dimecres, 10 de desembre de 2008

La Bona conservació del vi

Amics que seguiu el blog, el primer que vull fer avui és agraïr-vos les mostres de suport que rebem cada dia sobre el blog. Estem molt contents que el disfruteu, és de les coses més gratificants de la vida, poder alegrar-vos el dia amb la nostra obra.
Tan gratificant com tastar un vi que ha pogut evolucionar dins l'ampolla i que es mostra en tot el seu esplendor, i que per tant ha sigut ben conservat.
La conservació del vi per a l'envelliment o senzillament per evitar-ne una senilitat prematura o una oxidació és una pregunta recurrent molt fàcil de contestar. El vi necessita repòs, fosca i temperatura i humitat constant, sense variacions estacionals. S'acostumen a considerar unes bones condicions uns 12 graus i 70% d'humitat ( més humitat propiciaria l'aparició de fongs al tap i gustos d'humitat rància), però més important és l'absència de contrastos per evitar dilatacions en el tap que podrien provocar l'entrada d'aire.
Com que en general no gaudim ni de chateaus ni de masos amb coves soterrànies, el més efectiu de cara a conservar el vi és una nevera.
Però del que no s'acostuma a parlar és d'altres aspectes sobre la conservació, més subtils i eteris, fins i tot màgics però que molts bodeguers consideren principals. Estem parlant del bon ambient o bones vibracions de les que el vi gaudirà en la seva curta (si es tracta d'un vi jove o no tenim paciència per obrir aquella ampolla que ens fa tanta il·lusió) o llarga vida.

Com a matèria viva el vi és sensible al moviment o a les vibracions per sons. Segons estudis plenament acceptats fins i tot a un nivell popular la música que haguem escoltat al llarg de la nostra vida pot tenir efectes diferents en el desenvolupament del nostre cervell (apart de la riquesa emocional i sensitiva que ens proporciona). Si pot afectar el nostre desenvolupament perquè no el del vi? Molts bodeguers no tenen cap dubte en saber quina música mai sonarà a la seva bodega!!! Mai sentireu sonar músiques estridents a les bodegues. En canvi si que és probable trobar-se amb vinaters apassionats que creuen que el seu vi millorarà escoltant simfonies, mostrant-se subtil si ha escoltat delicades peces del romanticisme o el renaixement, més trascendent si ha escoltat pomposes marxes militars o himnes èpics, profund si ha gaudit de soul negre primari, més fresc i lleuger si ha escoltat música de cocktail...
També es considera que el vi és sensible a l'humor dels habitants del seu allotjament. Segur que ús ha passat de sentir un cert ofegament en entrar en estances mal airejades on viu gent que podríem considerar agra, de mal humor. És curiós que el vi fet malbé s'anomeni agre o ranci, dos adjectius que també apliquem a persones de mal humor.
En tot cas el bon vi sempre agrairà un ambient harmoniós, relaxat i en dolça pau.
Si tot el que he explicat fins ara ús sembla irracional (si, és totalment irracional, són emocions i sensacions) feu-vos una pregunta: Perquè aquell vi que tan m'agrada no el trobo sempre amb el mateix gust? Des de l'estat d'ànim personal fins a la vida més amable o més dura que hagi patit aquell vi teniu un munt de preguntes per fer-vos sense poder, això si, donar cap resposta científica i racional (almenys de moment), però Galileu va ser jutjat per dir que la terra era rodona fa només 500 anys, així que...

Ús desitjo que disfruteu dels vostres vins en harmonia!!!