Tast de Whiskies.

DIVENDRES 27 DE FEBRER DEL 2009, 9 DEL VESPRE
Un vespre amb els alcohols destilats més coneguts del món, que ens van brindar una agradable i càlida vetllada envoltats dels efluvis purs dels seus aromes i sabors.
Degut a la amplitud d’estils i de zones on es destila whisky a nivell mundial, ens vam centrar en un sol país, Escòcia, i en un sol estil, el Single Malt, i malgrat tot ja vam poder descobrir una gran varietat de sensacions, les begudes eren totalment diferents les unes de les altres.
Ens vam decidir per l’escocès perquè és el més mundialment reconegut, malgrat que els irlandesos sostenen que ells el van portar a Escòcia. Evidentment els escocesos no pensen el mateix. I l’estil triat va ser el single malt perquè és el més pur i artesà dels estils del whisky.
Sembla ser que l’art de la destilació va arribar a Europa provinent d’orient. Inicialment es destilava aigua de mar en viatges oceànics per aconseguir aigua potable. La primera referència de destil.lació de cereals la tenim a Escòcia el 1494.
La paraula ve del gaèlic uisge beatha, que significa aigua de vida, nom habitual dels destilats, per exemple eaux-de-vie a França, i l’anglès va adaptar uisge en whisky. Als inicis el whisky es destilava en monestirs i abadies, i cal remarcar que fins el 1824 era una beguda il.legal.
El whisky de malta es diferencia del blended més habitual en que només s’utilitza ordi, enlloc de barrejar diferents grans. Per fer el single malt el cereal primer s’ha de fer germinar per fer aparèixer els sucres que es fermentaran. Aquests brots es torren aconseguin la malta. La malta es tritura i es barreja amb aigua calenta formant un líquid ensucrat anomenat worth, que es fermenta donant lloc a una mena de cervesa, el wash. Aquest es destil.la en el Pot-Still (alambic) fent-lo bullir i posteriorment refredant els vapors en un serpentí de coure aconseguint la condensació (es torna líquid) dels alcohols evaporats. Aquest primer aiguardent es torna a destil.lar aconseguint-se el whisky. Posteriorment el whisky s’envelleix en barriques de roure per donar-li nous aromes. Antigament només es guardava en les bótes per transportar-lo i emmagatzemar-lo, però es va veure que això li feia bé i es va desenvolupar tot un mestratge en l’art de l’envelliment dels alcohols.
La qualitat i estil d’un whisky depèn de l’aigua amb la que es fermenta, dels minerals del manatial depenent del sòl de la zona, del clima, que afavoreix el desenvolupament dels llevats naturals en el moment de la fermentació, de l’aire i la humitat en el moment de fer l’envelliment, i del tipus de barriques, fusta francesa o americana, quin vi ha contingut abans del whisky, vi de Jerez, o do Porto etc perquè pel whisky s’usen barriques usades.
El single malt s’embotella sense fer cap mescla, amb un grau mínim de 40 graus, normalment barrejat amb aigua. El destil.lat té més de 60 graus, amb l’envelliment es redueix el grau uns 2’5 graus a l’any degut a l’evaporació, i depenent de l’aigua que s’afegeixi al final s’obté el grau entre 40 i 46 graus aproximadament.
Malgrat que les zones de whiskys escoceses no tenen denominacions controlades, a les botelles s’acostuma a especificar la zona d’on provenen, i al tast vam comprobar que depenent d’on vinguin poden ser molt diferents:

TOMINTOUL La zona d’Speyside és on es fan els whiskys més coneguts i més amables, amb aromes més dolces i avainillades. El Tomintul es fa a Glenlivet, la zona més reconeguda per la puresa de l’aigua de la conca del riu Livet (glen vol dir vall). Un whisky modern, el mestre desil.lador no va parar fins a trobar la font més adecuada per fer el millor whisky possible. Molt agradable.
OBAN També correspon a la zona dels Highlands, com el Tomintul, però amb una altra ubicació dins la regió, a la costa oest. Aromes marcats de cuir.
TALISKER Una altre whisky dels Highlands, però en aquest cas de les illes, en concret de l’illa d’ Skye. El més potent de tots, amb 46 graus i mig, un whisky realment vigorós d’una destileria amb molta història.
LAPHROAIG L’ illa d’Islay es la més inaccessible i dóna whiskies de gran personalitat amb aromes de terra i turba, molt profunds, que deixen el sabor molta estona a la boca. No va ser excepció el Laphroaig de 10 anys, aromes de tabac i de la sal del mar.