Saber més del naixement d'un vi, que bonic... fins on estem disposats a viatjar? I si viatgem en el temps? O millor, fem-lo saltar pels aires i oblidem què hem vingut a fer aquí, oblidem qui som, deixem de fer que el no ens toca fer a nosaltres... Ahir vam visitar el Priorat, aquest Priorat que se'ns segueix mostrant misteriós, que ens ensenya que la licorella és una roca sedimentària amb microscòpiques capes d'argila que permeten l'arrelament dels ceps, que amb perseverància es poden aconseguir vins finíssims a costers de carinyena i garnatxa perduts a 6 km de Torroja, senzillament acostant-s'hi humilment, amb els sentits oberts, calladament, per lentament entendre'l i deixar-lo parlar, deixar parlar la fruita, les herbes, el vent, el sol, escoltar el vell pagès que va plantar aquests ceps fa 60 anys i que tenia dues hores de camí de carro, emocionar-se quan el vi et transporta a aquell joc de la infantesa quan el padrí buidava el trull mmmh, les paraules s'esvaeixen a la memòria però les sensacions no, podem esvair el temps deixant parlar el vi, sentint les simfonies del silenci, les simfonies d'un orgue de poble, petit, que no permet assaborir la més refinada tocata i fuga, ni falta que ens fa, quan la profunditat del so omple cada forat de la incompleta perfecció d'essència i trascendència, quan dues hores parlant acaben sent res més que dues hores divertides en que expliquen més els silencis i els misteris que les sàvies paraules, quan tothom és de tot arreu i arrelat a la seva terra. Molts Priorats passaran, només aquest restarà.
Gràcies al Carlos per mostrar-nos l'orgue de Torroja, joia sonora del 1799, i fer-nos tancar els ulls i obrir-los dalt del campanar.
Gràcies Fredi per ensenyar-nos Saó del Coster i per no comprendre la Garnatxa, el dia que la comprenguis... bé, no ho vull ni pensar.
Gràcies Dominik i Eben per transmetre'ns l'essència i la il·lusió de Terroir al límit que és l'essència i la il·lusió del Priorat i per ensenyar-nos aquest coster tan increible que és Les Tosses.
I gràcies a tots vosaltres per ser uns companys de viatge tan agradables, fins la propera!!