Mestres Vinaters

Fotos de la visita a Torroja

2009-07-12T00:28:00.000-07:00

fincs de Les Tosses, Terroir al límit

Vista des del campanar de Torroja

Saó del Coster
Gentilesa d'en Joan Sala.

Excursió a La Figuera, DO Montsant

2009-07-12T00:07:00.000-07:00

Bonica excursió duta a terme el diumenge 5 de juny en què la germanor va ser la nota dominant, com sempre!!
Al matí vam visitar Ficaria Vins i una finca de Garnatxa Vella sobre la Punta Del Guixar o l'Escambell amb magnifíques vistes sobre el Priorat i Montsant. Quan la calor es va fer intensa vam tornar al celler, petit i molt acollidor on vam tastar els vins de la bodega tot parlant de sòls, llunes i de la relació d'en Jaume (propietari de Ficaria) amb el seu món. Vam tastar Élia 07 i Pàter 06, i tot i està encara en ple repòs en ampolla a la bodega es van mostrar molt amables, fàcils però amb caràcter propi i expressant molt bé el terroir típic de la Figuera, diferenciant del de la resta de la DO Montsant per l'altura, ja que ens trobem a gairebé 700 metres.
Després de dinar vam fer una visita cultural i paisatgística a l'ermita de Sant Pau i a la trinxera de l'observatori de la batalla de l'Ebre, un lloc insòlit per a la reflexió personal i la introspecció que cadascú va gaudir a la seva manera.
I finalment vam viure un moment molt especial amb en René Barbier pare que ens va ensenyar la finca d'on sorgeix L'Espectacle de Montsant, un vi mediàtic encara que aquesta no era la primera intenció (els esdeveniments es van precipitar), un vi que és un agraïment als que han recolzat Clos Mogador, de baixa producció i amb tot el caràcter d'aquestes impressionants 2 ha. sàviament abancalades i margenades, de garnatxa vella i molt vella. Molt vella perquè entre els recargolats i insòlitament gegantins ceps hi ha alguns ceps sense empelt, és a dir prefil·loxèrics... Tal com va dir en René un miracle per l'alta producció que ofereixen aquests ceps a més de la concentració del fruit. M'agrada destacar també que la finca està totalment envoltada de bosc i que les vistes sobre Cabacés, Montsant i la vall del riu de Montsant són superbes. A l'igual que el vi, un plaer poder-lo tastar on neix, fragant, delicat, floral, únic, genuí i màgic. Moltes gràcies René pel moment viscut!

Els 5 continents

2009-06-11T03:07:00.000-07:00

Aquests són els vins de la volta al món (amb llicències pròpies i continents afegits) del passat 6 de juny:

Hospices de Beaune 01. (Europa). Un Borgonya clàssic evolucionat i bastant potent. Bona manera de començar.

Chateau Ksara 03, Bekaa, Líban. (Àsia). Cabernets i Merlot. Original, mediterrani i molt fresc i elegant.

Marimar Torres State 03, Russian River Valley, Califòrnia. (Amèrica del Nord). Pinot Noir acolorit i potent però amb el deix varietal intacte. Molt bo i en el seu punt.

Em disculpo, no recordo el nom del Carmènere de Xile (tampoc l'anyada). (Amèrica del sud). Potent i amable en boca. Molt bo.

Torenbreck 03, Woodcutter's shiraz, Barossa Valley, Austràlia. (Oceania). Shiraz i monastrell. Potent i madur (sobremadur fins i tot). Molts aromes de panses. Per a llenyataries tal com diu el nom...

Columella 03, de la família Sadie, Sudàfrica (Àfrica). Complex, elegant, senyorial, ple de matisos, fruites i herbes. Arrelat a la seva terra. Excepcional.

I com a propina vam obrir un Sauternes, Chateau Sigalas-Rabaud del 2003, jove encara però excepcional. Un Premier Cru Classé que seria el segon esglaó dels Sauternes per darrera de l'incomparable Chateau d'Yquem. Una joia.

Priorat pel 2on aniversari

2009-05-29T07:19:00.000-07:00

Ahir vam tenir uns convidats molt especials per celebrar el nostre segon aniversari. L'Eva, la Maria Rosa i en Rafel de Celler Bujorn van presentar a la nostra botiga el seu projecte, jove, autèntic i ple d'il·lusió. Basant-se sobretot en garnatxa i carinyena de finques d'entre El Lloar i Gratallops propietat d'en Rafel i amb el toc delicat de l'Eva al petit celler de la Vilella Baixa (en una casa vella a la part alta del poble) ens brinden un vi ple de fruita i mineralitat extremadament amable. Va ser impressionant el muntatge que van preparar, amb projector i pantalla, molt professional!! Gràcies per la vostra bona disposició.

Per arrodonir la vetllada vam tastar els següents vins:

Bujorn 07. Molt amable, afruitat i delicat, però amb bona presència a la boca. Molt bo i agradable. Primera anyada de la bodega de la que han fet 1200 ampolles.

Primitiu de Bellmunt 01. Bodega desconeguda per nosaltres, però amb l'alicient de ser un vi del 2001. Amb aromes evolucionats va mostrar uns tanins llimats però sorprenenment ferms. Devia ser una bomba en el seu moment. Ara estar molt bo.

Cesca Vicent 03. Vi de la germana d'August Vicent de Celler Cecilio, gentilesa d'en Lluís Rosich. Vi de senyorialitat rústica, complex i mineral, ple d'aromes prioratins. Un vi fresquíssim d'una anyada molt càlida.

Lo Trosset 06. Vi dels germans Duran de Porrera, garnatxa i carinyena d'una sola finca de vinya vella. Càlid i madur, ple de flors i herbes medicinals. A la boca és una delícia. Grata sorpresa. Embotellen unes 800 ampolles.

Nit de Nin 06. Vi mediàtic que teníem ganes de provar. Sense entrar en el tema de preu etc. és un vi molt complex aromàticament, càlid, amb tocs de canyella i vermut. Fi a la boca però amb més presència i alcohol que l'anterior.

En definitiva una agradable nit de celebracions diverses en que vam disfrutar de bons vins amb la gran varietat que ens aporta el màgic Priorat en pocs quilòmetres.

Fins la propera!!

La comprensió del Priorat

2009-05-25T06:50:00.000-07:00

Saber més del naixement d'un vi, que bonic... fins on estem disposats a viatjar? I si viatgem en el temps? O millor, fem-lo saltar pels aires i oblidem què hem vingut a fer aquí, oblidem qui som, deixem de fer que el no ens toca fer a nosaltres... Ahir vam visitar el Priorat, aquest Priorat que se'ns segueix mostrant misteriós, que ens ensenya que la licorella és una roca sedimentària amb microscòpiques capes d'argila que permeten l'arrelament dels ceps, que amb perseverància es poden aconseguir vins finíssims a costers de carinyena i garnatxa perduts a 6 km de Torroja, senzillament acostant-s'hi humilment, amb els sentits oberts, calladament, per lentament entendre'l i deixar-lo parlar, deixar parlar la fruita, les herbes, el vent, el sol, escoltar el vell pagès que va plantar aquests ceps fa 60 anys i que tenia dues hores de camí de carro, emocionar-se quan el vi et transporta a aquell joc de la infantesa quan el padrí buidava el trull mmmh, les paraules s'esvaeixen a la memòria però les sensacions no, podem esvair el temps deixant parlar el vi, sentint les simfonies del silenci, les simfonies d'un orgue de poble, petit, que no permet assaborir la més refinada tocata i fuga, ni falta que ens fa, quan la profunditat del so omple cada forat de la incompleta perfecció d'essència i trascendència, quan dues hores parlant acaben sent res més que dues hores divertides en que expliquen més els silencis i els misteris que les sàvies paraules, quan tothom és de tot arreu i arrelat a la seva terra. Molts Priorats passaran, només aquest restarà.

Gràcies al Carlos per mostrar-nos l'orgue de Torroja, joia sonora del 1799, i fer-nos tancar els ulls i obrir-los dalt del campanar.
Gràcies Fredi per ensenyar-nos Saó del Coster i per no comprendre la Garnatxa, el dia que la comprenguis... bé, no ho vull ni pensar.
Gràcies Dominik i Eben per transmetre'ns l'essència i la il·lusió de Terroir al límit que és l'essència i la il·lusió del Priorat i per ensenyar-nos aquest coster tan increible que és Les Tosses.

I gràcies a tots vosaltres per ser uns companys de viatge tan agradables, fins la propera!!

Resum ràpid del tast de Chardonnays

2009-05-14T13:26:00.000-07:00

Amb retard i ràpid, els vins del tast de chardonnays sense detalls (perdoneu):

Vam tastar un jove del Somontano afruitat i fi, agradable.
La resta criances en major o menor grau.

Va destacar el Chardonnay de muller com un estàndard dels chardonnays del nou món, afruitat, fi i amb la criança justa.

També van destacar els autèntics chardonnays de la Borgonya, els de veritat, el Lebon del 99 molt vell i original i el Jacques Prieur del 2006, tot al contrari, massa jove i verd, però espectacular.

Els altres vins foren un Naveran del Penedès (evolucionat en excés, gairebé decrèpit) i un Catena Zapata de Mendoza molt reduït i torrat (l'endemà estava més bo...)

Salut i que disfruteu dels vins!!!

Activitats Abril i Maig

2009-04-27T12:50:00.000-07:00

Algunes ja les hem celebrat amb gran èxit i disfrutant molt; hem tastat caves catalans, diferents anyades de Capafons-Ossó (Do Montsant i Doq Priorat) i vam visitar la bodega Vínicola del Priorat i la cartoixa de Scala Dei tot endintsant-nos en els origens d'aquesta comarca que ens té fascinats.
Per als propers dies celebrarem un tast de chardonnays, un de Priorats del segon aniversari i un tast de vins dels cinc continents!!
I estem enllestint el progama d'una nova excursió a visitar les bodegues Saó del Coster (Gratallops) i Terroir al Límit (Torroja), dues bodegues desbordants de personalitat i bons vins, amb dinar campestre en un vell coster sota el sol prioratí i la visita a una joia secreta del Priorat, l'orgue majestuós de l'església de Torroja.

Esperem comptar amb la vostra companyia!!!

Nova excursió al Priorat

2009-04-01T02:44:00.000-07:00

Benvolguts amics,

hem preparat una nova visita vinícola-cultural al Priorat.

La durem a terme el diumenge 19 d'abril amb el següent programa:

Sortida al Priorat, visita a la Vinícola de Gratallops al matí, i passeig per una vinya de la Vilella Baixa. Dinar al restaurant Cupet 39 de la Vilella Alta. I a la tarda…..
En submergirem en el silenci de la cartoixa d’Scala-Dei, l’origen del Priorat, amb un guía que el coneix força bé. El preu inclou el dinar, les entrades al celler i al monestir i l’acompanyament del guía tot el dia. No inclou el transport. Hem pensat que per comoditat de tots el millor és que anem amb vehicles particulars. Si algú vol venir i no té transport que ens ho digui i mirarem de solucionar-ho entre tots.

El preu final són 50 euros.

Per a més detalls informeu-vos a la botiga o envieu un missatge al blog.

Esperant veure-us

Salut!!

Tast de Priorats.

2009-03-15T11:17:00.000-07:00

Tast de vins de la DOQ Priorat. 12/03/09

Benvolguts amics, aquí teniu la crònica d’un nou tast celebrat a la nostra botiga. Un tast que es pot considerar tot un luxe per diverses raons. La primera i principal la categoria dels vins que vam tastar. La segona és la presència al tast dels propietaris de les bodegues d’alguns dels vins tastats. Ens van acompanyar Dominik A. Huber de Terroir al Límit i Freddy Torres de Saó del Coster, dos enamorats del Priorat i uns aventurers del vi de gran compromís amb l’autenticitat i amb el nostre lligam amb la terra als que hem d’agrair enormement la seva presència i els coneixements que van compartir amb nosaltres.
Com a descobridors del Priorat (en Dominik és de Munich i en Freddy de Suïssa) han aprofundit en el seu coneixement amb passió juvenil i l’han comprès a partir de l’amor que els hi desperten els vells costers de pissarra plantats de Garnatxa i Carinyena. El seu treball diari va dirigit a que els vins expressin amb la màxima puresa el raïm, la pissarra i el relleu de les seves finques. Resumint molt, la seva filosofia es basa en tres puntals, respecte màxim pels ceps aplicant elements de la cultura biodinàmica (entenent per biodinàmica una forma de vida integrada en el medi nascuda de la filosofia pacifista i integradora de Rudolf Steiner el 1924), manipulació mínima a la bodega per tal de no interferir en la naturalesa del raïm, sempre amb llevats autòctons, i reivindicació del model borgonyès de fer vi en que el propietari del celler s’implica directament en tots els treballs de la bodega, al tros, al celler i en la comercialització directa, en contraposició al model bordelès nascut a grans chateaux i que és el més habitual al Priorat des de la revolució prioratina de fa vint anys, moment d’introducció de varietats bordeleses com la cabernet sauvignon o la merlot, amb les que ells renuncien a treballar.

Però deixem que parlin els vins. A nivell estrictament personal vull destacar la puresa i netedat d’aromes dels vins d’aquests dos bodeguers, la seva càrrega mineral i la seva amabilitat en boca en contraposició als tradicionals Priorats de gran potència.

Garnatxa de Saó del Coster 06. En Freddy ens va confessar la seva incomprensió de la Garnatxa i la seva passió per la Carinyena. Tastant aquest vi no es fa palpable aquest desencontre. Un vi juvenil, fresc, floral i molt amable. Una gran sort gaudir d’aquest vi del que només elabora una bóta (300 ampolles).

Vi de poble de Torroja 06 de Terroir al Límit. El vi bàsic d’en Dominik, concepte borgonyès de vi village (de poble). Vinyes velles de coster de Garnatxa i Carinyena. Honestament en Dominik va reconèixer l’aroma de suro. La realitat és que era poc perceptible aquest defecte. Com que no teníem cap més ampolla no el vam disfrutar plenament, però el defecte no podia emmascarar un vi profund, aromàtic, rústic però finíssim en boca tot i el seu cos.

Arbossar 06 de Terroir al Límit. Vi de finca de Garnatxa. Aromàtic, amable, fresc, extasiant. Segons Dominik, el seu vi femení, provinent d’un obac.

Dits del Terra 06 de Terroir al Límit. Vi de finca de Carinyena. Segons en Dominik un vi masculí, acolorit, càlid i carnós, però amb l’habitual taní sedós marca de la casa.

Trio Infernal 2/3 04. Costers de Carinyena Vella. Molt reduït. Amb oxigenació es va mostrar potent i delicat alhora, amb gran presència en boca.

Vinya del Vuit 04. Vi de finques de Garnatxa i Carinyena velles de Gratallops. Això el fa un vi càlid, potent i licorós, complex però auster, un vi extrem en idea i en tast. Sensacions fortes.

Finca del Dofí 02. Va destacar per ser un vi de concepte bordelès en relació els altres. Gran predomini de la Cabernet Sauvignon i la Merlot que el fa menys autòcton. Tot i això és un grandíssim vi, un gran clàssic, molt evolucionat ja en aromes i amb un taní poderós, i menys integrat que els sucosos i naturals tanins dels vins anteriors.

Planassos 06 de Saó del Coster. Carinyenes velles de Gratallops, càlides i carnoses. Un vi de Carinyena de llibre, profund, auster, franc i complex. Ple de sol però alhora misteriós i fosc, com un dia d’estiu amb tempesta de tarda. Un vi que fa tancar els ulls. S’elabora una sola bóta, 300 ampolles. Gràcies Freddy.

Les Tosses 06 de Terroir al Límit. Em deixaré portar per l’entusiasme tot perdent l’objectivitat, perquè aquest vi és d’aquells que et dóna sensacions que potser només trobaràs un moment a la vida, un instant irrepetible. Un vi molt sensual, autèntic, net, aromàtic, prioratí... Se m’acaben els adjectius per definir aquesta joia enològica que et porta al cel (o almenys molt aprop).

Un cop més el Priorat se’ns mostra com una zona ideal per a fer grans vins plens de personalitat i originalitat. Ens va sorprendre la varietat de registres, estils i sensacions en un territori tan petit, ja que la màxima distància entre vinyes dels vins que vam tastar és de 5 km, denotant la riquesa i secrets d’una comarca tan petita i que tan bé ens van transmetre en Dominik i en Freddy, a qui novament agraeixo el seu esforç per deixar-nos tastar aquests vins grandiosos de produccions limitadíssimes.

I un agraïment especial als amics que vau disfrutar del tast amb nosaltres aportant les vostres idees, reflexions i preguntes. Confio que disfrutéssiu tant com jo d’aquesta vetllada tan entranyable

Tast de Whiskies.

2009-03-15T11:16:00.000-07:00

DIVENDRES 27 DE FEBRER DEL 2009, 9 DEL VESPRE
Un vespre amb els alcohols destilats més coneguts del món, que ens van brindar una agradable i càlida vetllada envoltats dels efluvis purs dels seus aromes i sabors.
Degut a la amplitud d’estils i de zones on es destila whisky a nivell mundial, ens vam centrar en un sol país, Escòcia, i en un sol estil, el Single Malt, i malgrat tot ja vam poder descobrir una gran varietat de sensacions, les begudes eren totalment diferents les unes de les altres.
Ens vam decidir per l’escocès perquè és el més mundialment reconegut, malgrat que els irlandesos sostenen que ells el van portar a Escòcia. Evidentment els escocesos no pensen el mateix. I l’estil triat va ser el single malt perquè és el més pur i artesà dels estils del whisky.
Sembla ser que l’art de la destilació va arribar a Europa provinent d’orient. Inicialment es destilava aigua de mar en viatges oceànics per aconseguir aigua potable. La primera referència de destil.lació de cereals la tenim a Escòcia el 1494.
La paraula ve del gaèlic uisge beatha, que significa aigua de vida, nom habitual dels destilats, per exemple eaux-de-vie a França, i l’anglès va adaptar uisge en whisky. Als inicis el whisky es destilava en monestirs i abadies, i cal remarcar que fins el 1824 era una beguda il.legal.
El whisky de malta es diferencia del blended més habitual en que només s’utilitza ordi, enlloc de barrejar diferents grans. Per fer el single malt el cereal primer s’ha de fer germinar per fer aparèixer els sucres que es fermentaran. Aquests brots es torren aconseguin la malta. La malta es tritura i es barreja amb aigua calenta formant un líquid ensucrat anomenat worth, que es fermenta donant lloc a una mena de cervesa, el wash. Aquest es destil.la en el Pot-Still (alambic) fent-lo bullir i posteriorment refredant els vapors en un serpentí de coure aconseguint la condensació (es torna líquid) dels alcohols evaporats. Aquest primer aiguardent es torna a destil.lar aconseguint-se el whisky. Posteriorment el whisky s’envelleix en barriques de roure per donar-li nous aromes. Antigament només es guardava en les bótes per transportar-lo i emmagatzemar-lo, però es va veure que això li feia bé i es va desenvolupar tot un mestratge en l’art de l’envelliment dels alcohols.
La qualitat i estil d’un whisky depèn de l’aigua amb la que es fermenta, dels minerals del manatial depenent del sòl de la zona, del clima, que afavoreix el desenvolupament dels llevats naturals en el moment de la fermentació, de l’aire i la humitat en el moment de fer l’envelliment, i del tipus de barriques, fusta francesa o americana, quin vi ha contingut abans del whisky, vi de Jerez, o do Porto etc perquè pel whisky s’usen barriques usades.
El single malt s’embotella sense fer cap mescla, amb un grau mínim de 40 graus, normalment barrejat amb aigua. El destil.lat té més de 60 graus, amb l’envelliment es redueix el grau uns 2’5 graus a l’any degut a l’evaporació, i depenent de l’aigua que s’afegeixi al final s’obté el grau entre 40 i 46 graus aproximadament.
Malgrat que les zones de whiskys escoceses no tenen denominacions controlades, a les botelles s’acostuma a especificar la zona d’on provenen, i al tast vam comprobar que depenent d’on vinguin poden ser molt diferents:

TOMINTOUL La zona d’Speyside és on es fan els whiskys més coneguts i més amables, amb aromes més dolces i avainillades. El Tomintul es fa a Glenlivet, la zona més reconeguda per la puresa de l’aigua de la conca del riu Livet (glen vol dir vall). Un whisky modern, el mestre desil.lador no va parar fins a trobar la font més adecuada per fer el millor whisky possible. Molt agradable.
OBAN També correspon a la zona dels Highlands, com el Tomintul, però amb una altra ubicació dins la regió, a la costa oest. Aromes marcats de cuir.
TALISKER Una altre whisky dels Highlands, però en aquest cas de les illes, en concret de l’illa d’ Skye. El més potent de tots, amb 46 graus i mig, un whisky realment vigorós d’una destileria amb molta història.
LAPHROAIG L’ illa d’Islay es la més inaccessible i dóna whiskies de gran personalitat amb aromes de terra i turba, molt profunds, que deixen el sabor molta estona a la boca. No va ser excepció el Laphroaig de 10 anys, aromes de tabac i de la sal del mar.

Caves Agustí Torelló Mata

2009-03-12T11:28:00.000-07:00

Que el vi neix de la terra on arrelen els ceps i on arrelen les persones que fan aquest vi, sovint s’oblida. Manen les modes, les necessitats de cercar mercats més amplis amb gustos estandaritzats… Però es podria trobar l’equilibri entre els valors naturals i poètics d’un vi i el valor econòmic i empresarial que pot donar al vinater? Personatges enamorats del paisatge i dels passejos per la vinya com Agustí Torelló Mata sembla que hagin trobat la solució al dilema proposat. Els caves d’Agustí Torelló Mata gaudeixen any rere any del reconeixement dels crítics i del públic en general per dues raons, els seus innegables valors vinícoles i la seva personalitat. Una personalitat marcada per les varietats de raïm i pel sòl on estan plantats els ceps, pel clima i per les el•laboracions i treballs de la bodega nascudes d’una idea molt clara que no és altra que el respecte pel que la natura ens dóna. Serveixi d’exemple per il•lustrar aquesta frase i per mostrar la personalitat d’Agustí Torelló, que així com molts el•laboradors de cava fan un ús intensiu de la varietat chardonnay, pròpia dels Champagnes francesos, per tal de copiar-ne les qualitats, Agustí Torelló es basa només en varietats autòctones per als seus caves, tot acostant-se igualment a la subtilitat i elegància dels espumosos més mítics. Un altre exemple és l’ús de llevats propis autòctons, sel•leccionats durant 40 anys.
Però deixem que parlin els protagonistes, els caves, per entendre la personalitat d’aquesta bodega familiar que cerca el seu propi camí.
La gamma Agustí Torelló Mata comença amb els caves Brut i Brut nature, amb un mínim de dos anys de reserva en cava, i fets amb les varietats autòctones del Penedès, macabeu, parellada i xarel•lo. Pel que fa al Brut Nature, tal com diu el mateix Agustí Torelló, categoria reservada només per a caves fins i elegants que no necessiten ser emmascarats amb altres licors i sucre. Si el tasteu sabreu perquè.
Un cava molt personal és el Reserva Barrica. Fet només de macabeu, potent i generós, basa la seva distinció en l’ús de barriques durant la fermentació del most per tal de dotar-lo de cremositat i presència. Antigament se sabia que els vins guardats en bótes al lloc més amagat del Mas donaven els millors vins. Seguint aquest coneixement ancestral i aplicant-li les noves maneres de fer, Agustí Torelló ens ofereix un cava molt especial.
El petit de la casa és el Bayanus, en ampolla de mig. És remarcable que és l’únic cava en format petit que fa la segona fermentació en la mateixa botella en la que arribarà al degustador. Un gran esforç!
A l’extrem contrari es troba el Magnum Brut Nature, fet amb un cupatge pensat especialment per al tamany de l’ampolla de 1’5 litres i el seu més alt contingut d’aire.
Finalment tenim l’emblema de la casa, el conegudíssim Krypta, amb la seva botella en forma d’àmfora que el distingeix ( i que exigeix l’ús obligatori de glaçonera). L’elegància el defineix. Un cava ple de glamour que a més va ser protagonista d’una pel•lícula de Juanma Bajo Ulloa, Frágil, l’any 2004! Si la veieu ús agafaran moltes ganes de tastar-lo!

Can Feixes i el Penedès

2009-02-23T08:09:00.000-08:00

El Penedès intenta projectar una nova imatge. Els cartells a l’autopista AP-7 al pas per Sant Sadurní d’Anoia així ens ho diuen. Un dibuix esquemàtic d’un raïm acompanya un lema: “Penedès, terra de grans vins”.
La llista de bodegues prestigioses així ho corrobora: Can Ràfols, Sumarroca, Mas Tinell, Agustí Torelló, Gramona, Albet i Noya, Jané Ventura, Jean Leon o Torres i altres noves i prometedores noves bodegues… Del Penedès també han sorgit vins mítics ja, el mundialment famós Cabernet Sauvignon de la finca Mas La Plana de Torres, gran vi de guarda, o el merlot Caus Lubis de Can Ràfols per citar-ne dos de representatius.
Però el gran públic gira l’esquena a aquests vins i a d’altres més assequibles de preu i segueix considerant el Penedès terra de caves, de blancs lleugers i de negres inconsistents. És la gran lluita de moltes bodegues, reconvertir el seu prestigi empresarial en prestigi enològic. I fàcil no ho tenen perquè difícilment el Penedès pot crear una revolució com la del Priorat, el Montsant o la Terra Alta, ja que tants anys de “desarrollismo” vinater han acabat amb les bones pràctiques a la vinya, on prepondera, en general, la voluntat de consecució de molts quilos de verema sense importar la qualitat. Per altra banda la comarca fa anys que va girar l’esquena a les varietats de raïm tradicionals que podrien donar personalitat als seus vins; és molt difícil trobar vinya vella de les abans omnipresents Monastrell i Trepat.
Així doncs el Penedés opta per l’elegància i el bon gust en detriment de la personalitat amb la sàvia utilització de varietats franceses que ja formen part del nostre llegat vinícola, i que profèticament va introduir Jean Leon als anys 60.
I aquest és el camí seguit per Huguet de Can Feixes. La familia Huguet és hereva de la propietat de la familia Feixes, censada ja el 1400 en el mas i que va tenir continuïtat en el cognom fins a l’extinció d’aquest a la mort de Maria Feixes l’any 1904. La finca, dedicada desde sempre a la vinya, tenia fama ancestral de produir el millor raïm de la comarca. Però no va ser fins als anys 80, quan la tercera generació Huguet, inspirada en la idea del chateau-finca bordelès inicia el seu recorregut modern, introduint-se en el món del vi de qualitat. Estem parlant d’una empresa familiar que ha limitat conscienment el seu creixement per tal de poder seguir treballant a petita escala. Una altra característica de la finca, situada a Cabrera d’Anoia, és el seu carácter muntanyenc, amb un clima més extrem i un sól més pedregós que a la plana, trets preferits pels ceps que han de concentrar les essències del raïm.
El vi cridat a acostar el Penedés a un públic més ampli i majoritàriament incrèdul és el Can Feixes Negre Selecció. Destaca la sòbria i clàssica etiqueta granada amb ribets daurats, que parla absolutament de l’elegància del vi i de la serietat apassionada dels elaboradors. Un cupatge “internacional” compost per Merlot, Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre i la sorprenent Petit Verdot, ens dóna un vi elegant i llaminer on predomina la fruita de bosc amb un fons de fusta integradíssim i un fi i característic aroma de sotabosc i mentolat provinent de la varietat Petit Verdot, absolutament encisador i molt mediterrani.

Article publicat a Crònica Empresarial la primavera del 08.

Document gràfic de la Visita a Clos Mogador I Venus La Universal

2009-02-18T08:35:00.001-08:00

Per gentilesa d'en Joan Sala, unes imatges de la visita del passat 11 de febrer.

Un moment de la cata a Clos Mogador. En René va xalar explicant els seus secrets.

La sala de fermentacions de Clos Mogador.

Un contrallum per a evocar tota la màgia del moment.

Tastant directe de bóta a Venus La Universal.

Novament, gràcies Joan per les fotos, gràcies als assistents pel vostre ànim positiu i gràcies René per obrir-nos les portes de casa teva.

Tast de vins monovarietals 12/02/09

2009-02-16T03:40:00.000-08:00

Benvolguts amics,

Aquest és un resum del tast de vins monovarietals, un tast amb vins que van mostrar un gran nivell. La idea del tast era conèixer els caràcters propis de cada varietat i reflexionar sobre les varietas autòctones i forànies, sobre si hi ha varietats nobles o millorants i d'altres d'anecdòtiques... Cap resposta per a dubtes que queden en res quan els vins fan disfrutar.

Aquests són els vins que vam tastar:

Pater Garnatxa Negra 05. Ficaria Vins. DO Montsant. Dolç i licorós, afruitat i de tacte molt amable, però també poderós i càlid. Molt aromàtic i madur.

Ònix Selecció 04. Vinícola del Priorat. DOQ Priorat. 100% Carinyenes velles de coster. Profund, misteriós i auster. És com sang, molt mineral. Taní poderós.

Pago de La Jara 03. Cía de vinos Telmo Rodríguez. DO Toro. 100% Tinta de Toro. Molt del gust espanyol, amb presència d'un roure torrat i poderós. Reducció molt forta, és un vi per decantar (la moneda de coure va fer meravelles). Un cop oxigenat es va mostrar potent però sedós, amb notes terciàries de la fusta molt ben lligades amb una fruita madura ben definida i golosa.

Marqués de Griñón Cabernet Sauvignon 03. DO Dominio de Valdepusa. Com ens té acostumats aquesta bodega, elegància, frescor i nitidesa d'aromes. No per això deixa de tenir força i presència. Molt bo.

Domaine de Thalabert 05. Pierre Jaboulet. Crozes-Hermitage. La terra del Syrah, així que parlem d'un vi autòcton. Molt aromàtic, un syrah de manual. Flor de violeta, tinta, formatges curats... Per tancar els ulls. En boca és fresc i amb un taní ferm que augura un màgic envelliment.

Auxey-Duresses 07 Coche-Bizouard. No era la intenció tastar un Pinot Noir de la Borgonya, però donada la baixa d'un il·lustre convidat vam apostar per aquest vi delicat, de poc color i sedós, afruitat i floral, pura juventut. Està per disfrutar-lo però pot evolucionar molt bé. Un contrast respecte la resta de vins.

Aquest darrer vi va ocupar el lloc de l'il·lustre convidat, un Caus Lubis 98 de Can Ràfols dels Caus (DO Penedès) 100% merlot, un vi del que estem enamorats però del que haurem de conservar el record, ja que l'ampolla que vam obrir va mostrar tots els efectes de la fi de l'envelliment, en definitiva de la mort, privant-nos de tot el seu misteri, poesia i fruita madura...I era la última...Descansi en pau!!

11/02/09 Visita a Clos Mogador i Venus La Universal

2009-02-12T04:02:00.000-08:00

Benvolguts amics,

Ahir va ser un dia especial per a Mestres Vinaters ja que vam realitzar la primera visita a bodegues amb clients-amics. Les escollides per a l'estrena van ser dues bodegues clàssiques i mítiques de propietaris mítics i clàssics del Priorat i el Montsant. Vam tenir la sort de visitar acompanyats d'en René Barbier Meyer les bodegues Venus-La Universal de Falset, la bodega a Montsant de la Sara Pérez i en René i Clos Mogador de Gratallops al Priorat, propietat de René Barbier Ferré (René pare) i Isabelle Meyer. Per a nosaltres va ser un dia especial perquè visitar aquestes bodegues és en certa manera com tornar a casa...

Vam iniciar la visita a Falset, a Venus, on en Marc ens va mostrar les vinyes i vam parlar de l'entorn, el sòl, la poda i del dia tan prioratí que feia (fred i vent). Posteriorment vam entrar a la bodega on vam tastar mostres de bóta de diferents vins. Primer 3 mostres que compondran el Dido blanc 08. Una mostra de xarel·lo experimental, molt floral i fi, molt equilibrat i amb una suavitat en la presència de la fusta sorprenent pels 6 mesos de criança a la que ha estat sotmès, tal com ens va manifestar un sorprès René. Una mostra de Macabeu afruitat i amb més presència de la fusta i la Garnatxa blanca, exuberant. Les mostres en cru auguren un gran Dido blanc 08 un cop fet el cupatge.
Vam baixar a la sala de bótes on vam provar mostres del futur Venus 07, mostres de barrica al final de criança a punt per al cupatge i l'embotellat. Primer dues carinyenes intenses i poderoses, una provinent de sòls argilo-calcaris i l'altre de sòls pissarroros on el sòl definia bona part de l'estructura del vi. Ens va servir aquesta comparativa per què en René ens fes una defensa sentida de la biodiversitat i de la defensa de les varietats i valors autòctons i per introduïr-nos en la filosofia de la bodega de respecte a l'entorn i als ceps, buscant-ne la integració al medi. Posteriorment vam tastar una garnatxa afruitada, elegant i vegetal, d'un estil sorprenenment nòrdic i finalment una prova de cupatge de les 3 mostres anteriors ensamblades amb Syrah (potent i càlida) que s'acostarà al cupatge definitiu del Venus 07 i que després del repòs en botella i la fusió dels aromes crec que serà un vi molt especial...

La següent part de la visita la vam fer a Clos Mogador on veièrem les instal·lacions i l'ambient relaxat on neix un dels vins mítics del Priorat. Van sorprendre les tines de ciment en forma d'ou per a la fermentació del vi blanc (Nelin)i les explicacions sobre la criança, en què en René ens va reconèixer les sorpreses i misteris que encara els deparen, tot i els seus coneixements enciclopèdics...

En René ens va brindar un tast molt especial de vins de l'any 2006 que com ell diu haurien de beure's en cinc anys aproximadament, cosa sorprenent perquè, en una sola paraula, els vins estaven IMPRESSIONANTS!!

Vam tastar el Manyetes, segon vi de la bodega, molt mineral (a diferència d'altres anyades que hem tastat). Partida dels Bellvissos, vi de finca de Garnatxa i Carinyena que busca expressar l'autenticitat i història d'aquesta terra (des de l'etiqueta fins al paladar), sedós i elegant. I Finalment el Clos Mogador que ens va deparar una petita sorpresa que en René ràpidament va arreglar. El cas és que el vi va mostrar, tot i les dues hores de decantació, una reducció (procés que s'esdevé en botella i que amb els anys permet l'aflorament de nous aromes que donen complexitat al vi) extrema que no el feia gens agradable. Després de reflexionar sobre la importància del tap de suro i la seva procedència en aquests processos i en l'envelliment del vi i posicionar-se en la cerca de la complexitat (per això els vins estaven jove) en René va demanar una moneda de coure, que va ionitzar el vi fent-ne desaparèixer la olor reductiva (claveguera). Vam poder disfrutar aleshores d'un vi afruitat, llaminer i sedòs, molt menys tànic que fa anys (gràcies a les maceracions de fins a 50 dies marca de la casa que curiosament fant baixar la força tànica tot augmentant l'aportació d'aromes), en què el repòs en ampolla farà sortir màgia. Vam acabar parlant de la tecnologia, i de com, amb la filosofia que ells apliquen, mai podrà substitiur el tast constant, la sensibilitat i el bon gust. MOLTES GRÀCIES RENÉ!!!

Vam acabar la festa al restaurant Baravins de Falset on La Noe i en Jaume ens van rebre amablement com sempre i on vam disfrutat d'un meú degustació deliciós on la senzillesa i les barreges bàsiques de sabors són la clau i la dificultat alhora. Vam disfrutar d'una crema de pèsols, amanida amb mango i vinagreta de sèsam, un carpaccio de gambes (sublim), un bacallà amb crema de formatge i arròs inflat (contrast de textura que feia la queixalada juganera) i finalment galta d'ibèric amb reducció de cafè sobre un llit de patates de gust penetrant... Ho vam regar amb Laurona 04, company magnífic en tots els plats. De postres, per digerir, una sopa de pinya amb un sorprenent gelat de cactus, vi dolç i ranci de la cooperativa, cafè i alguns puro al brandy (curiós) gentilesa d'en Jesús.

I amb bon humor i companyonia vam donar per acabada la jornada, que repetirem pròximament, i a la que ús animem que ens acompanyeu perquè ús ho passareu molt bé!!!

Tast de Vins econòmics 30/01/09

2009-02-04T03:38:00.000-08:00

Benvolguts amics,

Aquest és un breu de resum del tast de Vins Econòmics que vam celebrar el passat divendres 30 de Gener.

L'objectiu del tast era mostrar vins de preu baix (4-7 euros) de gran qualitat i mostrar un vi que considerem que pel preu que ofereix dóna tot el que se'n pot esperar.

Els vins tastats van ser:

-Synera 07, Bodegues Roqueta, DO Catalunya. Un vi senzill, Tempranillo i Cabernet Sauvignon, sense estridències ni defectes, que és el que s'ha de demanar a un vi de 3'95 euros. Té un toc de barrica al seu punt just. Vi molt equilibrat i agradable.

-Armantes Selección Especial 07, Coop. San Gregorio, DO Calatayud. Vi saborós i intens, molt rodó i amable. Combinació de Garnatxa (60%), Tempranillo i tocs de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon molt ben ensamblats.

-Oriol 08, Vinyes dels Aspres, DO Empordà. Semblant a l'anterior, en varietats, però amb gran frescor. Tal com va dir una de les assistents (mostrant una sensibilitat fora del comú) s'hi sent la presència del vent. Un vi llaminer i mineral per menys de 7 euros molt ben invertits!!

-Principe de Viana Crianza 05, DO Navarra. Cabernet Sauvignon i Tempranillo. Vi perfecte, amb una fruita suculenta i un toc de criança i evolució (maduresa i taní finíssim) de gran vi per 5 euros. La bodega destaca per oferir uns preus ajustadíssims, i no podia faltar algun dels seus vins en aquest tast.

-Pinetell Merlot 07, Guspí (Pira), DO Conca de Barberà. Nou vi de la Conca de Barberà de baixa producció, gentilesa del cellerer, harmònic i amb un toc vegetal propi de la varietat que augura bona evolució en ampolla.

Els Lluís i la Joana ens van portar un vi d'un familiar seu, sense etiqueta (gràcies!!) també de la Conca, un cupatge de Cabernet Franc, Merlot i Ull de LLebre. Amb criança, molt agradable!

-Clos Fontà 03, Mas d'en Gil Viticultors (Bellmunt), DOQ Priorat. 38 euros molt ben invertits. La bodega elegant per antonomàsia, cuidant l'expressió del terrer però sense sacrificar l'amabilitat dels seus vins. Un valor segur anyada rere anyada, una gran regularitat que denota una feina molt ben feta i conscient. Més evident encara en una anyada difícil com 2003, molt calurosa, en que la potència alcohòlica sovint és excessiva al Priorat, en detriment de l'acidesa i la frescor que donen l'equilibri sensual dels grans vins. Sense amagar les circumstàncies de l'anyada (maduresa, intensitat) es mostra com el que és, un gran clàssic ja. Felicitats!!

Els Vins del Bierzo

2009-02-04T02:48:00.000-08:00

Article aparegut a Crònica Empresarial el 01/09

Muntanyes del Bierzo desde Cantajeira

El Bierzo és una comarca lleonesa de marcada personalitat, enclavada entre muntanyes i orgullosa d’abocar-se més cap a la veïna Galícia que cap a la plana. Com a exemple, gens anecdòtic, d’aquest fet, què millor que un fet cultural com el vi. Mentre que a tota Castella i LLeó la varietat Tempranillo (Tinta Fina, Tinta del País) senyoreja deixant poc sòl a altres varietats (excepte a Rueda, terra de vins blancs), el Bierzo és el feu d’un raïm d’acusat caràcter, propi de la comarca i de zones gallegues com Monterrei i Ribeira Sacra. Parlem de la varietat Mencía, potser la varietat més fàcilment identificable a un àmbit geogràfic reduït, a una terra concreta.
La història dels vins del Bierzo s’inicia gràcies als romans, que explotaven les mines d’or de Las Médulas, pròximes a la zona. Un segon impuls en el creixement de l’activitat vinícola va venir donada pel pas dels peregrins que resseguien el camí de Sant Jaume. El Bierzo, al coll del Cebreiro, és la porta de Galícia per als peregrins del camí castellà, el més popular.
Com altres comarques deprimides el segle XX va ser difícil per al Bierzo, amenaçat pel despoblament provocat per la crida de la vida regalada a les grans ciutats industrials. Amb els anys molta gent ha descobert que la vida regalada és l’exaltació dels sentits i l’harmonia d’un paisatge ben conservat. El Bierzo és una de les comarques vinícoles que ha viscut una revolució en els darres anys. Però la revolució del Bierzo ha sigut exemplar i molt interessant, perquè mentre moltes regions decidien arrencar les vinyes velles de varietats autòctones per plantar Tempranillo i seguir l’efímer camí de la fama de La Rioja i La Ribera del Duero, uns valents, apassionats, estudiosos i joves enòlegs del Bierzo formats a l’escola enològica de Requena (País Valencià) decidien redescobrir el seu terrer (fet de sòls de pissarres com al nostre Priorat), les seves arrels, tot mostrant al món la vigorositat d’una varietat de raïm oblidada que només era considerada per a vins rosats o vins negres joves i lleugers per a vendre com a vins ordinaris.
Així vins com Corullón, Bembibre, Cepas Viejas de Dominio de Tares o Pétalos del Bierzo van mostrar el que podia oferir la mencía després d’una criança ben feta, força i potència junt amb elegància i amabilitat. Un contrast de sensacions en un vi que el fa estar a mig camí entre un vi mediterrani i potent i un vi atlàntic més suau. Talment com el clima del Bierzo, ni atlàntic ni mediterrani, amb personalitat única.

Visita a bodegues del Priorat

2009-01-27T03:05:00.000-08:00

Benvolguts amics,

ús anuncio la visita que hem programat per al dimecres 11 de febrer a dues bodegues de la comarca del Priorat:

Venus La Universal (DO Montsant, Falset) i Clos mogador (DOQ Priorat, Gratallops), acompanyats pel seu propietari, René Barbier fill.

Dinarem a un restaurant de Falset i visitarem una bodega al matí i una a la tarda.
El preu és el del dinar, que encara no s'ha concertat amb el restaurant. Si desitjeu informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

Ús hi esperem.

Bodegas y Viñedos Artadi

2009-01-14T02:26:00.000-08:00

Article aparegut a Crònica Empresarial l'hivern del 2008

En cada projecte de José Luís López Lacalle, l’amor sura per l’aire. No no, no ús heu equivocat de columna, no llegiu una novel•la rosa. Seguiu llegint i entendreu el que és passió pel vi.
La passió pel vi i la terra, es porta a la sang, a les mans brutes de qui premsa i es mulla de vi a la bodega o de qui planta un jove cep o poda ceps centenaris sota un sol abrusador o amb els dits erts per la gelada. José Luís López Lacalle té una bonica historia familiar per explicar. És la del seu avi. Amb les seves pròpies mans va plantar, durant els anys 50, una finca que passarà a la historia 50 anys més tard. La parcel•la és coneguda com a Viña el Pisón. D’ella surt un raïm del que s’elabora un vi que cada any és referència mundial entre crítics i entesos. Un vi que té com a emblema la porta de ferro rovellada que tanca la finca, instal•lada per l’avi. Un vi especial, que es fa sol; els treballs de bodega es limiten a la observació, sense intervenció, sense ús de llevadures afegides, així que parlem d’un vi totalment autòcton. Reconeix José Luís que no entén què té El Pisón. Com ell, creient en la màgia que envolta el vi, sabem veure en una finca que aparentment no té res d’especial,tot el treball i la passió de l’avi, que cuidava amb esmer aquelles plantes que eren les seves preferides i amb les que feia la migdiada cada dia. És com si aquest venerable pagès encara passegés per la seva terra cada dia…
És només una història personal i senzilla, però defineix absolutament la filosofía de Bodegas y Viñedos Artadi i els seus projectes, tots lligats a la terra i la seva expressió:
A Artazu, Navarra, amb un gran treball amb la garnatxa autòctona, ara que en aquesta DO es bascul•la cap a les varietats franceses clàssiques o el tempranillo.
A Alacant, junt amb el mestre jumillà Agapito Rico, recuperant els marges de pedra seca de la Finca El Sequé, aprofundint en els aromes intensos de la Monastrell i cercant la fórmula del fondillón, l’oblidat vi dolç de mares alacantí.
I per descomptat a la bodega mare de la Rioja Alavesa, on el Pisón comparteix espai amb l’Artadi pagos Viejos, un altre gran vi de finca, l’Artadi jove, un vi de maceració carbònica de fruital elegància i l’Artadi viñas de Gaín 05, una bona excusa, assequible (a diferència dels seus germans grans) per a conèixer aquesta bodega. El Viñas de Gaín pot ser que sigui dels vins de millor relació qualitat-preu que es fan actualment a Espanya. Ens trobem davant d’un Rioja de caire modern, en el que predomina el raïm i la fruita per sobre de la tradicional criança riojana. Però aquesta fruita preponderant s’uneix amb un fi roure molt ben triat per donar-nos, cap al final de la botella, una agradable sorpresa en forma de fins bombons de xocolata mentolada que ens faran tancar els ulls.

Calendari de tastos de primavera 09

2009-01-12T09:42:00.000-08:00

Aquí teniu el calendari de tastos que hem preparat per a la propera primavera. Hem procurat programar temàtiques variades i on hi hagi un equilibri entre valors vinícoles i simple gaudi hedonista.
Els tastos estan pensats com a sessions úniques, però també les hem pensat com a curs de cultura del vi i la cata. Així doncs, les cinc sessions de les que constaria el curs (monovarietals, Priorat, Chardonnay, Cava català i Rioja) ús les oferim com a curs únic de cinc sessions per 150 euros per persona.

Desitjant-vos una bona entrada d’any i esperant veure-ús als tastos, ús saludem.

TASTOS DE PRIMAVERA

Grans vins a petits preus. Descoberta de vins d’excelent RCP que ens ajudin a passar el final de més de gener. Divendres 30 de gener. 15 euros.

Vins monovarietals. Per ampliar el vostre espectre de varietats tastades i per jugar a endevinar-les (i veure que difícil és!!). Dijous 12 de febrer. 30 euros.

Whisky escocès. De les Highlands a les Lowlands passant per les illes de l’oest. Una gran varietat d’aromes més enllà dels whiskies estàndards. Divendres 27 de febrer. 30 euros.

Priorat. Una gran zona mundial, reina de la potència i l’autenticitat que encara té moltes joies per mostrar. Dijous 12 de març. 60 euros.

Cerveses de petites tirades. Sortint-nos de les tradicionals pilsen de les grans cerveseres s’obre un món de petits productors que busquen reflectir la seva personalitat en una ampolla. Divendres 27 de març. 20 euros.

Cava Català. El nostre vi espumós, mediterrani i hedonista. Dijous 16 d’abril. 20 euros.

La Chardonnay. Una de les varietats més esteses pel món, un raïm camaleònic que pot mostrar múltiples i variades cares. Dijous 30 d’abril. 25 euros.

La Rioja. Un nom que no cal definir, prestigi i tradició. Un recorregut per alguns noms cèlebres. Dijous 14 de Maig. 35 euros.

A més d’aquest programa seguim oferint-vos la possibilitat de realitzar cursos d’iniciació al tast de vi d’una sessió (15 euros) i tastos d’aniversari, reunions d’amics/gues en la data que vosaltres trieu. Consulteu-nos i feu un regal o una festa diferents.

A tots els tastos podreu gaudir de delicadeses adaptades al vi que es tasti.

Tots els tastos es celebren a les 9 del vespre.

Els Vins del nostre nadal

2009-01-07T04:27:00.000-08:00

Benvolguts amics,
primera entrada de l'any que repassarà els dies de joia passats amb la família i amics, les converses i les rialles al voltant d'una copa de vi. Aquests són els nostres vins d'aquest nadal. Una invitació a que ens comenteu els vins que ús han captivat a tots vosaltres. Sense més preàmbuls, bon any 2009 i que els vostres somnis es facin realitat.

Caus Lubis 98. Can Ràfols dels Caus. DO Penedès. Un vi elegant, grandiós, misteriós i amb un envelliment i maduració esplendorosos. La merlot més captivadora i sensual.

Pago de los Capellanes El Nogal 05. DO Ribera de Duero. Potser el nostre Ribera preferit d'una bodega que té la virtut de fer de la senzillesa caràcter propi. Profund, potent i agafat massa jove sens dubte...

Oloroso Antique Fernando de Castilla. DO Xerez. Ens agraden molt aquests vins vells com a copa. Aquest mostra delicadesa i cremositat amb una acidesa molt refrescant. Vell i suau.

Palo Cortado Lustau. DO Xerez. Estil similar però més potent i amb els tocs de ranci i alcohol més presents, però molt elegant i amb gran presència a la boca.

Champagne Saint-Gall Blanc de Blancs. Chardonnay 100%, que afavoreix la potència i la voluptuositat per sobre de la delicadesa de les pinots. Una bona tria en dinars animats.

Salanques 02. DOQ Priorat. Un gran vi en un moment extraordinari. Alcohol finíssim, licorella i molta fruita que omple la boca. Entra sol i això que potència no n'hi falta!!.

Pierre Gaillard Cote Rotie 04. Syrah i petites parts de Roussane i Marsanne. Un vi excepcional, la perfecta unió entre elegància i potència. No ens en cansaríem mai.

Òlbia 07. Marco Abella. DOQ Priorat. Un blanc delicat i fragant amb alcohol finíssim.

Clos Dominic Blanc 06. DOQ Priorat. Presents les notes de criança però molta fruita blanca i d'os. Vigorós i molt equilibrat.

Trio Infernal 0/3 05. DOQ Priorat. Del trio de blancs del Priorat el més potent i amb més presència de la fusta. Fa tancar els ulls.

Conde de Valincourt Coupage de Alicia. DO Cava. Un gran descobriment. Cava de reserva amb bombolla fina però juganera i gran espectre i expressió aromàtica. Delicioses notes anissades a la boca.

Royer Lebon 99. Chardonnay de Bourgogne. Un vi senzill però que l'envelliment ha ennoblit. Notes de fruits secs i chantilly d'extrema finesa i delicada fruita (pinya). Molt bo.

Chateau Bacchus 99. Graves de Vayres. Grand Vin de Bordeaux. Predomini de Cabernet Sauvignon del marge esquerre de la Gironda. Fruita bastant madura i unes notes vegetals molt agradables. Senyorial i plaent.

Cotes de Rhone Guigal 05. Rotund i franc, pura fruita confitada en alcohol. Bo.

Nus. Viticultors Mas d'en Gil. DOQ Priorat. Nou vi dolç de panses que ens brinda aquesta bodega de fina mà. L'espera d'anys ha valgut la pena i ens trobem davant d'un vi dolç excelent, carnós, torrat i fresc. Deliciós.

Alsace Burg Weiss 03. Cupatge de varietats alsacianes, riesling, gewurtstraminer... Càlid, dolcet, fi, molt agradable i de garn complexitat, mostrant caràcter del terrer. Et transporta als costers alsacians, regats per un tebi sol de tardor...

Chassagne-Montrachet B.Moreau 05. Sense paraules... Potser serà que els chardonnays de la Borgonya són els meus vins preferits...?? (qui ho sap?)

11/12/08 Champagne Gosset

2008-12-15T10:40:00.000-08:00

Masses sensacions per a plasmar-les en paraules que quedarien en evidència davant de la riquesa de matisos dels champagnes més autèntics del món, els millors intèrprets de la terra on neixen. Només m'atreveixo a corroborar el sorprenent i edificant efecte de les fines bombolles sobre l'humor, sobre el riure. En resum un tast divertit, sorprenent i relaxat.
Vam tastar els següents vins:

Gosset Excellence Brut: En el paper d'aperitiu va mostrar una robustesa i franquesa fenomenals, conjuntats amb una bombolla guspirejant però molt fina. Elegància rústica i molt senyorial, molt profund.

Gosset Grande Réserve: Del mateix estil que l'anterior però més refinat. Més vell, exhibia uns aromes evolucionats (fruits secs, pastisseria) molt seductors.

Gosset Grand Rosé: Preciós color salmó daurat. Predomini dels aromes evolucionats de confiteria i fruita. Fa tancar els ulls.

Gosset Célebris Rosé 2003: En l'inici semblava un pèl jove encara, rebel i juganer, però amb l'oxigenació va anar mostrant una fruita fresca i caramels de gran delicadesa, junt amb praliné i nougatine.

Gosset Grand milléssime 1999: Sembla estar en el seu punt, amb una acidesa suculenta i els típics tocs de llevats i pastisseria marca de la casa en el seu punt àlgid.

Gosset Célebris 1995: No es tasta cada dia un champagne d'aquesta edat. Per bé que no és recomanable quardar-lo gaire més, en la seva edat avançada exhibeix una elegància i sobrietat espectaculars. Curació màxima d'aromes, intens i profund com un gran formatge curat o un pernil ben criat. Excepcional i imprescindible.

Un gran tast doncs, per als que disfrutem amb el vi, però sobretot una bonica i divertida reunió (a voltes esbojarrada!!). GRÀCIES AMICS I BON NADAL!!!

La Bona conservació del vi

2008-12-10T04:24:00.001-08:00

Amics que seguiu el blog, el primer que vull fer avui és agraïr-vos les mostres de suport que rebem cada dia sobre el blog. Estem molt contents que el disfruteu, és de les coses més gratificants de la vida, poder alegrar-vos el dia amb la nostra obra.
Tan gratificant com tastar un vi que ha pogut evolucionar dins l'ampolla i que es mostra en tot el seu esplendor, i que per tant ha sigut ben conservat.
La conservació del vi per a l'envelliment o senzillament per evitar-ne una senilitat prematura o una oxidació és una pregunta recurrent molt fàcil de contestar. El vi necessita repòs, fosca i temperatura i humitat constant, sense variacions estacionals. S'acostumen a considerar unes bones condicions uns 12 graus i 70% d'humitat ( més humitat propiciaria l'aparició de fongs al tap i gustos d'humitat rància), però més important és l'absència de contrastos per evitar dilatacions en el tap que podrien provocar l'entrada d'aire.
Com que en general no gaudim ni de chateaus ni de masos amb coves soterrànies, el més efectiu de cara a conservar el vi és una nevera.
Però del que no s'acostuma a parlar és d'altres aspectes sobre la conservació, més subtils i eteris, fins i tot màgics però que molts bodeguers consideren principals. Estem parlant del bon ambient o bones vibracions de les que el vi gaudirà en la seva curta (si es tracta d'un vi jove o no tenim paciència per obrir aquella ampolla que ens fa tanta il·lusió) o llarga vida.

Com a matèria viva el vi és sensible al moviment o a les vibracions per sons. Segons estudis plenament acceptats fins i tot a un nivell popular la música que haguem escoltat al llarg de la nostra vida pot tenir efectes diferents en el desenvolupament del nostre cervell (apart de la riquesa emocional i sensitiva que ens proporciona). Si pot afectar el nostre desenvolupament perquè no el del vi? Molts bodeguers no tenen cap dubte en saber quina música mai sonarà a la seva bodega!!! Mai sentireu sonar músiques estridents a les bodegues. En canvi si que és probable trobar-se amb vinaters apassionats que creuen que el seu vi millorarà escoltant simfonies, mostrant-se subtil si ha escoltat delicades peces del romanticisme o el renaixement, més trascendent si ha escoltat pomposes marxes militars o himnes èpics, profund si ha gaudit de soul negre primari, més fresc i lleuger si ha escoltat música de cocktail...
També es considera que el vi és sensible a l'humor dels habitants del seu allotjament. Segur que ús ha passat de sentir un cert ofegament en entrar en estances mal airejades on viu gent que podríem considerar agra, de mal humor. És curiós que el vi fet malbé s'anomeni agre o ranci, dos adjectius que també apliquem a persones de mal humor.
En tot cas el bon vi sempre agrairà un ambient harmoniós, relaxat i en dolça pau.
Si tot el que he explicat fins ara ús sembla irracional (si, és totalment irracional, són emocions i sensacions) feu-vos una pregunta: Perquè aquell vi que tan m'agrada no el trobo sempre amb el mateix gust? Des de l'estat d'ànim personal fins a la vida més amable o més dura que hagi patit aquell vi teniu un munt de preguntes per fer-vos sense poder, això si, donar cap resposta científica i racional (almenys de moment), però Galileu va ser jutjat per dir que la terra era rodona fa només 500 anys, així que...

Ús desitjo que disfruteu dels vostres vins en harmonia!!!

Curs de cata al Taller Baix Camp

2008-12-09T03:17:00.001-08:00

Benvolguts amics,
Faré una breu menció del curs de cata que vam dur a terme el passat dimecres 3 de desembre al Taller Baix Camp, un centre que treballa per la inserció laboral i social de joves disminuïts. El tast es va fer per als pares dels nois i noies i va servir per recaptar fons per a les activitats del centre. Una de les activitas és ben visible ja que joves del taller s'encarreguen de la jardineria de la plaça on es troba la nostra botiga, MOLTES GRÀCIES!!
Així doncs la cata va ser especial per la càrrega que comportava (el vi no era el més important del dia), on hi va haver una gran comprensió entre qui subscriu, els pares, els joves i els abnegats treballadors del centre. Vam parlar de vi, vam disfrutar del vi però qui més va aprendre, no ho dubteu, vaig ser jo mateix. Gràcies.

Els Vins de la Figuera (Montsant)

2008-12-01T08:24:00.000-08:00

Onírica imatge de Sant Pau des del Montsant. És el vessant privilegiat on creixen els ceps de garnatxa que ens brinden l'Espectacle de Montsant. Foto de Yuri Mestres.

La cantarella es pot escoltar encara als 4 pobles del Montsant occidental:

La Figuera està molt alta, Cabacés molt amagat, La Bisbal en una pedra, Margalef en un forat.

Menys benevolent és la següent versió, que suposem que té a veure amb el despoblament sofert per aquests pobles durant tot el segle XX:

La Figuera està malalta, Cabacés extramunciat, a La Bisbal li fan la caixa i Margalef ja està enterrat.

Com que el columnista pretén el cant a la vida i la invitació a l’hedonisme i l’optimisme, partirem de la primera dita per intentar explicar perquè dins de l’univers de vins del Priorat i del Montsant els vins de la Figuera están agafant una anomenada tan gran arreu del món.
La Figuera està molta alta. La població, aturonada sobre el cingle que domina la Vall del riu Montsant a 575 metres d’altitud, anomenada el Sentinella del Priorat, es diferencia geogràficament de la resta de pobles de la comarca, que es troben entre 200 i 350 metres, a excepció de Cornudella del Montsant i Ulldemolins, que també produeixen vins de personalitat diferenciada.
Tot i que els pagesos d’altres temps coneixien perfectament l’adaptació de cada varietat a cada coster, sòl i orientació, amb els corrents agrícoles uniformitzadors de la segona meitat del segle XX que van considerar gairebé esotèrics els coneixements ancestrals, vam perdre un patrimoni cultural molt gran i arrelat en el temps. Llocs inhòspits com el Priorat, i La Figuera especialment, coberts pel vel de l’oblit en la voràgine industrial, van conservar els seus cultius, la vinya vella de fins a cent anys, i el seu saber, que ara tots podem gaudir gràcies al refinament i evolució dels darrers vint anys.
Aquest saber és molt senzill i franc. En els terrenys elevats, amb contrastos de tempratura molt forts, vent continu i esquerp, alta insolació i cels nets, la Garnatxa negra aconsegueix una sensualitat, elegància i maduresa tànica de gran vi.
D’exemples en tenim de tots els tipus i per a totes les butxaques. Des de l’excepcional i màgic Espectacle de Montsant (Potser la garnatxa més envolvent del món? Vi de finca que en realitat es troba dins el terme de Cabacés, sota l’ermita de Sant Pau, amb la mà incofussible de René Barbier) fins als elegants Pater i Èlia de FicariaVins o els afruitats i deliciosament rústics Batec i Bàsic de Cubells i Cubells.
Tots ells, en el seu segment, autèntics Montsants d’altura més frescos i menys contundents que els seus veïns de la plana falsetana, i amb una sedositat en boca més difícil d’aconseguir en el pedregós Priorat de la licorella.

Article publicat a Crònica Empresarial. Novembre 08.

Tast de Borgonyes

2008-11-25T03:34:00.000-08:00

El passat dijous 20 de novembre vam celebrar la ja tradicional cata de vins de la Borgonya, de la que, com els que més ens coneixeu ja sabeu, som uns amants apassionats. La subtilitat i fragància de la Pinot Noir ens té absolutament seduïts. Si recordeu el personatge de Miles a "Sideways" ("Entre copes"), la Pinot Noir és senyora perquè no creix a qualsevol lloc com la Cabernet Sauvignon (una autèntica bardissa) sinó que vol els racons més recollits i nets, ni excés de calor ni excés de fred, la humitat justa, ja que no li agrada la sequedat però és sensible als fongs...

I aquest caràcter a la vinya es transmet a la copa amb la seva subtilesa i finor vegetal.

Vam poder gaudir de 5 vins de zones prou diferenciades. Tot i que la Borgonya és un territori gairebé pla, tot just aturonat, la més petita variació en l'orientació dels ceps fa variar molt la qualitat del vi. Això és degut a raons climàtiques. El clima continental fred i els estius frescos i humits fan que la dificultat a la Borgonya sigui aconseguir prou nivell de sucre i maduració tànica. Una petita variació en l'orientació d'un coster i una major incidència solar pot diferenciar una finca mediocre, d'una de bona fins a una d'excepcional en pocs metres de diferència. De fet existeixen Grands Crus que es limiten a dues o tres tires de ceps, dels que lògicament surten produccions molt limitades. També és important el sòl a l'hora de definir les finques. Com a regla general la Chardonnay per fer els grans blancs de la Borgonya prefereix sòls blanquinosos, mentre que la Pinot Noir prefereix els sòls rogencs que donen aportació mineral al vi.

D'aquí ve la complicada divisió borguinyona de les finques, que es reflecteix en les denominacions d'origen del vi. La màxima categoria és Grand Cru (Cru en el sentit de matèria prima per a el·laborar), seguit de Premier Cru, AOC (Apellation Controllé amb el nom del poble), Bourgogne-Villages (vi de poble) i Bourgogne genèric (de qualsevol lloc de la Borgonya. No són vins amb personalitat del terrer però poden ser molt bon vins).

Per tant, d'entrada ens trobàvem davant de grans vins, com així es va demostrar (2 Grand Cru i un Premier Cru). Vins capaços de desplegar un gran ventall d'aromes i sensacions, de sorpreses i girs inesperats. Vins complexos i subtils que acosten l'experiència de tastar-los a un exercici poètic, espiritual o analític (depèn de cadascú), però que en tot cas no deixen indiferent (per descomptat que no a tothom sedueix de la mateixa manera canviar la força salvatge dels nostres vins per la delicadesa de la Pinot Noir, però en tot cas tastar vins de llocs oposats enriqueix i obre la ment).

Un altre fet interessant era tastar vins de Domaine, en què tot el procés, des de la vinya fins a l'embotellat el realitza el mateix elaborador i vins de Négociant, figura essencialment Borguinyona hereva d'una divisió gremial medieval del treball, en que el négociant compra vi a granel al productor i el cria en barriques, l'embotella i el comercialitza. Acostuma a tenir algunes finques (els millors Grand Crus) en exclusiva, o compra lots en les subhastes, encara tradicionals, de vi en "Primeur" (comprat a l'avançada) per criar-lo.

Però deixem que parlin els protagonistes, els VINS:

Echezaux. Grand Cru de Nicolas Potel. 2002. Bona mostra de l'elegància de la Pinot Noir, cos gras i estructura i un vi sorprenenment mineral.

Nuits-Saint-George. Domaine Robert Arnoux. Vi d'AOC de la finca Les Poissets. 2004. Es va mostrar floral, fragant i delicadament vegetal, un Pinot Noir de Borgonya de llibre, fresc i lleuger però d'ànima profunda. Molt afruitat. Un final amarg deixava un agradable regust.

Vosne-Romanée. Domaine Robert Arnoux. Vi d'AOC. 2004. Auster però equilibrat. El to ferròs el feia carnós, sanguinolent, ple de passió.

Volnay. Del négociant Christian Remoissenet. Prémier Cru. Finca Les Brouillards. 2002. El que va exhibir més cos. De fet va ser el que més va agradar als aficionats als potents Priorats. El vi més meridional que vam tastar, cosa que es va notar. També era el que més toc de fusta exhibia amb un lleu deix avainillat molt agradable

Corton. Del négociant C. Remoissenet. Grand Cru. El més diferenciat, ja que vam poder gaudir de l'anyada 1997, 10 anys de repòs i maduració a l'ampolla. Tacte delicadíssim, una deliciosa acidesa i una fruita molt madura, acompotada, molt sensual que va seduir absolutament al que subscriu. A Aloxe-Corton les vinyes creixen prop del bosc, en sòls tan blancs (calcaris) com rojos (argilosos i ferrosos). El nostre Grand Cru prové de sòls rojos que doten d'un gran equilibri entre potència i finor el vi.

Tot un viatge sensorial a alguns dels noms mítics del món vinícola sense moure'ns de Reus!!!

El Minitour de França amb vins i gourmandisses

2008-11-24T04:11:00.000-08:00

Sarlat

Recentment hem gaudit d’ un viatget per la zona del sud de França, zona històricament coneguda com el país d’Oc, o Occitània. Un recorregut ple de vins, formatges, patés, ànecs, paisatges daurats de tardor, ciutats i pobles8866275 monumentals, i poderosos rius, a més d’amabilíssimes persones, trencant el tòpic que aquí tenim del francès malcarat. Una delícia recórrer aquestes terres i veure com a l’altra banda dels Pirineus la natura i el món rural són simplement respectats i venerats com el que són, el lloc on vivim.

Domaine de La Garde. CAHORS

Hem gaudit dels seus aperitius. Es prenen una copa de vi dolç abans del menjar, a Rivesaltes, a la part catalana, l’elegant muscat, a Beziers i el Minervois, país càtar, la Cartagene, res a envejar als nostres vins de missa, el Floc a la Gascogne, la terra de Dartagnan i les oques, els vins daurats de Monbazillac al Perigord, lloc on visqué el Cyrano de Bergerac, i el sorprenent (per la seva qualitat) vi de la bóta del racó del Chateau a St Emilion, mite mundial dels vins de Bordeaux, alguns dels més aclamats del món. I també tenen ratafia!!

SAINT EMILION. Capital dels vins de Burdeus

Productes de la terra variats i exquisits, començant pels patés de tota mena, embotits i pernils, per descomptat formatges locals dels quals mai s’ha perdut la tradició, nous a Sarlat, una ciutat literalment meravellosa, amb un mercat dins d’una església, i tòfones per tot arreu.

Un cep de merlot ple de molsa.

Els grans rius han sigut testimonis del viatge que hem emprès, la gran Dordogne amb els seus meandres i castells, la Lot que envolta Cahors, capital del Quercy, paradís de roures, el Tarn mostrant el seu poder als peus de Santa Cecellha, la catedral dels càtars a Albi, la Céle, petit riu que forma una vall paradisíaca deliciosament rural, i per descomptat la majestuosa Garonne, que es mou impassible per la plana gascona recollint un a un les aigües de tots els anteriors.

El riu Lot.

Viatge també espiritual, perquè hem recorregut centres de trobada del passat, l’esmentat Albi i sobretot el santuari de Rocamadour, lloc de peregrinatge previ a iniciar el camí de Sant Jaume a Compostela, lloc de pas i repòs de personatges històrics com reis de França, Simó de Montfort, o Ramon Llull, lloc on es fa evident la llum.

Un país on fins i tot les carreteres són boniques, amb les inacabables fileres de plataners, els ànecs pasturen pels prats, la vinya creix sobre prats de gespa, els ceps tenen molsa al damunt, els ànecs pasturen al costat de les granges.
On els pobles són com abans, amb els carrers plens de flors, i inclús n’hi ha que s’ubiquen per damunt del Cel, i si no aneu a Cordes sur Ciel i veureu que és així....

El vi i la música

2008-11-18T09:25:00.000-08:00

Allegro, allegro ma non troppo, suau, estrident, potent, fàcil, complex, polifònic, efervescent, seductor, entranyable, clàssic, modern, jove, pompós, d'autor...

Tants i tants adjectius que tan podríem aplicar a la música com al vi. Una peça de música, una cançó, ens pot ressonar durant anys, transportar-nos a un passat, a l'emoció del moment... la nostra cançó... és ben probable que tots tingueu la vostra cançó.

Les sensacions d'un bon vi també s'allarguen en el temps, més enllà de l'última gota que ens baixa per la gola. Una ampolla de vi té el poder de crear un nus, imperceptible potser, amb el moment. I potser perquè la oïda és un sentit necessari per a la supervivència, la relació música-vivència es fa molt evident. El gust i l'olfacte potser semblen més accessoris, però què seria de la vida sense els nostres petits plaers diaris...?

Arribar a casa cansat d'un dia esgotador i escoltar la nostra òpera preferida, un passeig per històries passades al Rhin, la Toscana o Egipte... Relaxats en el nostre sofà preferit, amb una copa de vi, càlid i tènue, que ens porta la brisa fresca d'una zona vinícola propera al mar, o les bromes matinals d'un lleu despertar d'una zona rural, lluny del bullici.

Un silenci absolut, desitjat per la nostra ment cansada, el moment de trobar-se amb un mateix, coneixent-nos a través de les nostres sensacions i emocions, de la pau.

Un dinar amb amics i familiars, alguns dels quals feia temps que no vèiem, amb la música discreta, contagiant-nos de ritmes gràcils que fan fluir la conversa, les rialles, les bombolles..., el sol ens escalfa i el vi ens uneix els cors.

Cada vivència, cada record, cada cançó, cada vi...

Disfruteu del vi, la vida

Le Beaujolais Nouveau est arrivé!!!

2008-11-15T08:17:00.000-08:00

Aquesta frase es pot trobar a gran part de les vinateries del món, ha arribat el "Beaujolais Nouveau" o "Beaujolais Primeur", el primer vi de l'any, el més fresc i juganer.

El Beaujolais Nouveau, vi refrescant per a tothom

Beaujolais és una regió del sud de la Borgonya administrativa que ni de bon tros gaudeix del prestigi dels seus veïns del nord, els Borgonyes fets de la sensual Pinot Noir.

La regió del Beaujolais està consagrada a la varietat Gamay, una varietat de poc prestigi pel seu taní fi que no permet aconseguir el cos necessari per a l'envelliment del vi. L'excepció són vins de l'Haut Beaujolais, on la Gamay plantada en sòls granítics si dóna vins de mig cos aptes per a la criança i l'envelliment i per a assolir un cert grau d'aristocràcia.

Altrament la Gamay té la virtut de la lleugeresa, el pigment lleuger i una senzilla vocació fruital. L'elaboració que més li escau és l'anomenada maceració carbònica.

El nom és estrambòtic però el procés és molt senzill. Es vinifica el raïm sencer, amb la rapa i sense trepitjar, en tines tancades que contenen diòxid de carboni. En aquesta atmosfera anaerobia l'àcid màlic (propi del raïm i de les pomes verdes) es transforma en etanol. Així doncs s'aconsegueix una disminució de l'acidesa, una elevació del PH (que facilita la fermentació malolàctica que fa el vi menys agressiu) i un començament de fermentació dels sucres intracel·lular. Com que les pells es fan més fràgils, per hidròlisi de les pectines, s'obté una més gran difusió de substàncies colorants i tàniques de la pell cap a la polpa. Passats uns dies es descuba (es treu de la tina) i es premsa, tot seguint la fermentació. Els vins obtinguts són delicats i aromàtics, amb notes amargues dels fenols que s'extreuen de la rapa.

Així doncs parlem de vins joves, el·laborats per arreu. Com a exemple tenim els "Vinos Cosecheros" de la Rioja. Però els més coneguts mundialment són els Beaujolais.

Fa pocs anys molts vins novells del món es coneixien com a Beaujolais, per exemple a l'Empordà. La Unió Europea, per la reiterada queixa dels productors de la regió va determinar l'exclusivitat geogràfica d'aquest nom. Des d'aleshores a Catalunya rebem "el vi novell".

El Beaujolais Primeur arriba a les botigues d'arreu del món a mitjans de novembre, gràcies a una ràpida i brillant operació de mercadotècnia. La seva qualitat és molt variable, ja que alguns especuladors cerquen un benefici ràpid en detriment de la qualitat del vi. Aquest fet ha portat a polèmiques i plets judicials fins i tot.

Però hi ha productors molt honestos de Beaujolais que vetllen per la qualitat del seu vi. A La Carte des Vins gaudim d'un Beaujolais fi i gustós, el Domaine de Baluce, el·laborat en una bodega familiar que cull el seu propi raïm.

El podreu tastar a partir del dijous dia 20 de novembre, ja que la legislació i la tradició estipulen l'inici de la venda (talment com si fos una cursa) el tercer dijous de novembre. I no serem pas nosaltres els que trencarem aquesta tradició!!

Així doncs si voleu disfrutar del vi afruitat i lleuger per excelència, ple d'aromes de plàtan, caramel àcid i gerd, el dijous serà el dia, i per pocs mesos ja que la frescor d'aquests vins s'apaga ràpidament, no arribant mai a l'estiu següent.

QUE EL DISFRUTEU!!!

(La font de les explicacions tècniques és el "Diccionario Salvat del vino" de Mauricio Wiesenthal, moltes gràcies Mauricio!!)

Champagne Gosset

2008-11-14T07:34:00.000-08:00

Un article del Crònica empresarial que repesco per dos motius, perquè Gosset és la meva casa de champagne preferida, i perquè podreu tastar els seus vins espumosos el dijous 11 de desembre al tast de Champagne Gosset que farem a la botiga. Espero que disfruteu de la història de la casa de vi de xampanya més antiga i autèntica!!

Champagne Gosset, Äy, 1584
La filosofía de Champagne Gosset és mantener-se fidel a la tradició. Així com moltes cases de Champagne com Pommery o Möet et Chandon han modernitzat les instal•lacions i han fet entrar sàviament la técnica als seus cellers, a Gosset tot es segueix fent igual que fa 400 anys. El luxe i glamour associats a aquest vi espumós, tan ben explotat per les cases més famoses i rutilants, es converteix a Gosset en noblesa rural, en senyoriu i solera.
En 1584, Pierre Gosset, bodeguer d'Aÿ i vinyater, ja produïa vins tranquils, normalment negres, amb la verema de les seves pròpies vinyes. En aquella època, dos vins es disputaven el lloc a la taula dels reis de França: El vi d'Aÿ i, a unes quantes centenes de llegües cap al sud, els vins de Beaune, a la Borgonya, dels quals ja vam parlar en aquesta columna. Ambdós eren elaborats a partir de Pinot Noir i Chardonnay. La reputació del vi d'Aÿ a la cort era tal, que el mateix Francesc I, rei de França i recordat com a restaurador de l’art i les lletres (ens trobem al Renaixement francés) va fer habilitar una bodega que actualment forma part del patrimoni de Gosset. Durant el segle XVIII, els vins d'Aÿ i de la regió van esdevenir efervescents gràcies al cèlebre mètode champenoise estandaritzat per Dom Perignon, però això és un gran tema que deixarem per a una altra ocasió…
I és en el segle XVIII on Gosset ha triat romandre, en certa manera. A Chez Gosset una part de la vinificació es realitza encara en barriques de roure, quan la majoria de cases utilitzen l’acer, mentre que els diferents cuvées (paraula que es referiex als mostos de primera premsada, els únics usats per als grans champagnes, però que s’ha generalitzat fins a esdevenir cadascuna de les partides d’un champagne) de la casa es presenten en reproducciones exactes de les antigues botelles usades durant els segles XVIII i XIX.
Un altre tret diferencial de Gosset és l’absència, després de la fermentació alcohòlica pròpia de qualsevol vi, de la fermentació malolàctica (procès químic pel qual un bacteri converteix l’àcid màlic, més agressiu i propi de la fruita, en làctic, més suau). La preservació de l’àcid màlic conserva el carácter afruitat d’aquests vins, i és bàsic de cara a constituir un champagne que pugui aguantar el pas del temps i pugui oferir les més grans subtilitats que només alguns champagnes escollits poden exhibir.
Tots els processos a la bodega es realitzen estrictament a mà, fins i tot l’embotellat i l’etiquetatge. Menció especial mereix el degorjat "à la volée", amb espasa, a l’antiga manera.
Pel que fa a les vinyes, Gosset utilitza les tres varietats de la zona, la chardonnay, fina i delicada, la Pinot noir, amb més cos i la Pinot Menieur, més rústica però de gran frescor. Aquest raïm prové d’alguns dels millors Crus (finques)de la Vall del Marne (Grands Crus i Premiers Crus).
Així que tot i no gaudir de la fama glamurosa d’altres cases de champagne, Gosset s’erigeix com a defensora de la tradició, amb uns espumosos nobles i antics, més rústics que sofisticats, molt francs, amb una profunditat arrelada en els orígens del champagne i en la terra que els va veure néixer, grans acompanyants a taula i silenciosos testimonis del pas del temps.

Anécdotes del món del vi I

2008-11-12T08:11:00.000-08:00

Primera part d'anècdotes i curiositats del món del vi durant la història. Dades irrellevants, gracioses, mites trencats o senzillament frases que ús poden fer quedar molt bé (o molt malament!!) en una reunió d'amics, família o negocis.

-Un dels aspectes més interessants de la vitivinicultura és la seva DIVERSITAT: Es localitza en medis molt diversos tan físicament com culturalment.

-El clima i el sòl són dos factors determinants.

-En estat salvatge hi ha ceps mascles i femelles, així com hermafrodites. En domesticar la vinya es cultiven únicament els hermafrodites.

-24.000 varietats comptabilitzades, 5000 legítimes.

-En climes tropicals la fulla és perenne, les collites petites i de baixa qualitat, el cep necessita l’hivern.

-Fins l’any 1863 es desconeixia el procés de la fermentació, el va descobrir PASTEUR.

-El conreu s’inicia al 8000-6000 A.C. al Transcaucas.

-La domesticació del cep va ser anterior a la del cereal, que necessitava més treball.

-El cicle de hivernació-floració és molt espectacular i va cridar l’atenció dels homes fent-ne símbol de les religions que creien en el cicle de la vida i la mort, fet que va influir en la seva domesticació.

-No era la beguda més popular però estava vinculat a cerimonials religiosos. Es va utilitzar com a substitutiu dels sacrificis amb sang.

-Des de Tuthankamon l’etiquetatge era tan estricte com l’actual, inclús DO.

-Amb els grecs i els romans esdevé una beguda més popular, vinculada a les festes de Dionís i Baco (Bacanals) que són semblants al carnestoltes. Els grecs la van estendre pel Mediterrani.

-Sembla que els ibers ja conreaven vinya. Els fenicis la van estendre pel sud del Mediterrani fins la península. Els romans el van portar al sud d’Anglaterra, on ara es torna a fer vi, a la zona de Winchester,

-Plini el Vell assenyala l’abundància dels vins a la Laietana i la qualitat dels de Tarragona.

-Si després de la caiguda de Roma no es va perdre el vi va ser gràcies a la religió, al Cristianisme, els monjos van salvar el vi quan els pobles bàrbars van entrar a l’imperi. L’església sempre ha estat conservadora, però alguna vegada ha permès el canvi d’una seu episcopal per un lloc on hi hagués bones vinyes.

-A finals segle XVI a Itàlia hi havia 50 classes de vins nous, a l’edat mitjana el vi era motiu de prestigi.

-El transport es podia fer amb vaixell des de Grècia per mar i a França per riu, les vinyes franceses es troben al voltant de rius.

-Primera plantació exitosa de ceps a Nova Espanya, a Califòrnia, 1520, feta per catalans i aragonesos. Xile 1556. El 1777 es comença a fer vi a Napa de mans del mallorquí Juníper Serra, jesuïta, amb molt bons resultats.

-Al segle XVIII el vi canari es prohibeix per temes comercials i es comercialitza de forma il•legal. Falsifiquen Madeira amb vi canari, vi negre català i aiguardent mallorquí.

Manyetes 04

2008-11-05T04:23:00.000-08:00

Escrit publicat el novembre del 2007 al periòdic CRÒNICA EMPRESARIAL
Espero que el disfruteu tan com jo quan el vaig escriure. És un article molt especial per a mi, ja que va ser el primer que vaig escriure per a Crònica i vaig voler començar amb un celler que considero la meva família. Clos Mogador i en René Barbier (Pare i fill) em van mostrar el món del vi i els misteris del Priorat. I crec que ho va fer de la millor manera possible!!!

MANYETES 04
Clos Mogador
DOQ Priorat

Quan René Barbier va arribar al Priorat, a inicis dels anys 80, el poc que es sabia d’aquesta petita comarca era la seva llunyania, pobresa i que s´hi feia un vi poc més que imbebible i que només servia per fortificar vins de zones més fredes o per esdevenir venerable vi de mares. Però junt amb altres apassionats il•lustres com Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez o Daphne Glorian va entendre aquesta terra i va saber refinar-la per guanyar-se el respecte del món vinícola mundial i posar al mapa l’antic Priorat de Scala Dei amb el seu llegendari Clos Mogador.
Començant de zero i lluitant contra la incredulitat dels convilatans que havien viscut la tristesa de l’abandonament, i contra l’escepticisme de la majoria d’entesos del país, però esbossant un somni difús al seu cap, tenaçment, amb la complicitat d’Antonio Rosario, un capataç com els d’abans, va aconseguir el que a molts va sorprendre i que va ser considerat un miracle. Amb l’herència deixada pels tossuts prioratins que havien seguit esgarrapant la pedra i podant les vinyes que els seus avis i besavis havien plantat 80, 90 i 100 anys abans (en temps de l’arribada de la fil•loxera, quan la comarca era esplendorosa), i junt amb nous coneixements enològics i sobretot amb el secret de com amansir la potència desbocada d’un vi tan feréstec, va saber extreure l’espessa sang de la terra de ceps regargolats, molt poc productius i plantats en costers on el vertígen ens venç.
Manyetes, nom d’una partida del poble de Gratallops, podria ser considerat el germà petit de la bodega. Per joventut, per fogositat i per preu. Però si el que busquem és reviure el Priorat desamparat i rude que va trobar René Barbier, passejar entre les seves vinyes centenàries, sentir el potent sol reverberant sobre la incandescent pissarra prioratina, remullar la gola resseca amb l’aigua d’un càntir de Verdú a l’ombra d’una figuera…. Una copa de Manyetes degustada pausadament ens farà sentir això i molt més.
Un cupatge amb preponderància de la varietat autòctona Carinyena (70%), intensa i sovint poc entesa, junt amb la també autòctona Garnatxa (30%) i les pinzellades de Syrah i Cabernet Sauvignon ens donen un vi intens, dens, on la mineralitat típica de la licorella del Priorat es mostra continguda, ple d’aromes de fruits de bosc, però on destaquen, per sobre de tot, els tocs alcohòlics i balsàmics d’herbes aromàtiques com el romaní o l’espígol, gràcies a una convivència generosa i harmònica de la vinya amb el seu entorn i a una llarga criança de 18 mesos en roure francés de Nevers curosament triat. Un vi que requereix d’un ceremonial, d’una reflexió, de l’amena conversa o el decorós silenci del millor amic.

Tastos abans de nadal

2008-11-04T11:12:00.000-08:00

Benvolguts amics,

Ens adrecem a vosaltres per recordar-vos els tastos dels que podeu gaudir fins a nadal i dels nous tastos que hem programat. Esperem que siguin del vostre interés.

Dijous 6 de novembre. Whiskies de malta escocesos.Whiskies amb caràcter. 30 euros/persona. Maridatge amb xocolata.

Dijous 20 de novembre. Vins de la Borgonya. Tast ja clàssic a La Carte des Vins. Els vins més fragamts i sensuals del món, els vins de la Pinot Noir. 35 euros/persona. Maridatge amb formatges de l’est de França.

Dijous 11 de desembre. Champagne Gosset. La casa de Champagne més tradicional, champagnes de gran carácter. 50 euros/persona. Maridatges amb exquisideses.

Divendres 12 de desembre. Tast d’iniciació, per iniciar-se en l’apassionant món del vi o per pasar una bona estona, fer un regal especial… 15 euros/persona. Maridatges diversos de productes de qualitat.

Tots els tastos s’inicien a els 9 del vespre. Ús recomanem reservar amb antelació, ja que disposem d’espai limitat.

Ús hi esperem

Benvinguts

2008-11-04T09:11:00.001-08:00

Aquest és el nostre nou bloc. Hi sou benvinguts.
Aquí hi trobareu tota la informació dels tastos que realitzem a la botiga, les dates i les temàtiques.
Un cop realitzades les cates tenim la intenció de fer-vos partícips de tota la informació que utilitzem als tastos, història de vins, zones, tipus de vins... encara que mai serà el mateix que amb la copa del vi del que es parla al davant!!
També penjarem els articles que anem escrivint per a diverses publicacions, que creiem que són molt instructius, per tal que pugueu gaudir-los tant com nosaltres quan els escrivim.
I per descomptat esperem fer més estret el contacte amb vosaltres, amics, més enllà del contacte diari que tenim a la botiga... Així que ús animem a fer qualsevol comentari o idea que se ús acudeixi, els rebrem gustosament!!

Així doncs, sense més preàmbuls, VISCA EL VI!!!