre que els diferents cuvées (paraula que es referiex als mostos de primera premsada, els únics usats per als grans champagnes, però que s’ha generalitzat fins a esdevenir cadascuna de les partides d’un champagne) de la casa es presenten en reproducciones exactes de les antigues botelles usades durant els segles XVIII i XIX.
Un altre tret diferencial de Gosset és l’absència, després de la fermentació alcohòlica pròpia de qualsevol vi, de la fermentació malolàctica (procès químic pel qual un bacteri converteix l’àcid màlic, més agressiu i propi de la fruita, en làctic, més suau). La preservació de l’àcid màlic conserva el carácter afruitat d’aquests vins, i és bàsic de cara a constituir un champagne que pugui aguantar el pas del temps i pugui oferir les més grans subtilitats que només alguns champagnes escollits poden exhibir.
Tots els processos a la bodega es realitzen estrictament a mà, fins i tot l’embotellat i l’etiquetatge. Menció especial mereix el degorjat "à la volée", amb espasa, a l’antiga manera.
Pel que fa a les vinyes, Gosset utilitza les tres varietats de la zona, la chardonnay, fina i delicada, la Pinot noir, amb més cos i la Pinot Menieur, més rústica però de gran frescor. Aquest raïm prové d’alguns dels millors Crus (finques)de la Vall del Marne (Grands Crus i Premiers Crus).
Així que tot i no gaudir de la fama glamurosa d’altres cases de champagne, Gosset s’erigeix com a defensora de la tradició, amb uns espumosos nobles i antics, més rústics que sofisticats, molt francs, amb una profunditat arrelada en els orígens del champagne i en la terra que els va veure néixer, grans acompanyants a taula i silenciosos testimonis del pas del temps.
Champagne Gosset, Äy, 1584
La filosofía de Champagne Gosset és mantener-se fidel a la tradició. Així com moltes cases de Champagne com Pommery o Möet et Chandon han modernitzat les instal•lacions i han fet entrar sàviament la técnica als seus cellers, a Gosset tot es segueix fent igual que fa 400 anys. El luxe i glamour associats a aquest vi espumós, tan ben explotat per les cases més famoses i rutilants, es converteix a Gosset en noblesa rural, en senyoriu i solera.
En 1584, Pierre Gosset, bodeguer d'Aÿ i vinyater, ja produïa vins tranquils, normalment negres, amb la verema de les seves pròpies vinyes. En aquella època, dos vins es disputaven el lloc a la taula dels reis de França: El vi d'Aÿ i, a unes quantes centenes de llegües cap al sud, els vins de Beaune, a la Borgonya, dels quals ja vam parlar en aquesta columna. Ambdós eren elaborats a partir de Pinot Noir i Chardonnay. La reputació del vi d'Aÿ a la cort era tal, que el mateix Francesc I, rei de França i recordat com a restaurador de l’art i les lletres (ens trobem al Renaixement francés) va fer habilitar una bodega que actualment forma part del patrimoni de Gosset. Durant el segle XVIII, els vins d'Aÿ i de la regió van esdevenir efervescents gràcies al cèlebre mètode champenoise estandaritzat per Dom Perignon, però això és un gran tema que deixarem per a una altra ocasió…
I és en el segle XVIII on Gosset ha triat romandre, en certa manera. A Chez Gosset una part de la vinificació es realitza encara en barriques de roure, quan la majoria de cases utilitzen l’acer, mentre que els diferents cuvées (paraula que es referiex als mostos de primera premsada, els únics usats per als grans champagnes, però que s’ha generalitzat fins a esdevenir cadascuna de les partides d’un champagne) de la casa es presenten en reproducciones exactes de les antigues botelles usades durant els segles XVIII i XIX.
Un altre tret diferencial de Gosset és l’absència, després de la fermentació alcohòlica pròpia de qualsevol vi, de la fermentació malolàctica (procès químic pel qual un bacteri converteix l’àcid màlic, més agressiu i propi de la fruita, en làctic, més suau). La preservació de l’àcid màlic conserva el carácter afruitat d’aquests vins, i és bàsic de cara a constituir un champagne que pugui aguantar el pas del temps i pugui oferir les més grans subtilitats que només alguns champagnes escollits poden exhibir.
Tots els processos a la bodega es realitzen estrictament a mà, fins i tot l’embotellat i l’etiquetatge. Menció especial mereix el degorjat "à la volée", amb espasa, a l’antiga manera.
Pel que fa a les vinyes, Gosset utilitza les tres varietats de la zona, la chardonnay, fina i delicada, la Pinot noir, amb més cos i la Pinot Menieur, més rústica però de gran frescor. Aquest raïm prové d’alguns dels millors Crus (finques)de la Vall del Marne (Grands Crus i Premiers Crus).
Així que tot i no gaudir de la fama glamurosa d’altres cases de champagne, Gosset s’erigeix com a defensora de la tradició, amb uns espumosos nobles i antics, més rústics que sofisticats, molt francs, amb una profunditat arrelada en els orígens del champagne i en la terra que els va veure néixer, grans acompanyants a taula i silenciosos testimonis del pas del temps.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Anécdotes del món del vi I
Primera part d'anècdotes i curiositats del món del vi durant la història. Dades irrellevants, gracioses, mites trencats o senzillament frases que ús poden fer quedar molt bé (o molt malament!!) en una reunió d'amics, família o negocis.
-Un dels aspectes més interessants de la vitivinicultura és la seva DIVERSITAT: Es localitza en medis molt diversos tan físicament com culturalment.
-El clima i el sòl són dos factors determinants.
-En estat salvatge hi ha ceps mascles i femelles, així com hermafrodites. En domesticar la vinya es cultiven únicament els hermafrodites.
-24.000 varietats comptabilitzades, 5000 legítimes.
-En climes tropicals la fulla és perenne, les collites petites i de baixa qualitat, el cep necessita l’hivern.
-Fins l’any 1863 es desconeixia el procés de la fermentació, el va descobrir PASTEUR.
-El conreu s’inicia al 8000-6000 A.C. al Transcaucas.
-La domesticació del cep va ser anterior a la del cereal, que necessitava més treball.
-El cicle de hivernació-floració és molt espectacular i va cridar l’atenció dels homes fent-ne símbol de les religions que creien en el cicle de la vida i la mort, fet que va influir en la seva domesticació.
-No era la beguda més popular però estava vinculat a cerimonials religiosos. Es va utilitzar com a substitutiu dels sacrificis amb sang.
-Des de Tuthankamon l’etiquetatge era tan estricte com l’actual, inclús DO.
-Amb els grecs i els romans esdevé una beguda més popular, vinculada a les festes de Dionís i Baco (Bacanals) que són semblants al carnestoltes. Els grecs la van estendre pel Mediterrani.
-Sembla que els ibers ja conreaven vinya. Els fenicis la van estendre pel sud del Mediterrani fins la península. Els romans el van portar al sud d’Anglaterra, on ara es torna a fer vi, a la zona de Winchester,
-Plini el Vell assenyala l’abundància dels vins a la Laietana i la qualitat dels de Tarragona.
-Si després de la caiguda de Roma no es va perdre el vi va ser gràcies a la religió, al Cristianisme, els monjos van salvar el vi quan els pobles bàrbars van entrar a l’imperi. L’església sempre ha estat conservadora, però alguna vegada ha permès el canvi d’una seu episcopal per un lloc on hi hagués bones vinyes.
-A finals segle XVI a Itàlia hi havia 50 classes de vins nous, a l’edat mitjana el vi era motiu de prestigi.
-El transport es podia fer amb vaixell des de Grècia per mar i a França per riu, les vinyes franceses es troben al voltant de rius.
-Primera plantació exitosa de ceps a Nova Espanya, a Califòrnia, 1520, feta per catalans i aragonesos. Xile 1556. El 1777 es comença a fer vi a Napa de mans del mallorquí Juníper Serra, jesuïta, amb molt bons resultats.
-Al segle XVIII el vi canari es prohibeix per temes comercials i es comercialitza de forma il•legal. Falsifiquen Madeira amb vi canari, vi negre català i aiguardent mallorquí.
-Un dels aspectes més interessants de la vitivinicultura és la seva DIVERSITAT: Es localitza en medis molt diversos tan físicament com culturalment.
-El clima i el sòl són dos factors determinants.
-En estat salvatge hi ha ceps mascles i femelles, així com hermafrodites. En domesticar la vinya es cultiven únicament els hermafrodites.
-24.000 varietats comptabilitzades, 5000 legítimes.
-En climes tropicals la fulla és perenne, les collites petites i de baixa qualitat, el cep necessita l’hivern.
-Fins l’any 1863 es desconeixia el procés de la fermentació, el va descobrir PASTEUR.
-El conreu s’inicia al 8000-6000 A.C. al Transcaucas.
-La domesticació del cep va ser anterior a la del cereal, que necessitava més treball.
-El cicle de hivernació-floració és molt espectacular i va cridar l’atenció dels homes fent-ne símbol de les religions que creien en el cicle de la vida i la mort, fet que va influir en la seva domesticació.
-No era la beguda més popular però estava vinculat a cerimonials religiosos. Es va utilitzar com a substitutiu dels sacrificis amb sang.
-Des de Tuthankamon l’etiquetatge era tan estricte com l’actual, inclús DO.
-Amb els grecs i els romans esdevé una beguda més popular, vinculada a les festes de Dionís i Baco (Bacanals) que són semblants al carnestoltes. Els grecs la van estendre pel Mediterrani.
-Sembla que els ibers ja conreaven vinya. Els fenicis la van estendre pel sud del Mediterrani fins la península. Els romans el van portar al sud d’Anglaterra, on ara es torna a fer vi, a la zona de Winchester,
-Plini el Vell assenyala l’abundància dels vins a la Laietana i la qualitat dels de Tarragona.
-Si després de la caiguda de Roma no es va perdre el vi va ser gràcies a la religió, al Cristianisme, els monjos van salvar el vi quan els pobles bàrbars van entrar a l’imperi. L’església sempre ha estat conservadora, però alguna vegada ha permès el canvi d’una seu episcopal per un lloc on hi hagués bones vinyes.
-A finals segle XVI a Itàlia hi havia 50 classes de vins nous, a l’edat mitjana el vi era motiu de prestigi.
-El transport es podia fer amb vaixell des de Grècia per mar i a França per riu, les vinyes franceses es troben al voltant de rius.
-Primera plantació exitosa de ceps a Nova Espanya, a Califòrnia, 1520, feta per catalans i aragonesos. Xile 1556. El 1777 es comença a fer vi a Napa de mans del mallorquí Juníper Serra, jesuïta, amb molt bons resultats.
-Al segle XVIII el vi canari es prohibeix per temes comercials i es comercialitza de forma il•legal. Falsifiquen Madeira amb vi canari, vi negre català i aiguardent mallorquí.
dimecres, 5 de novembre del 2008
Manyetes 04
Escrit publicat el novembre del 2007 al periòdic CRÒNICA EMPRESARIAL
Espero que el disfruteu tan com jo quan el vaig escriure. És un article molt especial per a mi, ja que va ser el primer que vaig escriure per a Crònica i vaig voler començar amb un celler que considero la meva família. Clos Mogador i en René Barbier (Pare i fill) em van mostrar el món del vi i els misteris del Priorat. I crec que ho va fer de la millor manera possible!!!
MANYETES 04
Clos Mogador
DOQ Priorat
Quan René Barbier va arribar al Priorat, a inicis dels anys 80, el poc que es sabia d’aquesta petita comarca era la seva llunyania, pobresa i que s´hi feia un vi poc més que imbebible i que només servia per fortificar vins de zones més fredes o per esdevenir venerable vi de mares. Però junt amb altres apassionats il•lustres com Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez o Daphne Glorian va entendre aquesta terra i va saber refinar-la per guanyar-se el respecte del món vinícola mundial i posar al mapa l’antic Priorat de Scala Dei amb el seu llegendari Clos Mogador.
Començant de zero i lluitant contra la incredulitat dels convilatans que havien viscut la tristesa de l’abandonament, i contra l’escepticisme de la majoria d’entesos del país, però esbossant un somni difús al seu cap, tenaçment, amb la complicitat d’Antonio Rosario, un capataç com els d’abans, va aconseguir el que a molts va sorprendre i que va ser considerat un miracle. Amb l’herència deixada pels tossuts prioratins que havien seguit esgarrapant la pedra i podant les vinyes que els seus avis i besavis havien plantat 80, 90 i 100 anys abans (en temps de l’arribada de la fil•loxera, quan la comarca era esplendorosa), i junt amb nous coneixements enològics i sobretot amb el secret de com amansir la potència desbocada d’un vi tan feréstec, va saber extreure l’espessa sang de la terra de ceps regargolats, molt poc productius i plantats en costers on el vertígen ens venç.
Manyetes, nom d’una partida del poble de Gratallops, podria ser considerat el germà petit de la bodega. Per joventut, per fogositat i per preu. Però si el que busquem és reviure el Priorat desamparat i rude que va trobar René Barbier, passejar entre les seves vinyes centenàries, sentir el potent sol reverberant sobre la incandescent pissarra prioratina, remullar la gola resseca amb l’aigua d’un càntir de Verdú a l’ombra d’una figuera…. Una copa de Manyetes degustada pausadament ens farà sentir això i molt més.
Un cupatge amb preponderància de la varietat autòctona Carinyena (70%), intensa i sovint poc entesa, junt amb la també autòctona Garnatxa (30%) i les pinzellades de Syrah i Cabernet Sauvignon ens donen un vi intens, dens, on la mineralitat típica de la licorella del Priorat es mostra continguda, ple d’aromes de fruits de bosc, però on destaquen, per sobre de tot, els tocs alcohòlics i balsàmics d’herbes aromàtiques com el romaní o l’espígol, gràcies a una convivència generosa i harmònica de la vinya amb el seu entorn i a una llarga criança de 18 mesos en roure francés de Nevers curosament triat. Un vi que requereix d’un ceremonial, d’una reflexió, de l’amena conversa o el decorós silenci del millor amic.
Espero que el disfruteu tan com jo quan el vaig escriure. És un article molt especial per a mi, ja que va ser el primer que vaig escriure per a Crònica i vaig voler començar amb un celler que considero la meva família. Clos Mogador i en René Barbier (Pare i fill) em van mostrar el món del vi i els misteris del Priorat. I crec que ho va fer de la millor manera possible!!!
MANYETES 04
Clos Mogador
DOQ Priorat
Quan René Barbier va arribar al Priorat, a inicis dels anys 80, el poc que es sabia d’aquesta petita comarca era la seva llunyania, pobresa i que s´hi feia un vi poc més que imbebible i que només servia per fortificar vins de zones més fredes o per esdevenir venerable vi de mares. Però junt amb altres apassionats il•lustres com Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez o Daphne Glorian va entendre aquesta terra i va saber refinar-la per guanyar-se el respecte del món vinícola mundial i posar al mapa l’antic Priorat de Scala Dei amb el seu llegendari Clos Mogador.
Començant de zero i lluitant contra la incredulitat dels convilatans que havien viscut la tristesa de l’abandonament, i contra l’escepticisme de la majoria d’entesos del país, però esbossant un somni difús al seu cap, tenaçment, amb la complicitat d’Antonio Rosario, un capataç com els d’abans, va aconseguir el que a molts va sorprendre i que va ser considerat un miracle. Amb l’herència deixada pels tossuts prioratins que havien seguit esgarrapant la pedra i podant les vinyes que els seus avis i besavis havien plantat 80, 90 i 100 anys abans (en temps de l’arribada de la fil•loxera, quan la comarca era esplendorosa), i junt amb nous coneixements enològics i sobretot amb el secret de com amansir la potència desbocada d’un vi tan feréstec, va saber extreure l’espessa sang de la terra de ceps regargolats, molt poc productius i plantats en costers on el vertígen ens venç.
Manyetes, nom d’una partida del poble de Gratallops, podria ser considerat el germà petit de la bodega. Per joventut, per fogositat i per preu. Però si el que busquem és reviure el Priorat desamparat i rude que va trobar René Barbier, passejar entre les seves vinyes centenàries, sentir el potent sol reverberant sobre la incandescent pissarra prioratina, remullar la gola resseca amb l’aigua d’un càntir de Verdú a l’ombra d’una figuera…. Una copa de Manyetes degustada pausadament ens farà sentir això i molt més.
Un cupatge amb preponderància de la varietat autòctona Carinyena (70%), intensa i sovint poc entesa, junt amb la també autòctona Garnatxa (30%) i les pinzellades de Syrah i Cabernet Sauvignon ens donen un vi intens, dens, on la mineralitat típica de la licorella del Priorat es mostra continguda, ple d’aromes de fruits de bosc, però on destaquen, per sobre de tot, els tocs alcohòlics i balsàmics d’herbes aromàtiques com el romaní o l’espígol, gràcies a una convivència generosa i harmònica de la vinya amb el seu entorn i a una llarga criança de 18 mesos en roure francés de Nevers curosament triat. Un vi que requereix d’un ceremonial, d’una reflexió, de l’amena conversa o el decorós silenci del millor amic.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Tastos abans de nadal
Benvolguts amics,
Ens adrecem a vosaltres per recordar-vos els tastos dels que podeu gaudir fins a nadal i dels nous tastos que hem programat. Esperem que siguin del vostre interés.
Dijous 6 de novembre. Whiskies de malta escocesos.Whiskies amb caràcter. 30 euros/persona. Maridatge amb xocolata.
Dijous 20 de novembre. Vins de la Borgonya. Tast ja clàssic a La Carte des Vins. Els vins més fragamts i sensuals del món, els vins de la Pinot Noir. 35 euros/persona. Maridatge amb formatges de l’est de França.
Dijous 11 de desembre. Champagne Gosset. La casa de Champagne més tradicional, champagnes de gran carácter. 50 euros/persona. Maridatges amb exquisideses.
Divendres 12 de desembre. Tast d’iniciació, per iniciar-se en l’apassionant món del vi o per pasar una bona estona, fer un regal especial… 15 euros/persona. Maridatges diversos de productes de qualitat.
Tots els tastos s’inicien a els 9 del vespre. Ús recomanem reservar amb antelació, ja que disposem d’espai limitat.
Ús hi esperem
Benvinguts
Aquest és el nostre nou bloc. Hi sou benvinguts.
Aquí hi trobareu tota la informació dels tastos que realitzem a la botiga, les dates i les temàtiques.
Un cop realitzades les cates tenim la intenció de fer-vos partícips de tota la informació que utilitzem als tastos, història de vins, zones, tipus de vins... encara que mai serà el mateix que amb la copa del vi del que es parla al davant!!
També penjarem els articles que anem escrivint per a diverses publicacions, que creiem que són molt instructius, per tal que pugueu gaudir-los tant com nosaltres quan els escrivim.
I per descomptat esperem fer més estret el contacte amb vosaltres, amics, més enllà del contacte diari que tenim a la botiga... Així que ús animem a fer qualsevol comentari o idea que se ús acudeixi, els rebrem gustosament!!
Així doncs, sense més preàmbuls, VISCA EL VI!!!
Aquí hi trobareu tota la informació dels tastos que realitzem a la botiga, les dates i les temàtiques.
Un cop realitzades les cates tenim la intenció de fer-vos partícips de tota la informació que utilitzem als tastos, història de vins, zones, tipus de vins... encara que mai serà el mateix que amb la copa del vi del que es parla al davant!!
També penjarem els articles que anem escrivint per a diverses publicacions, que creiem que són molt instructius, per tal que pugueu gaudir-los tant com nosaltres quan els escrivim.
I per descomptat esperem fer més estret el contacte amb vosaltres, amics, més enllà del contacte diari que tenim a la botiga... Així que ús animem a fer qualsevol comentari o idea que se ús acudeixi, els rebrem gustosament!!
Així doncs, sense més preàmbuls, VISCA EL VI!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)