Masses sensacions per a plasmar-les en paraules que quedarien en evidència davant de la riquesa de matisos dels champagnes més autèntics del món, els millors intèrprets de la terra on neixen. Només m'atreveixo a corroborar el sorprenent i edificant efecte de les fines bombolles sobre l'humor, sobre el riure. En resum un tast divertit, sorprenent i relaxat.
Vam tastar els següents vins:
Gosset Excellence Brut: En el paper d'aperitiu va mostrar una robustesa i franquesa fenomenals, conjuntats amb una bombolla guspirejant però molt fina. Elegància rústica i molt senyorial, molt profund.
Gosset Grande Réserve: Del mateix estil que l'anterior però més refinat. Més vell, exhibia uns aromes evolucionats (fruits secs, pastisseria) molt seductors.
Gosset Grand Rosé: Preciós color salmó daurat. Predomini dels aromes evolucionats de confiteria i fruita. Fa tancar els ulls.
Gosset Célebris Rosé 2003: En l'inici semblava un pèl jove encara, rebel i juganer, però amb l'oxigenació va anar mostrant una fruita fresca i caramels de gran delicadesa, junt amb praliné i nougatine.
Gosset Grand milléssime 1999: Sembla estar en el seu punt, amb una acidesa suculenta i els típics tocs de llevats i pastisseria marca de la casa en el seu punt àlgid.
Gosset Célebris 1995: No es tasta cada dia un champagne d'aquesta edat. Per bé que no és recomanable quardar-lo gaire més, en la seva edat avançada exhibeix una elegància i sobrietat espectaculars. Curació màxima d'aromes, intens i profund com un gran formatge curat o un pernil ben criat. Excepcional i imprescindible.
Un gran tast doncs, per als que disfrutem amb el vi, però sobretot una bonica i divertida reunió (a voltes esbojarrada!!). GRÀCIES AMICS I BON NADAL!!!
dilluns, 15 de desembre del 2008
dimecres, 10 de desembre del 2008
La Bona conservació del vi
Amics que seguiu el blog, el primer que vull fer avui és agraïr-vos les mostres de suport que rebem cada dia sobre el blog. Estem molt contents que el disfruteu, és de les coses més gratificants de la vida, poder alegrar-vos el dia amb la nostra obra.
Tan gratificant com tastar un vi que ha pogut evolucionar dins l'ampolla i que es mostra en tot el seu esplendor, i que per tant ha sigut ben conservat.
La conservació del vi per a l'envelliment o senzillament per evitar-ne una senilitat prematura o una oxidació és una pregunta recurrent molt fàcil de contestar. El vi necessita repòs, fosca i temperatura i humitat constant, sense variacions estacionals. S'acostumen a considerar unes bones condicions uns 12 graus i 70% d'humitat ( més humitat propiciaria l'aparició de fongs al tap i gustos d'humitat rància), però més important és l'absència de contrastos per evitar dilatacions en el tap que podrien provocar l'entrada d'aire.
Com que en general no gaudim ni de chateaus ni de masos amb coves soterrànies, el més efectiu de cara a conservar el vi és una nevera.
Però del que no s'acostuma a parlar és d'altres aspectes sobre la conservació, més subtils i eteris, fins i tot màgics però que molts bodeguers consideren principals. Estem parlant del bon ambient o bones vibracions de les que el vi gaudirà en la seva curta (si es tracta d'un vi jove o no tenim paciència per obrir aquella ampolla que ens fa tanta il·lusió) o llarga vida.
Com a matèria viva el vi és sensible al moviment o a les vibracions per sons. Segons estudis plenament acceptats fins i tot a un nivell popular la música que haguem escoltat al llarg de la nostra vida pot tenir efectes diferents en el desenvolupament del nostre cervell (apart de la riquesa emocional i sensitiva que ens proporciona). Si pot afectar el nostre desenvolupament perquè no el del vi? Molts bodeguers no tenen cap dubte en saber quina música mai sonarà a la seva bodega!!! Mai sentireu sonar músiques estridents a les bodegues. En canvi si que és probable trobar-se amb vinaters apassionats que creuen que el seu vi millorarà escoltant simfonies, mostrant-se subtil si ha escoltat delicades peces del romanticisme o el renaixement, més trascendent si ha escoltat pomposes marxes militars o himnes èpics, profund si ha gaudit de soul negre primari, més fresc i lleuger si ha escoltat música de cocktail...
També es considera que el vi és sensible a l'humor dels habitants del seu allotjament. Segur que ús ha passat de sentir un cert ofegament en entrar en estances mal airejades on viu gent que podríem considerar agra, de mal humor. És curiós que el vi fet malbé s'anomeni agre o ranci, dos adjectius que també apliquem a persones de mal humor.
En tot cas el bon vi sempre agrairà un ambient harmoniós, relaxat i en dolça pau.
Si tot el que he explicat fins ara ús sembla irracional (si, és totalment irracional, són emocions i sensacions) feu-vos una pregunta: Perquè aquell vi que tan m'agrada no el trobo sempre amb el mateix gust? Des de l'estat d'ànim personal fins a la vida més amable o més dura que hagi patit aquell vi teniu un munt de preguntes per fer-vos sense poder, això si, donar cap resposta científica i racional (almenys de moment), però Galileu va ser jutjat per dir que la terra era rodona fa només 500 anys, així que...
Ús desitjo que disfruteu dels vostres vins en harmonia!!!
Tan gratificant com tastar un vi que ha pogut evolucionar dins l'ampolla i que es mostra en tot el seu esplendor, i que per tant ha sigut ben conservat.
La conservació del vi per a l'envelliment o senzillament per evitar-ne una senilitat prematura o una oxidació és una pregunta recurrent molt fàcil de contestar. El vi necessita repòs, fosca i temperatura i humitat constant, sense variacions estacionals. S'acostumen a considerar unes bones condicions uns 12 graus i 70% d'humitat ( més humitat propiciaria l'aparició de fongs al tap i gustos d'humitat rància), però més important és l'absència de contrastos per evitar dilatacions en el tap que podrien provocar l'entrada d'aire.
Com que en general no gaudim ni de chateaus ni de masos amb coves soterrànies, el més efectiu de cara a conservar el vi és una nevera.
Però del que no s'acostuma a parlar és d'altres aspectes sobre la conservació, més subtils i eteris, fins i tot màgics però que molts bodeguers consideren principals. Estem parlant del bon ambient o bones vibracions de les que el vi gaudirà en la seva curta (si es tracta d'un vi jove o no tenim paciència per obrir aquella ampolla que ens fa tanta il·lusió) o llarga vida.
Com a matèria viva el vi és sensible al moviment o a les vibracions per sons. Segons estudis plenament acceptats fins i tot a un nivell popular la música que haguem escoltat al llarg de la nostra vida pot tenir efectes diferents en el desenvolupament del nostre cervell (apart de la riquesa emocional i sensitiva que ens proporciona). Si pot afectar el nostre desenvolupament perquè no el del vi? Molts bodeguers no tenen cap dubte en saber quina música mai sonarà a la seva bodega!!! Mai sentireu sonar músiques estridents a les bodegues. En canvi si que és probable trobar-se amb vinaters apassionats que creuen que el seu vi millorarà escoltant simfonies, mostrant-se subtil si ha escoltat delicades peces del romanticisme o el renaixement, més trascendent si ha escoltat pomposes marxes militars o himnes èpics, profund si ha gaudit de soul negre primari, més fresc i lleuger si ha escoltat música de cocktail...
També es considera que el vi és sensible a l'humor dels habitants del seu allotjament. Segur que ús ha passat de sentir un cert ofegament en entrar en estances mal airejades on viu gent que podríem considerar agra, de mal humor. És curiós que el vi fet malbé s'anomeni agre o ranci, dos adjectius que també apliquem a persones de mal humor.
En tot cas el bon vi sempre agrairà un ambient harmoniós, relaxat i en dolça pau.
Si tot el que he explicat fins ara ús sembla irracional (si, és totalment irracional, són emocions i sensacions) feu-vos una pregunta: Perquè aquell vi que tan m'agrada no el trobo sempre amb el mateix gust? Des de l'estat d'ànim personal fins a la vida més amable o més dura que hagi patit aquell vi teniu un munt de preguntes per fer-vos sense poder, això si, donar cap resposta científica i racional (almenys de moment), però Galileu va ser jutjat per dir que la terra era rodona fa només 500 anys, així que...
Ús desitjo que disfruteu dels vostres vins en harmonia!!!
dimarts, 9 de desembre del 2008
Curs de cata al Taller Baix Camp
Benvolguts amics,
Faré una breu menció del curs de cata que vam dur a terme el passat dimecres 3 de desembre al Taller Baix Camp, un centre que treballa per la inserció laboral i social de joves disminuïts. El tast es va fer per als pares dels nois i noies i va servir per recaptar fons per a les activitats del centre. Una de les activitas és ben visible ja que joves del taller s'encarreguen de la jardineria de la plaça on es troba la nostra botiga, MOLTES GRÀCIES!!
Així doncs la cata va ser especial per la càrrega que comportava (el vi no era el més important del dia), on hi va haver una gran comprensió entre qui subscriu, els pares, els joves i els abnegats treballadors del centre. Vam parlar de vi, vam disfrutar del vi però qui més va aprendre, no ho dubteu, vaig ser jo mateix. Gràcies.
Faré una breu menció del curs de cata que vam dur a terme el passat dimecres 3 de desembre al Taller Baix Camp, un centre que treballa per la inserció laboral i social de joves disminuïts. El tast es va fer per als pares dels nois i noies i va servir per recaptar fons per a les activitats del centre. Una de les activitas és ben visible ja que joves del taller s'encarreguen de la jardineria de la plaça on es troba la nostra botiga, MOLTES GRÀCIES!!
Així doncs la cata va ser especial per la càrrega que comportava (el vi no era el més important del dia), on hi va haver una gran comprensió entre qui subscriu, els pares, els joves i els abnegats treballadors del centre. Vam parlar de vi, vam disfrutar del vi però qui més va aprendre, no ho dubteu, vaig ser jo mateix. Gràcies.
dilluns, 1 de desembre del 2008
Els Vins de la Figuera (Montsant)
Onírica imatge de Sant Pau des del Montsant. És el vessant privilegiat on creixen els ceps de garnatxa que ens brinden l'Espectacle de Montsant. Foto de Yuri Mestres.
La cantarella es pot escoltar encara als 4 pobles del Montsant occidental:
La Figuera està molt alta, Cabacés molt amagat, La Bisbal en una pedra, Margalef en un forat.
Menys benevolent és la següent versió, que suposem que té a veure amb el despoblament sofert per aquests pobles durant tot el segle XX:
La Figuera està malalta, Cabacés extramunciat, a La Bisbal li fan la caixa i Margalef ja està enterrat.
Com que el columnista pretén el cant a la vida i la invitació a l’hedonisme i l’optimisme, partirem de la primera dita per intentar explicar perquè dins de l’univers de vins del Priorat i del Montsant els vins de la Figuera están agafant una anomenada tan gran arreu del món.
La Figuera està molta alta. La població, aturonada sobre el cingle que domina la Vall del riu Montsant a 575 metres d’altitud, anomenada el Sentinella del Priorat, es diferencia geogràficament de la resta de pobles de la comarca, que es troben entre 200 i 350 metres, a excepció de Cornudella del Montsant i Ulldemolins, que també produeixen vins de personalitat diferenciada.
Tot i que els pagesos d’altres temps coneixien perfectament l’adaptació de cada varietat a cada coster, sòl i orientació, amb els corrents agrícoles uniformitzadors de la segona meitat del segle XX que van considerar gairebé esotèrics els coneixements ancestrals, vam perdre un patrimoni cultural molt gran i arrelat en el temps. Llocs inhòspits com el Priorat, i La Figuera especialment, coberts pel vel de l’oblit en la voràgine industrial, van conservar els seus cultius, la vinya vella de fins a cent anys, i el seu saber, que ara tots podem gaudir gràcies al refinament i evolució dels darrers vint anys.
Aquest saber és molt senzill i franc. En els terrenys elevats, amb contrastos de tempratura molt forts, vent continu i esquerp, alta insolació i cels nets, la Garnatxa negra aconsegueix una sensualitat, elegància i maduresa tànica de gran vi.
D’exemples en tenim de tots els tipus i per a totes les butxaques. Des de l’excepcional i màgic Espectacle de Montsant (Potser la garnatxa més envolvent del món? Vi de finca que en realitat es troba dins el terme de Cabacés, sota l’ermita de Sant Pau, amb la mà incofussible de René Barbier) fins als elegants Pater i Èlia de FicariaVins o els afruitats i deliciosament rústics Batec i Bàsic de Cubells i Cubells.
Tots ells, en el seu segment, autèntics Montsants d’altura més frescos i menys contundents que els seus veïns de la plana falsetana, i amb una sedositat en boca més difícil d’aconseguir en el pedregós Priorat de la licorella.
Article publicat a Crònica Empresarial. Novembre 08.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)