dilluns, 24 de novembre de 2008

El Minitour de França amb vins i gourmandisses


Sarlat

Recentment hem gaudit d’ un viatget per la zona del sud de França, zona històricament coneguda com el país d’Oc, o Occitània. Un recorregut ple de vins, formatges, patés, ànecs, paisatges daurats de tardor, ciutats i pobles8866275 monumentals, i poderosos rius, a més d’amabilíssimes persones, trencant el tòpic que aquí tenim del francès malcarat. Una delícia recórrer aquestes terres i veure com a l’altra banda dels Pirineus la natura i el món rural són simplement respectats i venerats com el que són, el lloc on vivim.


Domaine de La Garde. CAHORS

Hem gaudit dels seus aperitius. Es prenen una copa de vi dolç abans del menjar, a Rivesaltes, a la part catalana, l’elegant muscat, a Beziers i el Minervois, país càtar, la Cartagene, res a envejar als nostres vins de missa, el Floc a la Gascogne, la terra de Dartagnan i les oques, els vins daurats de Monbazillac al Perigord, lloc on visqué el Cyrano de Bergerac, i el sorprenent (per la seva qualitat) vi de la bóta del racó del Chateau a St Emilion, mite mundial dels vins de Bordeaux, alguns dels més aclamats del món. I també tenen ratafia!!


SAINT EMILION. Capital dels vins de Burdeus


Productes de la terra variats i exquisits, començant pels patés de tota mena, embotits i pernils, per descomptat formatges locals dels quals mai s’ha perdut la tradició, nous a Sarlat, una ciutat literalment meravellosa, amb un mercat dins d’una església, i tòfones per tot arreu.


Un cep de merlot ple de molsa.

Els grans rius han sigut testimonis del viatge que hem emprès, la gran Dordogne amb els seus meandres i castells, la Lot que envolta Cahors, capital del Quercy, paradís de roures, el Tarn mostrant el seu poder als peus de Santa Cecellha, la catedral dels càtars a Albi, la Céle, petit riu que forma una vall paradisíaca deliciosament rural, i per descomptat la majestuosa Garonne, que es mou impassible per la plana gascona recollint un a un les aigües de tots els anteriors.


El riu Lot.

Viatge també espiritual, perquè hem recorregut centres de trobada del passat, l’esmentat Albi i sobretot el santuari de Rocamadour, lloc de peregrinatge previ a iniciar el camí de Sant Jaume a Compostela, lloc de pas i repòs de personatges històrics com reis de França, Simó de Montfort, o Ramon Llull, lloc on es fa evident la llum.



Un país on fins i tot les carreteres són boniques, amb les inacabables fileres de plataners, els ànecs pasturen pels prats, la vinya creix sobre prats de gespa, els ceps tenen molsa al damunt, els ànecs pasturen al costat de les granges.
On els pobles són com abans, amb els carrers plens de flors, i inclús n’hi ha que s’ubiquen per damunt del Cel, i si no aneu a Cordes sur Ciel i veureu que és així....