dimecres, 4 de febrer del 2009

Els Vins del Bierzo

Article aparegut a Crònica Empresarial el 01/09


Muntanyes del Bierzo desde Cantajeira

El Bierzo és una comarca lleonesa de marcada personalitat, enclavada entre muntanyes i orgullosa d’abocar-se més cap a la veïna Galícia que cap a la plana. Com a exemple, gens anecdòtic, d’aquest fet, què millor que un fet cultural com el vi. Mentre que a tota Castella i LLeó la varietat Tempranillo (Tinta Fina, Tinta del País) senyoreja deixant poc sòl a altres varietats (excepte a Rueda, terra de vins blancs), el Bierzo és el feu d’un raïm d’acusat caràcter, propi de la comarca i de zones gallegues com Monterrei i Ribeira Sacra. Parlem de la varietat Mencía, potser la varietat més fàcilment identificable a un àmbit geogràfic reduït, a una terra concreta.
La història dels vins del Bierzo s’inicia gràcies als romans, que explotaven les mines d’or de Las Médulas, pròximes a la zona. Un segon impuls en el creixement de l’activitat vinícola va venir donada pel pas dels peregrins que resseguien el camí de Sant Jaume. El Bierzo, al coll del Cebreiro, és la porta de Galícia per als peregrins del camí castellà, el més popular.
Com altres comarques deprimides el segle XX va ser difícil per al Bierzo, amenaçat pel despoblament provocat per la crida de la vida regalada a les grans ciutats industrials. Amb els anys molta gent ha descobert que la vida regalada és l’exaltació dels sentits i l’harmonia d’un paisatge ben conservat. El Bierzo és una de les comarques vinícoles que ha viscut una revolució en els darres anys. Però la revolució del Bierzo ha sigut exemplar i molt interessant, perquè mentre moltes regions decidien arrencar les vinyes velles de varietats autòctones per plantar Tempranillo i seguir l’efímer camí de la fama de La Rioja i La Ribera del Duero, uns valents, apassionats, estudiosos i joves enòlegs del Bierzo formats a l’escola enològica de Requena (País Valencià) decidien redescobrir el seu terrer (fet de sòls de pissarres com al nostre Priorat), les seves arrels, tot mostrant al món la vigorositat d’una varietat de raïm oblidada que només era considerada per a vins rosats o vins negres joves i lleugers per a vendre com a vins ordinaris.
Així vins com Corullón, Bembibre, Cepas Viejas de Dominio de Tares o Pétalos del Bierzo van mostrar el que podia oferir la mencía després d’una criança ben feta, força i potència junt amb elegància i amabilitat. Un contrast de sensacions en un vi que el fa estar a mig camí entre un vi mediterrani i potent i un vi atlàntic més suau. Talment com el clima del Bierzo, ni atlàntic ni mediterrani, amb personalitat única.