dilluns, 25 de maig del 2009

La comprensió del Priorat

Saber més del naixement d'un vi, que bonic... fins on estem disposats a viatjar? I si viatgem en el temps? O millor, fem-lo saltar pels aires i oblidem què hem vingut a fer aquí, oblidem qui som, deixem de fer que el no ens toca fer a nosaltres... Ahir vam visitar el Priorat, aquest Priorat que se'ns segueix mostrant misteriós, que ens ensenya que la licorella és una roca sedimentària amb microscòpiques capes d'argila que permeten l'arrelament dels ceps, que amb perseverància es poden aconseguir vins finíssims a costers de carinyena i garnatxa perduts a 6 km de Torroja, senzillament acostant-s'hi humilment, amb els sentits oberts, calladament, per lentament entendre'l i deixar-lo parlar, deixar parlar la fruita, les herbes, el vent, el sol, escoltar el vell pagès que va plantar aquests ceps fa 60 anys i que tenia dues hores de camí de carro, emocionar-se quan el vi et transporta a aquell joc de la infantesa quan el padrí buidava el trull mmmh, les paraules s'esvaeixen a la memòria però les sensacions no, podem esvair el temps deixant parlar el vi, sentint les simfonies del silenci, les simfonies d'un orgue de poble, petit, que no permet assaborir la més refinada tocata i fuga, ni falta que ens fa, quan la profunditat del so omple cada forat de la incompleta perfecció d'essència i trascendència, quan dues hores parlant acaben sent res més que dues hores divertides en que expliquen més els silencis i els misteris que les sàvies paraules, quan tothom és de tot arreu i arrelat a la seva terra. Molts Priorats passaran, només aquest restarà.

Gràcies al Carlos per mostrar-nos l'orgue de Torroja, joia sonora del 1799, i fer-nos tancar els ulls i obrir-los dalt del campanar.
Gràcies Fredi per ensenyar-nos Saó del Coster i per no comprendre la Garnatxa, el dia que la comprenguis... bé, no ho vull ni pensar.
Gràcies Dominik i Eben per transmetre'ns l'essència i la il·lusió de Terroir al límit que és l'essència i la il·lusió del Priorat i per ensenyar-nos aquest coster tan increible que és Les Tosses.

I gràcies a tots vosaltres per ser uns companys de viatge tan agradables, fins la propera!!

7 comentaris:

Out of time ha dit...

Fer saltar el temps pels aires!!! Això es el que fem!

Berta Porta ha dit...

Bé heu tornat a estar al Priorat i us heu quedat parlant en castellà amb accents sudamericà i/o alemany-sudafricà...només potser en Carles Miró(però de l' orgue)pot parlar-ne diguen-ne que amb propietat.
Creieu que el Priorat es pot explicar amb autenticitat amb accent i conceptes forans?
Es com si un volgues conèixer Catalunya i cridés a un marroquí perquè m' ho expliqués...
No se no ho entenc massa perdoneu-me però.

Berta Borrell ha dit...

comprendre el Priorat...
mireu no m' ho puc treure del pensament. El creuament de conceptes i pensaments...l' altre dia em va cridar l' atenció un reportatge televisiu on unes "bailaores" japoneses explicaven les esencies del -cante jondo- i del flamenc(va sortir per la 2 fa un parell de setmanes)em va semblar que potser turísticament estava bé i que fins i tot podien ballar bé i inclús millor (fins i tot ser molt bones balladores)...però que potser els mancava origen i autenticitat, i que jo, per exemple, no recorreria a elles per intentar compendre o entendre millor la esència del cante o el ball flamenc...
potser per compendre el Priorat no entenc massa el vostre procediment,
s' em fa difícil.

Kbcés ha dit...

Benvolgudes Bertes, molt respectables opinions (per mi certament excloents però). De totes maneres, però, crec que seria bo que reflexionéssiu sobre el concepte de tradicional, propi i forà. És que potser Mayol Viticultors no fa servir tècniques inventades a Burdeus? I és que els primers monjos de Scala Dei no van venir de la Grand Chartreuse, Vercors, França, parlant accents foranis? És que no van portar amb ells varietats de raïm ara pròpies però inexistents en aquella època al Priorat? En tot cas estaríem encantats de conèixer els vostres vins i les vostres formes de treballar, però també ús he de dir que la vostra actitud envers nosaltres (i a més sense saber qui som ni què fem) i envers altres bodegues no ens anima especialment. Creiem que el Priorat s'ha enriquit molt amb les noves idees dels que vosaltres anomeneu (bastant despectivament, per cert) foranis, que han portat procediments "foranis" que els prioratins de "socarrel" han sabut utilitzar molt bé.

Si tant interessades esteu en que coneguem els vins que creieu autèntics ja sabeu on som, estem oberts a escoltar-vos, però això si, no ens interessa gens que per prestigiar-vos a vosaltres desprestigieu altres bodegues que a més ens han obert les seves portes amb humilitat i il·lusió.

rebeu una salutació,

Ferran.

Berta Porta ha dit...

jo no tinc res a veure ni amb l' altra Berta ni amb el celler que dieu. En tot cas salutacions a la Tocaia (a veure si ens coneixem jo ho intentaré),si bé hem coincidit d' alguna manera en el concepte que he començat jo.Per cert no vull desprestigiar a ningú eh. crec que els vins que heu comentat són molt bons alguns d' ells grans i per tant els cellers treballen molt bé (també ni ha algún que encara no he tastat)el que passa és que sempre ha estat un defecte (al meu entendre clar)dels catalans valorar més el que és de fora. Per mi hi ha Priorats fets per prioratins o persones molt vinculades al priorat i d' altres vins fets per persones molt menys vinculades al terroir d' allí i per tant més allunyades.Persones culturalment prioratines que han viscut la seva història(que han aguantat en èpoques molt dures econòmicament) en primera o propera persona i d' altres a qui els l' han explicat i que només coneixen de prop els darrers anys.Alguns que obtenen els vins de les terres dels seus avantpassats i d' altres que les acaben de comprar o bé compren verema (de Gratallops em deien que fins i tot algú no ha pagat encara la collita 2007 o paga tard i cada cop més malament als viticultors)no se si s' enten prou el que vull dir, repeteixo que no vull desprestigiar ningú; des de fora de la zona, encara que hi tinc amics coneguts i saludats, puc ser objectiva i veure que la història l' han d' explicar els que l' han viscuda en diversos capítols (i no només en el darrer)que molt probablement poden entendre millor la garnatxa, la carinyena i l' efecte llicorella, conèixer els camins i les finques.Enteneu-me. Salutacions per tu Berta per recolzar-me.

Berta Porta ha dit...

finalment potser Ferran els excloents heu estat,segur que involuntàriament, vosaltres que heu obviat en la visita per exemple a Torroja tots els altres cellers molts d' ells amb una vinculació i història més propera al terroir del centre del priorat.Una mica seria com anar a Kenia o Tanzània i parlar de la sabana africana de la fauna y la flora amb persones de rasa blanca acabades d' arribar en lloc de fer-ho amb els Masai per exemple i no anar-los ni a veure.
Berta he pensat anar a Porrera. Torroja i Gratallops aviat amb uns amics a descobrir nous vins diga'm com contactar

Kbcés ha dit...

Benvolguda Berta, visitem els cellers que creiem interessants i sobretot els que ens obren les portes, sense més pretensió. Valorar el terroir que tu anomenes incloent-hi les persones em sembla un debat perillós que no sé on ens pot portar, tu mateixa, i més tinguent en compte que el Priorat només té 700 anys d'història. No excloem a ningú, tornes a jutjar-nos sense coneixe'ns. Tan ens relacionem amb bodegues de les que tu consideres "autèntiques" com amb bodegues dels que tu anomenes "conceptes forans". Si intentessis conèixer alguns d'aquests forans enlloc de considerar-los invasors (reconeixent que certament i poden haver hagut abusos com n'hi va haver antigament dels grans propietaris prioratins sobre els jornalers) veuries el respecte i admiració que professen pels prioratins que han patit la gran crisi (molts d'ells arribats en el darrer segle al Priorat). Si finalment el debat és sobre nacionalitats no tinc cap interès d'entrar-hi.
En tot cas et recordo que aquest blog no és un fòrum de debat, és un blog sobre les activitats i tastos que realitzem, que hagin sortit aquests cellers i no uns altres és una casualitat.
No tenia cap interès en dir-t'ho perquè no tinc un concepte de les cultures tan tancat com el teu, però visc a Cabacés, Baronia de Cabacés (Montsant) i treballo habitulament al Priorat, a Gratallops, així que sense pretrendre saber-ho tot, diria que he conegut bastant de primera mà alguns d'aquests prioratins autèntics, i et puc assegurar que es relacionen i col·laboren gustosament amb els nouvinguts.

Una salutació

ferran