diumenge, 15 de març del 2009

Tast de Priorats.



Tast de vins de la DOQ Priorat. 12/03/09

Benvolguts amics, aquí teniu la crònica d’un nou tast celebrat a la nostra botiga. Un tast que es pot considerar tot un luxe per diverses raons. La primera i principal la categoria dels vins que vam tastar. La segona és la presència al tast dels propietaris de les bodegues d’alguns dels vins tastats. Ens van acompanyar Dominik A. Huber de Terroir al Límit i Freddy Torres de Saó del Coster, dos enamorats del Priorat i uns aventurers del vi de gran compromís amb l’autenticitat i amb el nostre lligam amb la terra als que hem d’agrair enormement la seva presència i els coneixements que van compartir amb nosaltres.
Com a descobridors del Priorat (en Dominik és de Munich i en Freddy de Suïssa) han aprofundit en el seu coneixement amb passió juvenil i l’han comprès a partir de l’amor que els hi desperten els vells costers de pissarra plantats de Garnatxa i Carinyena. El seu treball diari va dirigit a que els vins expressin amb la màxima puresa el raïm, la pissarra i el relleu de les seves finques. Resumint molt, la seva filosofia es basa en tres puntals, respecte màxim pels ceps aplicant elements de la cultura biodinàmica (entenent per biodinàmica una forma de vida integrada en el medi nascuda de la filosofia pacifista i integradora de Rudolf Steiner el 1924), manipulació mínima a la bodega per tal de no interferir en la naturalesa del raïm, sempre amb llevats autòctons, i reivindicació del model borgonyès de fer vi en que el propietari del celler s’implica directament en tots els treballs de la bodega, al tros, al celler i en la comercialització directa, en contraposició al model bordelès nascut a grans chateaux i que és el més habitual al Priorat des de la revolució prioratina de fa vint anys, moment d’introducció de varietats bordeleses com la cabernet sauvignon o la merlot, amb les que ells renuncien a treballar.

Però deixem que parlin els vins. A nivell estrictament personal vull destacar la puresa i netedat d’aromes dels vins d’aquests dos bodeguers, la seva càrrega mineral i la seva amabilitat en boca en contraposició als tradicionals Priorats de gran potència.

Garnatxa de Saó del Coster 06. En Freddy ens va confessar la seva incomprensió de la Garnatxa i la seva passió per la Carinyena. Tastant aquest vi no es fa palpable aquest desencontre. Un vi juvenil, fresc, floral i molt amable. Una gran sort gaudir d’aquest vi del que només elabora una bóta (300 ampolles).

Vi de poble de Torroja 06 de Terroir al Límit. El vi bàsic d’en Dominik, concepte borgonyès de vi village (de poble). Vinyes velles de coster de Garnatxa i Carinyena. Honestament en Dominik va reconèixer l’aroma de suro. La realitat és que era poc perceptible aquest defecte. Com que no teníem cap més ampolla no el vam disfrutar plenament, però el defecte no podia emmascarar un vi profund, aromàtic, rústic però finíssim en boca tot i el seu cos.

Arbossar 06 de Terroir al Límit. Vi de finca de Garnatxa. Aromàtic, amable, fresc, extasiant. Segons Dominik, el seu vi femení, provinent d’un obac.

Dits del Terra 06 de Terroir al Límit. Vi de finca de Carinyena. Segons en Dominik un vi masculí, acolorit, càlid i carnós, però amb l’habitual taní sedós marca de la casa.

Trio Infernal 2/3 04. Costers de Carinyena Vella. Molt reduït. Amb oxigenació es va mostrar potent i delicat alhora, amb gran presència en boca.

Vinya del Vuit 04. Vi de finques de Garnatxa i Carinyena velles de Gratallops. Això el fa un vi càlid, potent i licorós, complex però auster, un vi extrem en idea i en tast. Sensacions fortes.

Finca del Dofí 02. Va destacar per ser un vi de concepte bordelès en relació els altres. Gran predomini de la Cabernet Sauvignon i la Merlot que el fa menys autòcton. Tot i això és un grandíssim vi, un gran clàssic, molt evolucionat ja en aromes i amb un taní poderós, i menys integrat que els sucosos i naturals tanins dels vins anteriors.

Planassos 06 de Saó del Coster. Carinyenes velles de Gratallops, càlides i carnoses. Un vi de Carinyena de llibre, profund, auster, franc i complex. Ple de sol però alhora misteriós i fosc, com un dia d’estiu amb tempesta de tarda. Un vi que fa tancar els ulls. S’elabora una sola bóta, 300 ampolles. Gràcies Freddy.

Les Tosses 06 de Terroir al Límit. Em deixaré portar per l’entusiasme tot perdent l’objectivitat, perquè aquest vi és d’aquells que et dóna sensacions que potser només trobaràs un moment a la vida, un instant irrepetible. Un vi molt sensual, autèntic, net, aromàtic, prioratí... Se m’acaben els adjectius per definir aquesta joia enològica que et porta al cel (o almenys molt aprop).

Un cop més el Priorat se’ns mostra com una zona ideal per a fer grans vins plens de personalitat i originalitat. Ens va sorprendre la varietat de registres, estils i sensacions en un territori tan petit, ja que la màxima distància entre vinyes dels vins que vam tastar és de 5 km, denotant la riquesa i secrets d’una comarca tan petita i que tan bé ens van transmetre en Dominik i en Freddy, a qui novament agraeixo el seu esforç per deixar-nos tastar aquests vins grandiosos de produccions limitadíssimes.

I un agraïment especial als amics que vau disfrutar del tast amb nosaltres aportant les vostres idees, reflexions i preguntes. Confio que disfrutéssiu tant com jo d’aquesta vetllada tan entranyable

9 comentaris:

berta porta ha dit...

amb els priorats que hi ha amb història i tradició al darrere i tasteu una majoriad0 inversions oportunistes de fora...quina llàstima.

Kbcés ha dit...

Berta, em penso que no has llegit la crònica amb prou serenitat i que t'has deixat portar pels sonors noms d'aquests joves el·laboradors que no es mereixen que els anomenis com els anomenes. Si per alguna cosa es caracteritzen els vins de les bodegues que vam tastar és per un amor pur i profund pel Priorat, així que la qualificació de "inversions oportunistes de fora" em sembla del tot desafortunada, fregant el racisme (en Dominik porta 14 anys visquent al Priorat). No saps res d'aquests el·laboradors ni de la seva vida. I per descomptat que tastem els vins que ens ve de gust tastar, com suposo que tu també fas. Una salutació.

Yuri ha dit...

Berta, amor, perquè no ens vens a veure i ens expliques quins son aquests vins amb tanta història i tradició? Una abraçada, gràcies per la teva aportació.

berta porta ha dit...

disculpeu si us he molestat, es cert cadascú tasta el que vol i llògicament pot opinar el que vol
no m'agrada perturbar ni aixecar cap polèmica.
Sobre lo del "racisme" que dius em sembla sorprenent i lo del "amor" ni ho comento.
Està clar que que qui no sap gaire cosa i en tot cas només la vessant comercial sou vosaltres.Ahir vaig trucar a Torroja y a Gratallops i em vaig documentar a fons...
el primer que et diré és que en Dominik ni viu ni ha viscut mai al Priorat només hi va en moments puntuals durant l' any...bé t' explicaria més coses però crec que no t' interesarien massa perquè no son gairé comercials.
Jo es que m' agrada saber el que hi ha darrere dels vins i quan ho conec trec conclusions i sobretot no m' invento res de ningú.

Prioratí ha dit...

L'únic vi amb història i tradició que conec del Priorat és a la bota de 150 anys del meu veí. Sincerament Berta, no sé de que parles.

Cartoixà ha dit...

Els únics que tenen dret a fer vins al Priorat són els monjos de Scala Dei. Els altres són tots uns oportunistes aprofitats, que planten cabernet, destrossen costers per fer bancals, envelleixen els vins en roure francès en lloc de castanyer de Prades, utilitzen tines d'acer del Regne Unit, embotellen els vins en botelles de Bordeus o de Borgonya. En quina bogeria s'ha transformat el Priorat?

Kbcés ha dit...

Berta, em sembla curiós que no vulguessis crear polèmica llegint el teu comentari, però bé, disculpes acceptades. De totes maneres segueixes jutjant massa ràpid a la gent, no saps res de nosaltres, i suposo que per tu no tenim el carnet de prioratins (d'aquí ve lo del racisme). En fi, acceptem les nostres limitacions i no esperem tenir cap veritat absoluta, i per descomptat que estarem encantats de tastar aquests vins amb tanta tradició i història que tu menciones. A nosaltres ens interessen els bons vins i no les conclusions extretes després de trucades a Gratallops i Torroja, ens és igual on visquis tu o on visqui en Dominik, del tot. El que ens agrada d'aquests projectes és l'amor que destil·len pel Priorat. Oportunisme?? jo no ho crec, però ets lliure de creure el que vulguis.
En tot cas t'invito al tast de Priorats que farem el dijous 28 de maig a la botiga, on no sé si hi seran representats vins que tu puguis considerar històrics i tradicionals del Priorat, la seva terra i la seva gent, però així ho intentarem.

una salutació

ferran

berta porta ha dit...

pel que fa al que diuen -cartoixa- i -prioratí- es evident que cal obviar qualsevol comentari.
Ferran ja se que la meva critica/opinió pot semblar molt contundent però hi ha molta gent que treballa al priorat des de generacions i ara surten les factories i els oportunistes i s' inventen històries només cal veure el video promocional del torres salmos, o vins que "expresen el paissatge" del priorat com els de ferrer bobet per citar-ne uns altres; en fi realment no us conec prou es cert i potser he estat una mica injusta amb les meves afirmacions pel que fa a vosaltres, disculpeu.

Yuri ha dit...

Disculpes acceptades, ets benvinguda a compartir el teu amor pel vi i el Priorat a Reus, Gratallops, Cabacés, o on sigui.
Una abraçada