dilluns, 23 de febrer del 2009

Can Feixes i el Penedès



El Penedès intenta projectar una nova imatge. Els cartells a l’autopista AP-7 al pas per Sant Sadurní d’Anoia així ens ho diuen. Un dibuix esquemàtic d’un raïm acompanya un lema: “Penedès, terra de grans vins”.
La llista de bodegues prestigioses així ho corrobora: Can Ràfols, Sumarroca, Mas Tinell, Agustí Torelló, Gramona, Albet i Noya, Jané Ventura, Jean Leon o Torres i altres noves i prometedores noves bodegues… Del Penedès també han sorgit vins mítics ja, el mundialment famós Cabernet Sauvignon de la finca Mas La Plana de Torres, gran vi de guarda, o el merlot Caus Lubis de Can Ràfols per citar-ne dos de representatius.
Però el gran públic gira l’esquena a aquests vins i a d’altres més assequibles de preu i segueix considerant el Penedès terra de caves, de blancs lleugers i de negres inconsistents. És la gran lluita de moltes bodegues, reconvertir el seu prestigi empresarial en prestigi enològic. I fàcil no ho tenen perquè difícilment el Penedès pot crear una revolució com la del Priorat, el Montsant o la Terra Alta, ja que tants anys de “desarrollismo” vinater han acabat amb les bones pràctiques a la vinya, on prepondera, en general, la voluntat de consecució de molts quilos de verema sense importar la qualitat. Per altra banda la comarca fa anys que va girar l’esquena a les varietats de raïm tradicionals que podrien donar personalitat als seus vins; és molt difícil trobar vinya vella de les abans omnipresents Monastrell i Trepat.
Així doncs el Penedés opta per l’elegància i el bon gust en detriment de la personalitat amb la sàvia utilització de varietats franceses que ja formen part del nostre llegat vinícola, i que profèticament va introduir Jean Leon als anys 60.
I aquest és el camí seguit per Huguet de Can Feixes. La familia Huguet és hereva de la propietat de la familia Feixes, censada ja el 1400 en el mas i que va tenir continuïtat en el cognom fins a l’extinció d’aquest a la mort de Maria Feixes l’any 1904. La finca, dedicada desde sempre a la vinya, tenia fama ancestral de produir el millor raïm de la comarca. Però no va ser fins als anys 80, quan la tercera generació Huguet, inspirada en la idea del chateau-finca bordelès inicia el seu recorregut modern, introduint-se en el món del vi de qualitat. Estem parlant d’una empresa familiar que ha limitat conscienment el seu creixement per tal de poder seguir treballant a petita escala. Una altra característica de la finca, situada a Cabrera d’Anoia, és el seu carácter muntanyenc, amb un clima més extrem i un sól més pedregós que a la plana, trets preferits pels ceps que han de concentrar les essències del raïm.
El vi cridat a acostar el Penedés a un públic més ampli i majoritàriament incrèdul és el Can Feixes Negre Selecció. Destaca la sòbria i clàssica etiqueta granada amb ribets daurats, que parla absolutament de l’elegància del vi i de la serietat apassionada dels elaboradors. Un cupatge “internacional” compost per Merlot, Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre i la sorprenent Petit Verdot, ens dóna un vi elegant i llaminer on predomina la fruita de bosc amb un fons de fusta integradíssim i un fi i característic aroma de sotabosc i mentolat provinent de la varietat Petit Verdot, absolutament encisador i molt mediterrani.

Article publicat a Crònica Empresarial la primavera del 08.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Document gràfic de la Visita a Clos Mogador I Venus La Universal

Per gentilesa d'en Joan Sala, unes imatges de la visita del passat 11 de febrer.


Un moment de la cata a Clos Mogador. En René va xalar explicant els seus secrets.


La sala de fermentacions de Clos Mogador.


Un contrallum per a evocar tota la màgia del moment.


Tastant directe de bóta a Venus La Universal.

Novament, gràcies Joan per les fotos, gràcies als assistents pel vostre ànim positiu i gràcies René per obrir-nos les portes de casa teva.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Tast de vins monovarietals 12/02/09

Benvolguts amics,

Aquest és un resum del tast de vins monovarietals, un tast amb vins que van mostrar un gran nivell. La idea del tast era conèixer els caràcters propis de cada varietat i reflexionar sobre les varietas autòctones i forànies, sobre si hi ha varietats nobles o millorants i d'altres d'anecdòtiques... Cap resposta per a dubtes que queden en res quan els vins fan disfrutar.

Aquests són els vins que vam tastar:

Pater Garnatxa Negra 05. Ficaria Vins. DO Montsant. Dolç i licorós, afruitat i de tacte molt amable, però també poderós i càlid. Molt aromàtic i madur.

Ònix Selecció 04. Vinícola del Priorat. DOQ Priorat. 100% Carinyenes velles de coster. Profund, misteriós i auster. És com sang, molt mineral. Taní poderós.

Pago de La Jara 03. Cía de vinos Telmo Rodríguez. DO Toro. 100% Tinta de Toro. Molt del gust espanyol, amb presència d'un roure torrat i poderós. Reducció molt forta, és un vi per decantar (la moneda de coure va fer meravelles). Un cop oxigenat es va mostrar potent però sedós, amb notes terciàries de la fusta molt ben lligades amb una fruita madura ben definida i golosa.

Marqués de Griñón Cabernet Sauvignon 03. DO Dominio de Valdepusa. Com ens té acostumats aquesta bodega, elegància, frescor i nitidesa d'aromes. No per això deixa de tenir força i presència. Molt bo.

Domaine de Thalabert 05. Pierre Jaboulet. Crozes-Hermitage. La terra del Syrah, així que parlem d'un vi autòcton. Molt aromàtic, un syrah de manual. Flor de violeta, tinta, formatges curats... Per tancar els ulls. En boca és fresc i amb un taní ferm que augura un màgic envelliment.

Auxey-Duresses 07 Coche-Bizouard. No era la intenció tastar un Pinot Noir de la Borgonya, però donada la baixa d'un il·lustre convidat vam apostar per aquest vi delicat, de poc color i sedós, afruitat i floral, pura juventut. Està per disfrutar-lo però pot evolucionar molt bé. Un contrast respecte la resta de vins.

Aquest darrer vi va ocupar el lloc de l'il·lustre convidat, un Caus Lubis 98 de Can Ràfols dels Caus (DO Penedès) 100% merlot, un vi del que estem enamorats però del que haurem de conservar el record, ja que l'ampolla que vam obrir va mostrar tots els efectes de la fi de l'envelliment, en definitiva de la mort, privant-nos de tot el seu misteri, poesia i fruita madura...I era la última...Descansi en pau!!

dijous, 12 de febrer del 2009

11/02/09 Visita a Clos Mogador i Venus La Universal

Benvolguts amics,

Ahir va ser un dia especial per a Mestres Vinaters ja que vam realitzar la primera visita a bodegues amb clients-amics. Les escollides per a l'estrena van ser dues bodegues clàssiques i mítiques de propietaris mítics i clàssics del Priorat i el Montsant. Vam tenir la sort de visitar acompanyats d'en René Barbier Meyer les bodegues Venus-La Universal de Falset, la bodega a Montsant de la Sara Pérez i en René i Clos Mogador de Gratallops al Priorat, propietat de René Barbier Ferré (René pare) i Isabelle Meyer. Per a nosaltres va ser un dia especial perquè visitar aquestes bodegues és en certa manera com tornar a casa...

Vam iniciar la visita a Falset, a Venus, on en Marc ens va mostrar les vinyes i vam parlar de l'entorn, el sòl, la poda i del dia tan prioratí que feia (fred i vent). Posteriorment vam entrar a la bodega on vam tastar mostres de bóta de diferents vins. Primer 3 mostres que compondran el Dido blanc 08. Una mostra de xarel·lo experimental, molt floral i fi, molt equilibrat i amb una suavitat en la presència de la fusta sorprenent pels 6 mesos de criança a la que ha estat sotmès, tal com ens va manifestar un sorprès René. Una mostra de Macabeu afruitat i amb més presència de la fusta i la Garnatxa blanca, exuberant. Les mostres en cru auguren un gran Dido blanc 08 un cop fet el cupatge.
Vam baixar a la sala de bótes on vam provar mostres del futur Venus 07, mostres de barrica al final de criança a punt per al cupatge i l'embotellat. Primer dues carinyenes intenses i poderoses, una provinent de sòls argilo-calcaris i l'altre de sòls pissarroros on el sòl definia bona part de l'estructura del vi. Ens va servir aquesta comparativa per què en René ens fes una defensa sentida de la biodiversitat i de la defensa de les varietats i valors autòctons i per introduïr-nos en la filosofia de la bodega de respecte a l'entorn i als ceps, buscant-ne la integració al medi. Posteriorment vam tastar una garnatxa afruitada, elegant i vegetal, d'un estil sorprenenment nòrdic i finalment una prova de cupatge de les 3 mostres anteriors ensamblades amb Syrah (potent i càlida) que s'acostarà al cupatge definitiu del Venus 07 i que després del repòs en botella i la fusió dels aromes crec que serà un vi molt especial...

La següent part de la visita la vam fer a Clos Mogador on veièrem les instal·lacions i l'ambient relaxat on neix un dels vins mítics del Priorat. Van sorprendre les tines de ciment en forma d'ou per a la fermentació del vi blanc (Nelin)i les explicacions sobre la criança, en què en René ens va reconèixer les sorpreses i misteris que encara els deparen, tot i els seus coneixements enciclopèdics...

En René ens va brindar un tast molt especial de vins de l'any 2006 que com ell diu haurien de beure's en cinc anys aproximadament, cosa sorprenent perquè, en una sola paraula, els vins estaven IMPRESSIONANTS!!

Vam tastar el Manyetes, segon vi de la bodega, molt mineral (a diferència d'altres anyades que hem tastat). Partida dels Bellvissos, vi de finca de Garnatxa i Carinyena que busca expressar l'autenticitat i història d'aquesta terra (des de l'etiqueta fins al paladar), sedós i elegant. I Finalment el Clos Mogador que ens va deparar una petita sorpresa que en René ràpidament va arreglar. El cas és que el vi va mostrar, tot i les dues hores de decantació, una reducció (procés que s'esdevé en botella i que amb els anys permet l'aflorament de nous aromes que donen complexitat al vi) extrema que no el feia gens agradable. Després de reflexionar sobre la importància del tap de suro i la seva procedència en aquests processos i en l'envelliment del vi i posicionar-se en la cerca de la complexitat (per això els vins estaven jove) en René va demanar una moneda de coure, que va ionitzar el vi fent-ne desaparèixer la olor reductiva (claveguera). Vam poder disfrutar aleshores d'un vi afruitat, llaminer i sedòs, molt menys tànic que fa anys (gràcies a les maceracions de fins a 50 dies marca de la casa que curiosament fant baixar la força tànica tot augmentant l'aportació d'aromes), en què el repòs en ampolla farà sortir màgia. Vam acabar parlant de la tecnologia, i de com, amb la filosofia que ells apliquen, mai podrà substitiur el tast constant, la sensibilitat i el bon gust. MOLTES GRÀCIES RENÉ!!!

Vam acabar la festa al restaurant Baravins de Falset on La Noe i en Jaume ens van rebre amablement com sempre i on vam disfrutat d'un meú degustació deliciós on la senzillesa i les barreges bàsiques de sabors són la clau i la dificultat alhora. Vam disfrutar d'una crema de pèsols, amanida amb mango i vinagreta de sèsam, un carpaccio de gambes (sublim), un bacallà amb crema de formatge i arròs inflat (contrast de textura que feia la queixalada juganera) i finalment galta d'ibèric amb reducció de cafè sobre un llit de patates de gust penetrant... Ho vam regar amb Laurona 04, company magnífic en tots els plats. De postres, per digerir, una sopa de pinya amb un sorprenent gelat de cactus, vi dolç i ranci de la cooperativa, cafè i alguns puro al brandy (curiós) gentilesa d'en Jesús.

I amb bon humor i companyonia vam donar per acabada la jornada, que repetirem pròximament, i a la que ús animem que ens acompanyeu perquè ús ho passareu molt bé!!!

dimecres, 4 de febrer del 2009

Tast de Vins econòmics 30/01/09

Benvolguts amics,

Aquest és un breu de resum del tast de Vins Econòmics que vam celebrar el passat divendres 30 de Gener.

L'objectiu del tast era mostrar vins de preu baix (4-7 euros) de gran qualitat i mostrar un vi que considerem que pel preu que ofereix dóna tot el que se'n pot esperar.

Els vins tastats van ser:

-Synera 07, Bodegues Roqueta, DO Catalunya. Un vi senzill, Tempranillo i Cabernet Sauvignon, sense estridències ni defectes, que és el que s'ha de demanar a un vi de 3'95 euros. Té un toc de barrica al seu punt just. Vi molt equilibrat i agradable.

-Armantes Selección Especial 07, Coop. San Gregorio, DO Calatayud. Vi saborós i intens, molt rodó i amable. Combinació de Garnatxa (60%), Tempranillo i tocs de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon molt ben ensamblats.

-Oriol 08, Vinyes dels Aspres, DO Empordà. Semblant a l'anterior, en varietats, però amb gran frescor. Tal com va dir una de les assistents (mostrant una sensibilitat fora del comú) s'hi sent la presència del vent. Un vi llaminer i mineral per menys de 7 euros molt ben invertits!!

-Principe de Viana Crianza 05, DO Navarra. Cabernet Sauvignon i Tempranillo. Vi perfecte, amb una fruita suculenta i un toc de criança i evolució (maduresa i taní finíssim) de gran vi per 5 euros. La bodega destaca per oferir uns preus ajustadíssims, i no podia faltar algun dels seus vins en aquest tast.

-Pinetell Merlot 07, Guspí (Pira), DO Conca de Barberà. Nou vi de la Conca de Barberà de baixa producció, gentilesa del cellerer, harmònic i amb un toc vegetal propi de la varietat que augura bona evolució en ampolla.

Els Lluís i la Joana ens van portar un vi d'un familiar seu, sense etiqueta (gràcies!!) també de la Conca, un cupatge de Cabernet Franc, Merlot i Ull de LLebre. Amb criança, molt agradable!

-Clos Fontà 03, Mas d'en Gil Viticultors (Bellmunt), DOQ Priorat. 38 euros molt ben invertits. La bodega elegant per antonomàsia, cuidant l'expressió del terrer però sense sacrificar l'amabilitat dels seus vins. Un valor segur anyada rere anyada, una gran regularitat que denota una feina molt ben feta i conscient. Més evident encara en una anyada difícil com 2003, molt calurosa, en que la potència alcohòlica sovint és excessiva al Priorat, en detriment de l'acidesa i la frescor que donen l'equilibri sensual dels grans vins. Sense amagar les circumstàncies de l'anyada (maduresa, intensitat) es mostra com el que és, un gran clàssic ja. Felicitats!!

Els Vins del Bierzo

Article aparegut a Crònica Empresarial el 01/09


Muntanyes del Bierzo desde Cantajeira

El Bierzo és una comarca lleonesa de marcada personalitat, enclavada entre muntanyes i orgullosa d’abocar-se més cap a la veïna Galícia que cap a la plana. Com a exemple, gens anecdòtic, d’aquest fet, què millor que un fet cultural com el vi. Mentre que a tota Castella i LLeó la varietat Tempranillo (Tinta Fina, Tinta del País) senyoreja deixant poc sòl a altres varietats (excepte a Rueda, terra de vins blancs), el Bierzo és el feu d’un raïm d’acusat caràcter, propi de la comarca i de zones gallegues com Monterrei i Ribeira Sacra. Parlem de la varietat Mencía, potser la varietat més fàcilment identificable a un àmbit geogràfic reduït, a una terra concreta.
La història dels vins del Bierzo s’inicia gràcies als romans, que explotaven les mines d’or de Las Médulas, pròximes a la zona. Un segon impuls en el creixement de l’activitat vinícola va venir donada pel pas dels peregrins que resseguien el camí de Sant Jaume. El Bierzo, al coll del Cebreiro, és la porta de Galícia per als peregrins del camí castellà, el més popular.
Com altres comarques deprimides el segle XX va ser difícil per al Bierzo, amenaçat pel despoblament provocat per la crida de la vida regalada a les grans ciutats industrials. Amb els anys molta gent ha descobert que la vida regalada és l’exaltació dels sentits i l’harmonia d’un paisatge ben conservat. El Bierzo és una de les comarques vinícoles que ha viscut una revolució en els darres anys. Però la revolució del Bierzo ha sigut exemplar i molt interessant, perquè mentre moltes regions decidien arrencar les vinyes velles de varietats autòctones per plantar Tempranillo i seguir l’efímer camí de la fama de La Rioja i La Ribera del Duero, uns valents, apassionats, estudiosos i joves enòlegs del Bierzo formats a l’escola enològica de Requena (País Valencià) decidien redescobrir el seu terrer (fet de sòls de pissarres com al nostre Priorat), les seves arrels, tot mostrant al món la vigorositat d’una varietat de raïm oblidada que només era considerada per a vins rosats o vins negres joves i lleugers per a vendre com a vins ordinaris.
Així vins com Corullón, Bembibre, Cepas Viejas de Dominio de Tares o Pétalos del Bierzo van mostrar el que podia oferir la mencía després d’una criança ben feta, força i potència junt amb elegància i amabilitat. Un contrast de sensacions en un vi que el fa estar a mig camí entre un vi mediterrani i potent i un vi atlàntic més suau. Talment com el clima del Bierzo, ni atlàntic ni mediterrani, amb personalitat única.