Els Vins de la Figuera (Montsant)

Onírica imatge de Sant Pau des del Montsant. És el vessant privilegiat on creixen els ceps de garnatxa que ens brinden l'Espectacle de Montsant. Foto de Yuri Mestres.

La cantarella es pot escoltar encara als 4 pobles del Montsant occidental:

La Figuera està molt alta, Cabacés molt amagat, La Bisbal en una pedra, Margalef en un forat.

Menys benevolent és la següent versió, que suposem que té a veure amb el despoblament sofert per aquests pobles durant tot el segle XX:

La Figuera està malalta, Cabacés extramunciat, a La Bisbal li fan la caixa i Margalef ja està enterrat.

Com que el columnista pretén el cant a la vida i la invitació a l’hedonisme i l’optimisme, partirem de la primera dita per intentar explicar perquè dins de l’univers de vins del Priorat i del Montsant els vins de la Figuera están agafant una anomenada tan gran arreu del món.
La Figuera està molta alta. La població, aturonada sobre el cingle que domina la Vall del riu Montsant a 575 metres d’altitud, anomenada el Sentinella del Priorat, es diferencia geogràficament de la resta de pobles de la comarca, que es troben entre 200 i 350 metres, a excepció de Cornudella del Montsant i Ulldemolins, que també produeixen vins de personalitat diferenciada.
Tot i que els pagesos d’altres temps coneixien perfectament l’adaptació de cada varietat a cada coster, sòl i orientació, amb els corrents agrícoles uniformitzadors de la segona meitat del segle XX que van considerar gairebé esotèrics els coneixements ancestrals, vam perdre un patrimoni cultural molt gran i arrelat en el temps. Llocs inhòspits com el Priorat, i La Figuera especialment, coberts pel vel de l’oblit en la voràgine industrial, van conservar els seus cultius, la vinya vella de fins a cent anys, i el seu saber, que ara tots podem gaudir gràcies al refinament i evolució dels darrers vint anys.
Aquest saber és molt senzill i franc. En els terrenys elevats, amb contrastos de tempratura molt forts, vent continu i esquerp, alta insolació i cels nets, la Garnatxa negra aconsegueix una sensualitat, elegància i maduresa tànica de gran vi.
D’exemples en tenim de tots els tipus i per a totes les butxaques. Des de l’excepcional i màgic Espectacle de Montsant (Potser la garnatxa més envolvent del món? Vi de finca que en realitat es troba dins el terme de Cabacés, sota l’ermita de Sant Pau, amb la mà incofussible de René Barbier) fins als elegants Pater i Èlia de FicariaVins o els afruitats i deliciosament rústics Batec i Bàsic de Cubells i Cubells.
Tots ells, en el seu segment, autèntics Montsants d’altura més frescos i menys contundents que els seus veïns de la plana falsetana, i amb una sedositat en boca més difícil d’aconseguir en el pedregós Priorat de la licorella.

Article publicat a Crònica Empresarial. Novembre 08.