dimecres, 5 de novembre de 2008

Manyetes 04

Escrit publicat el novembre del 2007 al periòdic CRÒNICA EMPRESARIAL
Espero que el disfruteu tan com jo quan el vaig escriure. És un article molt especial per a mi, ja que va ser el primer que vaig escriure per a Crònica i vaig voler començar amb un celler que considero la meva família. Clos Mogador i en René Barbier (Pare i fill) em van mostrar el món del vi i els misteris del Priorat. I crec que ho va fer de la millor manera possible!!!

MANYETES 04
Clos Mogador
DOQ Priorat


Quan René Barbier va arribar al Priorat, a inicis dels anys 80, el poc que es sabia d’aquesta petita comarca era la seva llunyania, pobresa i que s´hi feia un vi poc més que imbebible i que només servia per fortificar vins de zones més fredes o per esdevenir venerable vi de mares. Però junt amb altres apassionats il•lustres com Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez o Daphne Glorian va entendre aquesta terra i va saber refinar-la per guanyar-se el respecte del món vinícola mundial i posar al mapa l’antic Priorat de Scala Dei amb el seu llegendari Clos Mogador.
Començant de zero i lluitant contra la incredulitat dels convilatans que havien viscut la tristesa de l’abandonament, i contra l’escepticisme de la majoria d’entesos del país, però esbossant un somni difús al seu cap, tenaçment, amb la complicitat d’Antonio Rosario, un capataç com els d’abans, va aconseguir el que a molts va sorprendre i que va ser considerat un miracle. Amb l’herència deixada pels tossuts prioratins que havien seguit esgarrapant la pedra i podant les vinyes que els seus avis i besavis havien plantat 80, 90 i 100 anys abans (en temps de l’arribada de la fil•loxera, quan la comarca era esplendorosa), i junt amb nous coneixements enològics i sobretot amb el secret de com amansir la potència desbocada d’un vi tan feréstec, va saber extreure l’espessa sang de la terra de ceps regargolats, molt poc productius i plantats en costers on el vertígen ens venç.
Manyetes, nom d’una partida del poble de Gratallops, podria ser considerat el germà petit de la bodega. Per joventut, per fogositat i per preu. Però si el que busquem és reviure el Priorat desamparat i rude que va trobar René Barbier, passejar entre les seves vinyes centenàries, sentir el potent sol reverberant sobre la incandescent pissarra prioratina, remullar la gola resseca amb l’aigua d’un càntir de Verdú a l’ombra d’una figuera…. Una copa de Manyetes degustada pausadament ens farà sentir això i molt més.
Un cupatge amb preponderància de la varietat autòctona Carinyena (70%), intensa i sovint poc entesa, junt amb la també autòctona Garnatxa (30%) i les pinzellades de Syrah i Cabernet Sauvignon ens donen un vi intens, dens, on la mineralitat típica de la licorella del Priorat es mostra continguda, ple d’aromes de fruits de bosc, però on destaquen, per sobre de tot, els tocs alcohòlics i balsàmics d’herbes aromàtiques com el romaní o l’espígol, gràcies a una convivència generosa i harmònica de la vinya amb el seu entorn i a una llarga criança de 18 mesos en roure francés de Nevers curosament triat. Un vi que requereix d’un ceremonial, d’una reflexió, de l’amena conversa o el decorós silenci del millor amic.