Tast de Priorats.

Tast de vins de la DOQ Priorat. 12/03/09

Benvolguts amics, aquí teniu la crònica d’un nou tast celebrat a la nostra botiga. Un tast que es pot considerar tot un luxe per diverses raons. La primera i principal la categoria dels vins que vam tastar. La segona és la presència al tast dels propietaris de les bodegues d’alguns dels vins tastats. Ens van acompanyar Dominik A. Huber de Terroir al Límit i Freddy Torres de Saó del Coster, dos enamorats del Priorat i uns aventurers del vi de gran compromís amb l’autenticitat i amb el nostre lligam amb la terra als que hem d’agrair enormement la seva presència i els coneixements que van compartir amb nosaltres.
Com a descobridors del Priorat (en Dominik és de Munich i en Freddy de Suïssa) han aprofundit en el seu coneixement amb passió juvenil i l’han comprès a partir de l’amor que els hi desperten els vells costers de pissarra plantats de Garnatxa i Carinyena. El seu treball diari va dirigit a que els vins expressin amb la màxima puresa el raïm, la pissarra i el relleu de les seves finques. Resumint molt, la seva filosofia es basa en tres puntals, respecte màxim pels ceps aplicant elements de la cultura biodinàmica (entenent per biodinàmica una forma de vida integrada en el medi nascuda de la filosofia pacifista i integradora de Rudolf Steiner el 1924), manipulació mínima a la bodega per tal de no interferir en la naturalesa del raïm, sempre amb llevats autòctons, i reivindicació del model borgonyès de fer vi en que el propietari del celler s’implica directament en tots els treballs de la bodega, al tros, al celler i en la comercialització directa, en contraposició al model bordelès nascut a grans chateaux i que és el més habitual al Priorat des de la revolució prioratina de fa vint anys, moment d’introducció de varietats bordeleses com la cabernet sauvignon o la merlot, amb les que ells renuncien a treballar.

Però deixem que parlin els vins. A nivell estrictament personal vull destacar la puresa i netedat d’aromes dels vins d’aquests dos bodeguers, la seva càrrega mineral i la seva amabilitat en boca en contraposició als tradicionals Priorats de gran potència.

Garnatxa de Saó del Coster 06. En Freddy ens va confessar la seva incomprensió de la Garnatxa i la seva passió per la Carinyena. Tastant aquest vi no es fa palpable aquest desencontre. Un vi juvenil, fresc, floral i molt amable. Una gran sort gaudir d’aquest vi del que només elabora una bóta (300 ampolles).

Vi de poble de Torroja 06 de Terroir al Límit. El vi bàsic d’en Dominik, concepte borgonyès de vi village (de poble). Vinyes velles de coster de Garnatxa i Carinyena. Honestament en Dominik va reconèixer l’aroma de suro. La realitat és que era poc perceptible aquest defecte. Com que no teníem cap més ampolla no el vam disfrutar plenament, però el defecte no podia emmascarar un vi profund, aromàtic, rústic però finíssim en boca tot i el seu cos.

Arbossar 06 de Terroir al Límit. Vi de finca de Garnatxa. Aromàtic, amable, fresc, extasiant. Segons Dominik, el seu vi femení, provinent d’un obac.

Dits del Terra 06 de Terroir al Límit. Vi de finca de Carinyena. Segons en Dominik un vi masculí, acolorit, càlid i carnós, però amb l’habitual taní sedós marca de la casa.

Trio Infernal 2/3 04. Costers de Carinyena Vella. Molt reduït. Amb oxigenació es va mostrar potent i delicat alhora, amb gran presència en boca.

Vinya del Vuit 04. Vi de finques de Garnatxa i Carinyena velles de Gratallops. Això el fa un vi càlid, potent i licorós, complex però auster, un vi extrem en idea i en tast. Sensacions fortes.

Finca del Dofí 02. Va destacar per ser un vi de concepte bordelès en relació els altres. Gran predomini de la Cabernet Sauvignon i la Merlot que el fa menys autòcton. Tot i això és un grandíssim vi, un gran clàssic, molt evolucionat ja en aromes i amb un taní poderós, i menys integrat que els sucosos i naturals tanins dels vins anteriors.

Planassos 06 de Saó del Coster. Carinyenes velles de Gratallops, càlides i carnoses. Un vi de Carinyena de llibre, profund, auster, franc i complex. Ple de sol però alhora misteriós i fosc, com un dia d’estiu amb tempesta de tarda. Un vi que fa tancar els ulls. S’elabora una sola bóta, 300 ampolles. Gràcies Freddy.

Les Tosses 06 de Terroir al Límit. Em deixaré portar per l’entusiasme tot perdent l’objectivitat, perquè aquest vi és d’aquells que et dóna sensacions que potser només trobaràs un moment a la vida, un instant irrepetible. Un vi molt sensual, autèntic, net, aromàtic, prioratí... Se m’acaben els adjectius per definir aquesta joia enològica que et porta al cel (o almenys molt aprop).

Un cop més el Priorat se’ns mostra com una zona ideal per a fer grans vins plens de personalitat i originalitat. Ens va sorprendre la varietat de registres, estils i sensacions en un territori tan petit, ja que la màxima distància entre vinyes dels vins que vam tastar és de 5 km, denotant la riquesa i secrets d’una comarca tan petita i que tan bé ens van transmetre en Dominik i en Freddy, a qui novament agraeixo el seu esforç per deixar-nos tastar aquests vins grandiosos de produccions limitadíssimes.

I un agraïment especial als amics que vau disfrutar del tast amb nosaltres aportant les vostres idees, reflexions i preguntes. Confio que disfrutéssiu tant com jo d’aquesta vetllada tan entranyable

Tast de Whiskies.

DIVENDRES 27 DE FEBRER DEL 2009, 9 DEL VESPRE
Un vespre amb els alcohols destilats més coneguts del món, que ens van brindar una agradable i càlida vetllada envoltats dels efluvis purs dels seus aromes i sabors.
Degut a la amplitud d’estils i de zones on es destila whisky a nivell mundial, ens vam centrar en un sol país, Escòcia, i en un sol estil, el Single Malt, i malgrat tot ja vam poder descobrir una gran varietat de sensacions, les begudes eren totalment diferents les unes de les altres.
Ens vam decidir per l’escocès perquè és el més mundialment reconegut, malgrat que els irlandesos sostenen que ells el van portar a Escòcia. Evidentment els escocesos no pensen el mateix. I l’estil triat va ser el single malt perquè és el més pur i artesà dels estils del whisky.
Sembla ser que l’art de la destilació va arribar a Europa provinent d’orient. Inicialment es destilava aigua de mar en viatges oceànics per aconseguir aigua potable. La primera referència de destil.lació de cereals la tenim a Escòcia el 1494.
La paraula ve del gaèlic uisge beatha, que significa aigua de vida, nom habitual dels destilats, per exemple eaux-de-vie a França, i l’anglès va adaptar uisge en whisky. Als inicis el whisky es destilava en monestirs i abadies, i cal remarcar que fins el 1824 era una beguda il.legal.
El whisky de malta es diferencia del blended més habitual en que només s’utilitza ordi, enlloc de barrejar diferents grans. Per fer el single malt el cereal primer s’ha de fer germinar per fer aparèixer els sucres que es fermentaran. Aquests brots es torren aconseguin la malta. La malta es tritura i es barreja amb aigua calenta formant un líquid ensucrat anomenat worth, que es fermenta donant lloc a una mena de cervesa, el wash. Aquest es destil.la en el Pot-Still (alambic) fent-lo bullir i posteriorment refredant els vapors en un serpentí de coure aconseguint la condensació (es torna líquid) dels alcohols evaporats. Aquest primer aiguardent es torna a destil.lar aconseguint-se el whisky. Posteriorment el whisky s’envelleix en barriques de roure per donar-li nous aromes. Antigament només es guardava en les bótes per transportar-lo i emmagatzemar-lo, però es va veure que això li feia bé i es va desenvolupar tot un mestratge en l’art de l’envelliment dels alcohols.
La qualitat i estil d’un whisky depèn de l’aigua amb la que es fermenta, dels minerals del manatial depenent del sòl de la zona, del clima, que afavoreix el desenvolupament dels llevats naturals en el moment de la fermentació, de l’aire i la humitat en el moment de fer l’envelliment, i del tipus de barriques, fusta francesa o americana, quin vi ha contingut abans del whisky, vi de Jerez, o do Porto etc perquè pel whisky s’usen barriques usades.
El single malt s’embotella sense fer cap mescla, amb un grau mínim de 40 graus, normalment barrejat amb aigua. El destil.lat té més de 60 graus, amb l’envelliment es redueix el grau uns 2’5 graus a l’any degut a l’evaporació, i depenent de l’aigua que s’afegeixi al final s’obté el grau entre 40 i 46 graus aproximadament.
Malgrat que les zones de whiskys escoceses no tenen denominacions controlades, a les botelles s’acostuma a especificar la zona d’on provenen, i al tast vam comprobar que depenent d’on vinguin poden ser molt diferents:

TOMINTOUL La zona d’Speyside és on es fan els whiskys més coneguts i més amables, amb aromes més dolces i avainillades. El Tomintul es fa a Glenlivet, la zona més reconeguda per la puresa de l’aigua de la conca del riu Livet (glen vol dir vall). Un whisky modern, el mestre desil.lador no va parar fins a trobar la font més adecuada per fer el millor whisky possible. Molt agradable.
OBAN També correspon a la zona dels Highlands, com el Tomintul, però amb una altra ubicació dins la regió, a la costa oest. Aromes marcats de cuir.
TALISKER Una altre whisky dels Highlands, però en aquest cas de les illes, en concret de l’illa d’ Skye. El més potent de tots, amb 46 graus i mig, un whisky realment vigorós d’una destileria amb molta història.
LAPHROAIG L’ illa d’Islay es la més inaccessible i dóna whiskies de gran personalitat amb aromes de terra i turba, molt profunds, que deixen el sabor molta estona a la boca. No va ser excepció el Laphroaig de 10 anys, aromes de tabac i de la sal del mar.

Caves Agustí Torelló Mata

Que el vi neix de la terra on arrelen els ceps i on arrelen les persones que fan aquest vi, sovint s’oblida. Manen les modes, les necessitats de cercar mercats més amplis amb gustos estandaritzats… Però es podria trobar l’equilibri entre els valors naturals i poètics d’un vi i el valor econòmic i empresarial que pot donar al vinater? Personatges enamorats del paisatge i dels passejos per la vinya com Agustí Torelló Mata sembla que hagin trobat la solució al dilema proposat. Els caves d’Agustí Torelló Mata gaudeixen any rere any del reconeixement dels crítics i del públic en general per dues raons, els seus innegables valors vinícoles i la seva personalitat. Una personalitat marcada per les varietats de raïm i pel sòl on estan plantats els ceps, pel clima i per les el•laboracions i treballs de la bodega nascudes d’una idea molt clara que no és altra que el respecte pel que la natura ens dóna. Serveixi d’exemple per il•lustrar aquesta frase i per mostrar la personalitat d’Agustí Torelló, que així com molts el•laboradors de cava fan un ús intensiu de la varietat chardonnay, pròpia dels Champagnes francesos, per tal de copiar-ne les qualitats, Agustí Torelló es basa només en varietats autòctones per als seus caves, tot acostant-se igualment a la subtilitat i elegància dels espumosos més mítics. Un altre exemple és l’ús de llevats propis autòctons, sel•leccionats durant 40 anys.
Però deixem que parlin els protagonistes, els caves, per entendre la personalitat d’aquesta bodega familiar que cerca el seu propi camí.
La gamma Agustí Torelló Mata comença amb els caves Brut i Brut nature, amb un mínim de dos anys de reserva en cava, i fets amb les varietats autòctones del Penedès, macabeu, parellada i xarel•lo. Pel que fa al Brut Nature, tal com diu el mateix Agustí Torelló, categoria reservada només per a caves fins i elegants que no necessiten ser emmascarats amb altres licors i sucre. Si el tasteu sabreu perquè.
Un cava molt personal és el Reserva Barrica. Fet només de macabeu, potent i generós, basa la seva distinció en l’ús de barriques durant la fermentació del most per tal de dotar-lo de cremositat i presència. Antigament se sabia que els vins guardats en bótes al lloc més amagat del Mas donaven els millors vins. Seguint aquest coneixement ancestral i aplicant-li les noves maneres de fer, Agustí Torelló ens ofereix un cava molt especial.
El petit de la casa és el Bayanus, en ampolla de mig. És remarcable que és l’únic cava en format petit que fa la segona fermentació en la mateixa botella en la que arribarà al degustador. Un gran esforç!
A l’extrem contrari es troba el Magnum Brut Nature, fet amb un cupatge pensat especialment per al tamany de l’ampolla de 1’5 litres i el seu més alt contingut d’aire.
Finalment tenim l’emblema de la casa, el conegudíssim Krypta, amb la seva botella en forma d’àmfora que el distingeix ( i que exigeix l’ús obligatori de glaçonera). L’elegància el defineix. Un cava ple de glamour que a més va ser protagonista d’una pel•lícula de Juanma Bajo Ulloa, Frágil, l’any 2004! Si la veieu ús agafaran moltes ganes de tastar-lo!