Tast de Borgonyes

El passat dijous 20 de novembre vam celebrar la ja tradicional cata de vins de la Borgonya, de la que, com els que més ens coneixeu ja sabeu, som uns amants apassionats. La subtilitat i fragància de la Pinot Noir ens té absolutament seduïts. Si recordeu el personatge de Miles a "Sideways" ("Entre copes"), la Pinot Noir és senyora perquè no creix a qualsevol lloc com la Cabernet Sauvignon (una autèntica bardissa) sinó que vol els racons més recollits i nets, ni excés de calor ni excés de fred, la humitat justa, ja que no li agrada la sequedat però és sensible als fongs...

I aquest caràcter a la vinya es transmet a la copa amb la seva subtilesa i finor vegetal.

Vam poder gaudir de 5 vins de zones prou diferenciades. Tot i que la Borgonya és un territori gairebé pla, tot just aturonat, la més petita variació en l'orientació dels ceps fa variar molt la qualitat del vi. Això és degut a raons climàtiques. El clima continental fred i els estius frescos i humits fan que la dificultat a la Borgonya sigui aconseguir prou nivell de sucre i maduració tànica. Una petita variació en l'orientació d'un coster i una major incidència solar pot diferenciar una finca mediocre, d'una de bona fins a una d'excepcional en pocs metres de diferència. De fet existeixen Grands Crus que es limiten a dues o tres tires de ceps, dels que lògicament surten produccions molt limitades. També és important el sòl a l'hora de definir les finques. Com a regla general la Chardonnay per fer els grans blancs de la Borgonya prefereix sòls blanquinosos, mentre que la Pinot Noir prefereix els sòls rogencs que donen aportació mineral al vi.

D'aquí ve la complicada divisió borguinyona de les finques, que es reflecteix en les denominacions d'origen del vi. La màxima categoria és Grand Cru (Cru en el sentit de matèria prima per a el·laborar), seguit de Premier Cru, AOC (Apellation Controllé amb el nom del poble), Bourgogne-Villages (vi de poble) i Bourgogne genèric (de qualsevol lloc de la Borgonya. No són vins amb personalitat del terrer però poden ser molt bon vins).



Per tant, d'entrada ens trobàvem davant de grans vins, com així es va demostrar (2 Grand Cru i un Premier Cru). Vins capaços de desplegar un gran ventall d'aromes i sensacions, de sorpreses i girs inesperats. Vins complexos i subtils que acosten l'experiència de tastar-los a un exercici poètic, espiritual o analític (depèn de cadascú), però que en tot cas no deixen indiferent (per descomptat que no a tothom sedueix de la mateixa manera canviar la força salvatge dels nostres vins per la delicadesa de la Pinot Noir, però en tot cas tastar vins de llocs oposats enriqueix i obre la ment).

Un altre fet interessant era tastar vins de Domaine, en què tot el procés, des de la vinya fins a l'embotellat el realitza el mateix elaborador i vins de Négociant, figura essencialment Borguinyona hereva d'una divisió gremial medieval del treball, en que el négociant compra vi a granel al productor i el cria en barriques, l'embotella i el comercialitza. Acostuma a tenir algunes finques (els millors Grand Crus) en exclusiva, o compra lots en les subhastes, encara tradicionals, de vi en "Primeur" (comprat a l'avançada) per criar-lo.

Però deixem que parlin els protagonistes, els VINS:



Echezaux. Grand Cru de Nicolas Potel. 2002. Bona mostra de l'elegància de la Pinot Noir, cos gras i estructura i un vi sorprenenment mineral.

Nuits-Saint-George. Domaine Robert Arnoux. Vi d'AOC de la finca Les Poissets. 2004. Es va mostrar floral, fragant i delicadament vegetal, un Pinot Noir de Borgonya de llibre, fresc i lleuger però d'ànima profunda. Molt afruitat. Un final amarg deixava un agradable regust.

Vosne-Romanée. Domaine Robert Arnoux. Vi d'AOC. 2004. Auster però equilibrat. El to ferròs el feia carnós, sanguinolent, ple de passió.

Volnay. Del négociant Christian Remoissenet. Prémier Cru. Finca Les Brouillards. 2002. El que va exhibir més cos. De fet va ser el que més va agradar als aficionats als potents Priorats. El vi més meridional que vam tastar, cosa que es va notar. També era el que més toc de fusta exhibia amb un lleu deix avainillat molt agradable

Corton. Del négociant C. Remoissenet. Grand Cru. El més diferenciat, ja que vam poder gaudir de l'anyada 1997, 10 anys de repòs i maduració a l'ampolla. Tacte delicadíssim, una deliciosa acidesa i una fruita molt madura, acompotada, molt sensual que va seduir absolutament al que subscriu. A Aloxe-Corton les vinyes creixen prop del bosc, en sòls tan blancs (calcaris) com rojos (argilosos i ferrosos). El nostre Grand Cru prové de sòls rojos que doten d'un gran equilibri entre potència i finor el vi.

Tot un viatge sensorial a alguns dels noms mítics del món vinícola sense moure'ns de Reus!!!